“Estudio per necessitat”
Els alumnes grans de batxillerat i formació professional es ‘reinventen' i fan un esforç extraordinari per reincorporar-se al món laboral
Confien a trobar feina quan s'esmorteeixi la crisi i es deixin enrere l'allau de retallades
Els professors lloen la capacitat de treball dels majors de 18 anys i l'exemple que donen als joves
l'hàbit d'estudiar, però els companys m'han ajudat i, fins i tot, m'han rejovenit”
Sergio Caballero, expaleta de 39 anys, és una de tantes víctimes de l'esclat de la bombolla immobiliària i de la crisi del totxo. Fa sis anys es va quedar a l'atur, en fa quatre que no cobra cap prestació i els únics ingressos que té provenen d'alguna feina esporàdica, “cada cop més esporàdica”, remarca. Però, a diferència d'altres companys seus, en Sergio no es va donar per vençut i va reorientar la seva vida. Ara estudia el primer curs del cicle formatiu de tècnic d'emergències sanitàries a l'institut Alexandre Satorras de Mataró “per necessitat després de sis anys sense cobrar” i confia a trobar feina “quan hagin passat les retallades”.
La seva companya d'institut Imma Pallí, que fa segon de tècnic en farmàcia i parafarmàcia, també va haver de “reinventar-se” quan es va quedar a l'atur “després de quaranta anys seguits treballant”, els últims com a directora de màrqueting d'una multinacional. “Em va costar agafar l'hàbit de tornar a estudiar, però tant els companys com els professors m'han ajudat molt i, fins i tot, m'he rejovenit”, explica l'Imma, que als 58 anys, compta també amb el suport de la seva filla i el seu marit, que la “renya” quan només treu “un 7 o un 8”. Ella ja ha començat a recollir el fruit del seu esforç i treballa a mitja jornada en una farmàcia.
Neus Vives, estudiant de 46 anys del cicle de cures auxiliars d'infermeria, divorciada i amb dos fills, va quedar-se sense feina “d'un dia per l'altre”, després d'anys treballant d'auxiliar administrativa en un ambulatori de Canet de Mar. Ben aviat va decidir formar-se per ampliar el ventall de sortides laborals i trobar feina al més aviat possible. De moment, té garantit el cobrament de la prestació d'atur fins al 20 de juny, però si no troba feina abans haurà de llogar el pis on viu i anar a viure a casa dels pares amb la seva filla de divuit anys. La Neus, però, és optimista i creu que “quan la Generalitat torni a tenir diners” tornarà a treballar. Per si de cas, però, ja pensa en un pla B que podria ser preparar l'accés a la universitat per a majors de 45 anys o bé anar-se'n a viure a l'estranger.
“Els alumnes grans que tornen a l'institut són molt treballadors, no vénen a passar l'estona i moltes vegades ajuden els més joves a tirar endavant amb el seu exemple”, explica Fina Buïl, directora de l'Alexandre Satorras. Anna Rotllan, cap d'estudis de nocturn de l'institut Lluís de Peguera de Manresa, ho corrobora. “Els estudiants grans aprofiten més les classes i tenen una força de voluntat enorme –afirma–. Per als professors és molt gratificant veure com els augmenta l'autoestima.”
Manresa és una ciutat molt castigada per la crisi. Amb una important tradició industrial, els últims anys ha vist com tancaven nombroses fàbriques i empreses de la comarca que ocupaven un gran nombre de treballadors. Abans que esclatés la crisi, molts joves del Bages havien abandonat els estudis després de la secundària obligatòria i es van posar a treballar a les empreses locals.
Rubèn Pradas, de 22 anys, va deixar els estudis a primer de batxillerat perquè es va “cansar” d'estudiar i es va posar a guanyar-se la vida de pintor dels 18 als 21 anys. “Amb la crisi, però, se'm va acabar la feina”, explica, i després de “cinc mesos sense fer res” va reprendre els estudis de batxillerat al torn nocturn de l'institut Lluís de Peguera amb la idea de fer un cicle formatiu de grau superior d'electricitat i reenganxar-se al món laboral.
A David Álvarez, de 41 anys, la crisi el va enxampar més gran que al seu company del Lluís de Peguera i després d'haver treballat en diverses fàbriques en tasques de neteja i en algunes benzineres. En David, a més, ha hagut de convalidar-se el graduat en educació secundària a través de l'escola d'adults, a Rubí, i ara vol treure's el batxillerat per fer algun cicle formatiu que l'ajudi a trobar feina.
De força de voluntat no els en falta. Ara només cal que la crisi amaini i puguin veure recompensat el seu esforç amb un lloc de treball.