El rector de la UA denuncia una estratègia per afavorir les universitats privades

El discurs del rector de la Universitat d'Alacant durant l'acte d'obertura del curs acadèmic no ha estat una mera formalitat sinó que ha esdevingut un autèntic decàleg de la situació que pateix l'ensenyament superior públic al país, a través del qual, Palomar ha anat desgranant els greuges que les institucions públiques d'ensenyament superior mantenen oberts amb l'administració del Partit Popular.

Manuel Palomar ha estat contundent a l'hora de denunciar una aliança “privada-governamental” per afavorir la proliferació d'universitats privades —que aviat superaran a les públiques al País Valencià—. Segons Palomar, existeix una estratègia de “descrèdit de l'ensenyament públic sota el supòsit no demostrat de què allò privat, per definició, és més eficient que allò públic” i que continua amb el qüestionament de drets reconeguts com “l'autonomia universitària, el pluralisme ideològic, la llibertat de càtedra o la llibertat de producció científica”.

Per al rector de la UA, les reformes que s'han dut a terme i les “decisions difícils” —en relació a les universitats— tenen una coherència i “podrien servir a un triple propòsit: degradar la universitat pública, encarir-la i obrir en conseqüència un mercat alternatiu per a l'educació superior privada”.

Palomar ha reivindicat el paper de la universitat pública com a element cohesionador de la societat i ha recordat que és les universitats públiques on estudien el 90 per cent dels universitaris i també on es desenvolupa el 99 per cent de la investigació.

El màxim responsable de la institució alacantina i representant dels rectors de les universitats públiques valencianes i també president de torn de la Xarxa Vives d'universitats ha citat a Jorge Wagenswerg davant el director general d'universitats, José Miguel Saval, per a denunciar la política del Consell vers l'ensenyament públic amb aquesta frase contundent, “els països rics fan ciència per a ser rics, mentre que els països pobres creuen que els països rics fan ciència perquè són rics”.

Palomar ha destacat que mentre que als Estats Units i a altres països avançats d'Europa “la inversió en I+D+I s'ha incrementat durant la crisi, ha Espanya, des del 2009 ha caigut en picat” i ha relacionat directament la inversió en aquest capítol amb la productivitat i els resultats en matèria d'investigació.

Finançament

Abans que ho fes el rector, la secretària general de la Universitat d'Alacant, Aránzazu Calzada, ja havia denunciat els problemes de finançament, amb un descens del nombre de crèdits matriculats, del que ha responsabilitzat a la pujada de taxes i també pel descens de la subvenció de la Generalitat en 18 milions d'euros.

José Miguel Saval

Per la seua banda, el director general d'universitats del País Valencià, ha dedicat la seua extensa intervenció a justificar les decisions del govern de Fabra, tot argumentant que “les universitats tenen ara les millors instal·lacions de la seua història” i recordant que “abans de la transició les universitats eren quelcom fosc, elitista i masclista”.

Saval ha defensat la política de beques de la Generalitat “que és l'única autonomia que juntament amb Catalunya manté una convocatòria pròpia” i gràcies a la qual, segons el director general d'universitats, un de cada tres alumnes estan exempts de pagar la matrícula universitària.

A més també ha destacat que el País Valencià és l'única autonomia que manté una convocatòria pròpia de beques per a investigació i que ha xifrat en 23 milions d'euros, per acabar anunciant nous decrets per a les universitats en relació al professorat, però “que abans d'explicar en públic, vull comunicar als responsables de les universitats personalment”, ha afirmat.