educació
El Suprem ordena al TSJC que falli sobre un recurs d’Escola Binlingüe sobre el català a l’escola
L’AEB va recórrer les instruccions enviades als centres educatius el maig del 2022 per intentar esquivar la sentència del 25% de castellà
El Tribunal Suprem ha ordenat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que resolgui un recurs de l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) contra directrius del departament d’Educació que s’havia limitat a inadmetre sense entrar en la qüestió de fons.
En una sentència, el Suprem anul·la les actuacions del TSJC que van inadmetre el recurs d’Escola Bilingüe contra les instruccions publicades a la web del Departament d’Educació de la Generalitat relatius a l’organització i gestió dels centres educatius per al curs 2022-2023, que feien referència, entre d’altres aspectes, al tractament i ús de les llengües en el sistema educatiu. Es tractava d’un decret llei aprovat el 30 de maig de 2022 per blindar el català a l’escola després de la sentència del TSJC que obligava la Generalitat a incloure un 25% de classes en castellà a Catalunya. L’objectiu del departament, amb el llavors conseller Josep Gonzalez-Cambray, era protegir jurídicament els directors dels centres i assumir la responsabilitat dels projectes lingüístics de tots els centres educatius catalans. L’AEB va presentar un recurs en què reclamava al TSJC que ordenés a Educació incloure en els projectes lingüístics dels centres també el castellà com a llengua vehicular i de referència, ja que considerava que incloure només el català i l’aranès “vulnera” drets fonamentals per la no discriminació en qüestions de llengua..
Ara, el Suprem, segons recull Efe, acorda retornar les actuacions al TSJC perquè es pronunciï sobre les qüestions de fons plantejades en el recurs.
Davant del criteri del TSJC, que va entendre que els documents no eren recurribles per mancar de naturalesa normativa i no innovar el marc jurídic, el Suprem assenyala que les previsions que contenen “avancen sobre la regulació legal de l’ús de les llengües en l’ensenyament”. “No sembla que l’actuació controvertida sigui una mera instrucció de servei o circular de consum domèstic sinó una mica més, de manera que no està justificat considerar que no és recurrible”, indica l’alt tribunal.
En la seva sentència, el Suprem recull que l’Assemblea recurrent i el Ministeri Fiscal van destacar en els seus escrits que en els documents impugnats hi havia “absència de tot esment al castellà, que és llengua oficial també a Catalunya”, la qual cosa l’advocat de la Generalitat va defensar que no s’havia d’entendre com a exclusió.
“No obstant això –continua la sentència- els termes d’aquests documents, dels quals el Ministeri Fiscal ressalta la seva vocació de regir i de transcendir, no semblen cohonestar-se amb la presència al costat de la llengua catalana de la castellana”.
Recull el tribunal que per a la Fiscalia comporten “un ecosistema que excedeix de les previsions legals, precisament per la seva voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna en la qual la llengua catalana sigui un factor bàsic d’integració social”.
El Suprem indica que les previsions dels documents mostren una dissonància amb les prescripcions normatives que tenen la perspectiva de la garantia que l’alumnat aconsegueixi el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l’ensenyament obligatori.
I recorda que és un objectiu perseguit també per l’article 35.2 de l’Estatut d’Autonomia, que recapta la presència adequada de les dues llengües en els plans d’estudi en coherència amb l’article 3 de la Constitució espanyola.
Finalment, estableix com a criteri general que “les instruccions de les autoritats educatives sobre el projecte educatiu dels centres docents que transcendeixin l’àmbit intern de la pròpia Administració i continguin elements que excedeixin de la mera informació són susceptibles de recurs contenciós-administratiu”.