Entre dubtes i bosses de marxandatge

Encara no sé què fer.” Aquesta és una de les frases que repeteixen diversos dels estudiants que ahir van inaugurar el primer dia del Saló de l’Ensenyament, que se celebra fins diumenge, un any més, a Fira de Barcelona Montjuïc. “Tenim dubtes.” Són l’Ángela, l’Inés, la Marta i l’Aya, que acaben de sortir de l’estand de la Universitat de Barcelona (UB) per informar-se sobre diversos graus universitaris relacions amb la salut. Amb ells hi ha el Thiago, que té claríssim què posarà en primera opció a la preinscripció universitària: medicina al Campus Clínic de la UB, una de les notes de tall més altes de l’any passat, amb un 12,946. Però la nota no els preocupa. Tots cinc són estudiants de 2n de batxillerat científic de l’institut Miquel Martí i Pol de Cornellà de Llobregat. Biologia? Psicologia? Infermeria? S’han d’acabar de decidir i per això segueixen el seu camí cap a una altre estand informatiu d’una altra universitat. Desapareixen entre la munió d’altres alumnes que fan cua per fer preguntes als estudiants dels diferents graus que avui fan d’informadors i, de passada, recollir les bosses de roba amb el logo de les diverses universitats que reparteixen a tots aquells qui s’acosten. “Què s’ha de fer per aconseguir les bosses?”, pregunta una adolescent a una amiga només entrar per la porta del Saló de l’Ensenyament. Més enllà de l’acumulació de bosses, bolígrafs, caramels i altres objectes de marxandatge tan apreciats pels alumnes, el Saló de l’Ensenyament és un bon lloc per acabar de perfilar cap a on anar. “Estic mirant les diferents opcions, vull estudiar veterinària i he mirat també la Universitat de Lleida”, explica la Laia, de l’Escola Vedruna Palamós, que no li fa res la mobilitat mentre pugui aconseguir estudiar el que li agrada. La seva amiga, la Diana, fa cua per preguntar sobre el grau de medicina a la Universitat de Girona. Ella sí que està “preocupada” perquè als estudis universitaris de l’àmbit de la salut “hi ha notes molt altes”. Totes dues destaquen com a positiu que els informadors dels graus siguin estudiants universitaris. Els troben més propers, comparteixen el mateix llenguatge i els ajuden a entendre millor aquells aspectes que finalment potser les faran decidir sobre el grau i la universitat. “Jo soc una gran defensora del projecte d’aprenentatge basat en problemes”, assegura la Laura, que fa 4t de medicina a la Universitat de Girona i defensa amb gran entusiasme les virtuts d’aquests estudis a la UdG davant dels estudiants que s’acosten a preguntar. “Potser caldria una més gran orientació des de les escoles i els instituts”, remarca la Mariona, que cursa tercer d’empresa internacional, a la UB, i se sorprèn del tipus de preguntes dels alumnes de batxillerat, que veu una mica desorientats. Dubtes i més dubtes.

De fet, aquest any el Departament d’Educació i FP ha incrementat el nombre d’orientadors al punt d’informació Orienta’t, situat al pavelló número 2, on es concentra l’oferta de la formació professional i on es pot des de fer una simulació de la conducció d’un tren de Ferrocarrils de la Generalitat a tastar receptes culinàries, veure l’esquelet d’un vehicle, pujar a una ambulància, parlar amb Bombers i Mossos, tocar motos de competició i entrar a una avioneta de l’exèrcit.

En aquest espai de l’Orientació i l’FP hi ha més presència d’estudiants de secundària, que són els qui han de triar, ja a quart d’ESO, entre un cicle formatiu o batxillerat. És el cas de l’Ariadna, de 3r d’ESO, del Prat de Llobregat, que vol fer psicologia però ha demanat torn a l’espai Orienta’t per saber quin camí ha de seguir per anar a la universitat i quines sortides professionals hi ha. També l’Àfrica, que fa 4t d’ESO a Santa Coloma de Gramenet: “Volia estudiar un grau mitjà d’auxiliar d’infermeria i m’han orientat per saber què fer.” Sembla que, en general, els alumnes surten satisfets del Saló, amb algunes coses una mica més clares i, sobretot, carregats de bosses i bolígrafs.