Les PAU, la Patum i Niubó

Són de Berga i van arribar corrent al Departament d’Educació, un pèl just, a una cita amb la consellera d’Educació, Esther Niubó. Els nervis i l’acalorament de l’arribada, però, no van impedir que fessin a la perfecció el seu rol de periodistes per un dia en un simulacre de roda de premsa en què poca cosa es van deixar per preguntar. La Mariona, la Xènia, la Queralt, la Berta, l’Alba, la Laia Santamaria i la Laia València són estudiants de l’optativa de comunicació audiovisual de primer de batxillerat de l’escola Fedac Xarxa de Berga i van sol·licitar participar en una iniciativa que Niubó ha impulsat per escoltar l’alumnat. Durant setmanes es van documentar molt i van elaborar, amb l’ajut de la seva professora, Elisabeth Juez, una vintena de preguntes que van anar desgranant davant la consellera ahir a la seu del departament, fins i tot traient-ne algun titular, que ara hauran de redactar en format notícia a la pàgina web del centre i vídeos per a les xarxes socials.

De totes les preguntes fetes, però, les referides a les proves d’accés a la universitat (PAU) són les que asseguren que els preocupen més. “Hi haurà més reformes i canvis en les PAU?”, van preguntar sobre una qüestió que ha estat notícia d’actualitat durant l’arrencada d’aquest curs i que ha provocat una gran inquietud entre professorat i estudiants, sobretot els de segon de batxillerat, que aquest proper mes de juny estrenaran una nova selectivitat, amb preguntes “més competencials”, una altra qüestió que van exposar davant la consellera perquè consideren que els exàmens de llengua que estan fent a primer són “més teòrics”. També van expressar el canvi de nivell que hi ha en el pas de l’ESO al batxillerat i que ara estan vivint en primera persona. Niubó va reconèixer que hi ha “canvis d’etapa bruscos” que potser caldria “treballar” amb una millor coordinació entre centres. També van fer referència a la proposta per ampliar les hores de modalitat a batxillerat, que ha generat polèmica per la unificació de les matèries de ciències, que Niubó va defensar com una “fórmula per poder reforçar l’especialitat i el contingut”.

L’alt nombre d’alumnes que abandonen els estudis a FP i batxillerat, l’atenció a la diversitat i la inclusió, els mals resultats dels informes PISA, com millorar la formació del professorat, com garantir la igualtat d’oportunitats i l’ús de les tecnologies a l’aula van ser altres qüestions que van plantejar. Provinents d’una escola concertada, es van preocupar de preguntar sobre la diferència d’hores que fan els docents respecte als de la pública “per fer la mateixa feina”. Una qüestió que Niubó va respondre reconeixent que “la voluntat” del departament és “tendir progressivament a l’equiparació no només d’horaris, sinó de plantilles i jornades” del Servei d’Educació de Catalunya, que va remarcar que està integrat per la pública i la concertada. Interpel·lada també sobre la preocupació que hi ha dins dels centres sobre el benestar emocional de l’alumnat, Niubó va recordar que el curs passat es va crear la figura del coordinador de coeducació, convivència i benestar (Cocobe), que ara assumeix un docent de cada centre, i que s’està treballant perquè ho desenvolupin altres professionals, en concret, educadors socials.

Però la pregunta estrella que van deixar per al final va ser la petició directa a Niubó per intentar que les PAU no coincideixin amb la celebració de la Patum: “Farem el possible, però no depèn de mi.”