25 anys fent sentir viva la llengua

L'escola Tramuntana va néixer el 1968 en un xalet petit del Vedat de Torrent i era un centre, com aquell qui diu, clandestí, sense cap reconeixement oficial. L'escola del Rotgle va néixer a Castelló el 1976 (expliquen) quan el fill d'una família valencianoparlant va tornar del parvulari parlant en castellà als de casa. El pare i la mare no es van voler resignar, van buscar un grup d'amics i van llogar una caseta per fer l'escola que volien. Els naixements de les escoles de les Carolines (barri de Benimàmet, València) el 1972, La Nostra Escola Comarcal (Picassent, 1973) o La Gavina (l'Eliana, 1975) van seguir procediments similars, en alguns casos, fins i tot amb els pares fent de paletes, pintors i de mestres. Perquè totes aquestes escoles són úniques, però en una cosa s'assemblen: el sentiment que va portar els fundadors a crear-les va ser el mateix, l'estima per una llengua que necessitava qui la defensés.

Ara, unes quantes dècades més tard, l'experiència d'aquestes i altres escoles, d'aquests mestres i d'aquests alumnes es recull al llibre Escola Valenciana. 25 anys de trobades, que testimonia amb la veu dels mateixos protagonistes les peripècies, les dificultats i les complicitats dels anys de lluita en defensa de la llengua i la cultura del País Valencià. “És la primera visió de conjunt que s'escrivia sobre l'Escola Valenciana”, explica l'autor del volum, el també professor Víctor Labrado, que s'ha servit de l'entrevista a una cinquantena de protagonistes de la història d'aquest moviment.

Labrado ha volgut explicar també com s'ha articulat la implantació del català a les escoles del País Valencià a partir de la llei d'educació en valencià i s'ha servit d'altres documents, com ara articles de premsa, moltes vegades contraris al desenvolupament de la llengua.

L'Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua, és una entitat cívica integrada per 24 associacions comarcals i d'àmbit de paísque té com a objectiu la normalització lingüística i la seva incidència en el sistema educatiu valencià. Va començar a treballar en l'ensenyament l'any 1984 –encara que els seus orígens es remunten a la dècada del seixanta i el naixement d'aquestes escoles clandestines– i el 1990, quan les primeres coordinadores es van federar, van començar les trobades d'escoles en valencià, uns aplecs lúdics i reivindicatius que ara reuneixen anualment unes 220.000 persones, entre pares, mares, alumnes i mestres, i que són l'objecte del llibre que dijous es presentava a l'Espai Vilaweb, a Barcelona.

“Volíem deixar constància del naixement d'aquesta entitat que té un lloc en la societat valenciana”, explicava Vicent Moreno, president de l'Escola Valenciana, “i explicar que el context d'allà és diferent del d'aquí”, deia a Barcelona. “Encara que recull el passat, aquest és un llibre de futur”, deia, “perquè cal donar-lo a conèixer a les noves generacions i als nous mestres”. I el missatge que vol donar és clar. “La llengua no morirà, segur”, deia Labrado, “està bé de salut, i si a un malalt li dónes mitja aspirina i se'n va de festa, no està terminal”, i afegia: “Potser sí que la mataran, però no serà de mort natural”.El llibre de Víctor Labrado ha estat editat per Francesc Vera i coordinat per Ricard Peris