Paterna disposa de huit línies en valencià i 31 en castellà a les escoles

El portaveu municipal de Compromís en Paterna, Juanma Ramón, considera “un maltractament a la nostra llengua i a la normalització del seu ús al municipi, després de fer la comparativa entre les línies en valencià i castellà a partir de 3 anys en els col·legis públics”.

La coalició econacionalista parla de huit línies en valencià i de nou en castellà. Però a aquestes últimes cal afegir les 22 en castellà de les escoles concertades del poble. És a dir, que Paterna compta amb un total de 31 línies en castellà front a només huit en valencià, deixant l'educació en valencià totalment marginada.

Se sap que estava pendent d'aprovar una línia en valencià al col·legi Sanchis Guarner, però des d'Educació han confirmat que “ni està ni se li espera”. I que el col·legi Vicente Mortes ha patit la retallada d'una de les dues línies en valencià, una altra prova del maltractament al valencià. I el que és del tot incomprensible és que les escoles concertades del poble només tinguen línies en castellà, quan estan rebent diners públics i haurien de fer un esforç per l'ensenyament en valencià.

Així, el panorama en l'ensenyament en valencià a Paterna per al curs 2013-2014 “és molt trist” en opinió dels components de la coalició Compromís per Paterna, perquè hi haurà moltes famílies que es quedaran sense plaça per a poder tindre una educació pública en valencià al municipi.

L'origen de tot es troba en què el trilingüisme està arrabassant allà per on passa, perjudicant al valencià i potenciant el castellà. Arribar a l'estàndard de donar un 33% en valencià, un altre 33% en castellà i un 33% en anglés és impossible perquè sempre hi ha una de les llengües que perd. I una vegada més el valencià és qui té totes les butlletes per a perdre.

Tampoc d'ha d'oblidar de l'advertència feta per Escola Valenciana després de la seua visita en juny al ministre Wert. Tal i com està redactada la LOMQE, el valencià es considera de segona, ja que l'assignatura de valencià seguix com a matèria específica i no té la mateixa categoria que les matemàtiques o llengua i literatura castellanes, que són troncals. Amb la qual cosa, al valencià se li va arraconant cada vegada més.

Ara mateix a Paterna l'única escola pública que aposta només per la línia en valencià és el col·legi La Font (la Canyada). L'Ausiàs March (Alborgí), que té només línia en valencià als 3 anys, a partir dels 5 anys també té línia en castellà. A l'Ausiàs March cal afegir, com a escoles que combinen línia en valencià i castellà quatre més, de les quals el Villar Palasí és l'únic on predomina la línia valencià sobre la de castellà. Als cinc centres públics restants (Sanchis Guarner (Santa Rita), Cervantes (Centre), El Parque (la Canyada), Jaime I (Lloma Llarga) i Antonio Ferrandis (la Coma)), només hi ha ensenyament monolingüe en castellà, “trencant l'oferta en valencià per a barris sencers del poble, com per exemple Santa Rita”.

Els regidors amb representació del valencianisme polític a l'Ajuntament opinen que “la solució a aquest atac i a aquesta marginalitat del valencià en l'educació passa per un major compromís del PP a l'hora de creure's allò nostre, com la llengua. Però de moment tot es queda per al PP en discutir si tenim avantpassats ibers, mentre les famílies es queixen, sense rebre cap solució, per no poder donar un ensenyament públic, en valencià i de qualitat als seus fills i filles”.

Des de Compromís exigeixen que l'alcalde inste a la consellera Català a revisar el nombre actual de línies en valencià i a incrementar la seua dotació en barris com Santa Rita, la Coma o Lloma Llarga, on l'oferta dóna prioritat al castellà”, conclou el regidor Juanma Ramón.