Badia vol convertir-se en districte universitari acollint alumnes de la UAB

Badia del Vallès vol aprofitar la fi de la protecció oficial en la gran majoria dels seus pisos per atraure nous habitants i rejovenir-se. L’alcalde, el socialista Josep Martínez Valencia, ha explicat a l’ACN que planteja convertir-se en districte universitari i atraure estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) perquè s’hi instal·lin a viure, ja que es troba a tan sols un quart d’hora a peu del campus de Bellaterra. “La proximitat és important per fer de Badia un districte universitari, que els estudiants de la UAB puguin baixar a Badia perquè som el nucli urbà més proper a la universitat i es puguin allotjar a la nostra ciutat”, ha destacat.

Actualment ho està analitzant un grup d’experts amb l’objectiu de proposar algun tipus de comunitat universitària o comunitat compartida entre gent gran i perfils d’estudiants: “D’aquesta forma es podria tractar un altre dels aspectes que també és important, com pot ser la soledat no desitjada”, assenyala Martínez Valencia.

La ciutat va néixer fa 50 anys per absorbir part de la població procedent d’altres punts de l’Estat. Els pisos es van vendre a preus baixíssims i ara saltaran al mercat lliure. Per evitar que l’especulació aprofiti aquesta situació i combatre l’estigma que sovint s’atribueix a la localitat, l’Ajuntament vol explorar nous horitzons. El municipi es va projectar als anys 70 per donar resposta a les grans onades migratòries que va experimentar Catalunya en la segona meitat del segle XX. Sota el nom de Ciutat Badia, s’aixecaven uns 5.200 habitatges a preus assequibles en terrenys de Barberà i Cerdanyola, per donar-hi cabuda a un total de 27.000 persones procedents d’arreu de l’Estat.

A mig camí, l’any 1994, el nucli s’independitzava de Cerdanyola i Barberà i es convertia en un nou municipi més del Vallès Occidental, Badia del Vallès. Ara, però, el volum de població ha baixat a uns 13.000 habitants, explicat, en part, perquè molts dels fills d’aquells primers habitants han marxat del municipi. Mig segle després de la inauguració dels blocs, coneguts perquè en el seu conjunt i vistos des de l’aire configuren la silueta de la península Ibèrica, i això implica que els pisos han perdut o properament perdran la seva condició de protecció oficial.

Dels 5.200 habitatges, 4.000 han passat ja al mercat lliure, i un miler ho faran properament. “Això significa que per una banda no hi haurà uns topalls màxims i mínims de venda, que les persones que hi puguin accedir no han de disposar a unes retribucions mínimes, i que també es podran llogar”, destaca l’alcalde, que va agafar el relleu el passat mes de juny de l’actual consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor.

“Concentrar la protecció oficial en un quilòmetre quadrat provoca coses molt positives, però també negatives”, destaca, tot apuntant que sovint s’ha estigmatitzat el municipi per la seva configuració social, donat que un 29% dels seus habitants són atesos pels serveis socials.

El consistori també treballa amb la Generalitat i altres administracions per accelerar la rehabilitació d’edificis, amb millora de façanes, teulades i galeries, o en clau energètica, amb una intervenció que properament es farà en quatre blocs de la ciutat.