Més de 13.000 desercions

La reducció del percentatge d’abandonament escolar prematur (AEP) és un dels reptes educatius pendents a Catalunya. Tot i que ha anat disminuint en els últims anys, encara queda lluny de la mitjana europea, que és del 9,5%. Ha passat del 16,9% el 2022 al 14,8% actual, segons les últimes dades de l’Idescat sobre el grup d’edat entre els 18 i els 24 anys. Però les xifres exactes de l’alumnat que deixa els estudis en l’etapa postobligatòria és una dada que no s’havia concretat. Fins ara. Un informe de la Fundació Bofill, elaborat pels investigadors de la UAB Adrián Zancajo i Carlos Bueno, ha xifrat en 13.000 els joves que cada any acaben abandonant els estudis a batxillerat o en els cicles formatius de grau mitjà (CFGM). De fet, dos terços de tot l’abandonament que es produeix a l’any en aquests estudis postobligatoris té lloc durant el primer curs. El percentatge “més greu” es dona en els cicles de grau mitjà d’FP. El curs 2020/21, per exemple, el percentatge d’abandonament va ser d’un 14,8% (9.167 alumnes), mentre que a batxillerat va ser del 4,7% (4.627 estudiants). A més, als centres de màxima complexitat és on es dona una taxa d’abandonament més elevada, de l’11,8%, més del doble que la de la resta de centres, que és del 5,4%. També afecta més els nois que les noies, l’alumnat amb nacionalitat estrangera, amb necessitats socioeconòmiques o socioculturals i amb alguna necessitat educativa específica. També es dona més entre l’alumnat amb un nivell de competències bàsiques més baix identificat en les proves que es fan cada any a quart d’ESO, un impacte que sobretot es registra entre aquells que tenen un nivell més baix en matemàtiques.

L’estudi es basa en dades reals extretes principalment a partir del seguiment del Registre d’Alumnes de Catalunya (Ralc) del Departament d’Educació i Formació Professional, que assigna un codi identificador únic a cada estudiant quan entra en el sistema i que l’acompanya al llarg de la seva vida educativa. D’aquesta manera, segons explica Zancajo, han pogut “anar seguint tots els alumnes en els diversos cursos escolars”. Així, l’informe es basa en el recorregut que els alumnes catalans han anat fent des del curs 2016/17 fins al 2021/22. Això els ha permès conèixer de primera mà l’alumnat que s’ha graduat i el que ha deixat els estudis, i identificar també com hi ha influït la seva trajectòria prèvia i les característiques de cada estudiant. L’informe és la segona part de l’ anàlisi sobre l’abandonament en l’educació secundària obligatòria , dels mateixos autors i fet públic el 2023, que va identificar l’abandonament de 9.905 alumnes a quart d’ESO.

L’informe s’acompanya amb les propostes de diverses mesures per intentar combatre la interrupció dels estudis i evitar la concentració d’abandonament en determinants centres, entre les quals hi ha la necessitat d’implementar un sistema d’orientació individual, flexible i al llarg de l’escolarització, que Zancajo creu que s’hauria d’adaptar a les necessitats de cada alumne. “Hi ha alumnes que abandonen per temes econòmics i se’ls hauria d’orientar en clau de beques, però també hi ha alumnes que abandonen perquè es veuen molt fora de lloc per fer un cicle o per fer batxillerat i, per tant, se’ls hauria d’orientar amb algun altre tipus de suport”, remarca. En aquest sentit, consideren necessari que “s’hi incorporin els serveis municipals o una política de beques d’entre 6.000 i 9.000 euros a l’any per alumne”, en funció de cada situació particular, per eliminar les barreres econòmiques que sovint empenyen alguns joves a renunciar als estudis per entrar en el mercat laboral. Per aquest motiu, Zancajo destaca que l’orientació hauria d’“anar més enllà dels moments de transició entre un nivell educatiu i l’altre i, per tant, tenir un suport al llarg de tota l’escolarització”.

L’abandonament és un problema greu en determinats centres. Un 24,9% dels de cicles formatius de grau mitjà i un 22,1% dels de batxillerat tenen nivells alts o molt alts d’abandonament. Per això, l’informe demana la dotació de més recursos per revertir la situació en aquests centres. També considera important prioritzar la continuïtat dels estudis per evitar interrupcions, oferir opcions per universalitzar l’accés a la postobligatòria i seguir identificant l’alumnat amb necessitats de suport especial, com passa en l’etapa obligatòria. De fet, proposen “obrir la porta” a la reserva de places i planificar l’oferta per evitar la concentració d’alumnat amb més risc d’abandonament.