Les eleccions són lluny
La tria del nou rector desperta apatia, desinterès i poc entusiasme entre els membres consultats de la comunitat universitària de la UdG
Alguns estudiants amb prou feines saben que Sergi Bonet i Quim de Ciurana en són els candidats; consideren que la seva prioritat és formar-se i que “les qüestions administratives” no els afecten
Les eleccions al rectorat de la Universitat de Girona (UdG) són demà, però per alguns queden lluny. Per l'Oriol Masó, per exemple. Masó ha acabat els estudis de Comunicació Cultural a la Facultat de Lletres. És al pati escoltant música amb uns auriculars abans de tornar a la biblioteca. Masó és de Sant Julià de Ramis i sap que demà hi ha eleccions al rectorat. Que sàpiga qui són els candidats Quim De Ciurana o Sergi Bonet o el que proposen, és una cosa ben diferent. “Abans quan era estudiant, estava més involucrat [en la UdG]. Ara no crec que vagi a votar”, explica. Masó prepara el treball de final de grau i les eleccions no formen part dels seus interessos ni preocupacions. Té clara una cosa. “Dubto que la universitat tingui marge. Depèn massa de la Generalitat”, assenyala, molt educadament.
Demà hi ha convocades les quartes eleccions de la història de la UdG amb sufragi universal i vot ponderat. Després de vuit anys amb Anna Maria Geli, que acaba mandats, tocarà el torn a Bonet o De Ciurana. I haver d'anar a votar desperta apatia, desinterès o poc entusiasme a alguns dels 14.035 electors consultats els últims dies. Però a la Facultat d'Econòmiques i Empresarials, a Montilivi, hi ha dos votants més informats. En Ferran és treballador de la institució. Ha seguit el que han dit els últims dies els dos catedràtics i aspirants a fer de rector. El preocupa que no li retallin més drets. “Si estan retallant més i més, a veure com ens afectarà en el futur”, explica.
Menys poder adquisitiu
El membre del PAS conversa amb el professor Joan Solé. El docent, funcionari, admet que les universitats estan lligades pel govern. No creu que, amb un rector, canviïn gaire les coses. “Hem perdut poder adquisitiu. Hi ha menys [professors] associats i he hagut de fer més crèdits [hores]. No anem a millor”, admet. Solé fa classes a Econòmiques i a Turisme. En Ferran, el treballador, també hi ha perdut, amb la crisi. Li han tret complements i ajudes a l'hora de pagar la matrícula dels fills. En Ferran en té un a l'Escola Politècnica Superior (EPS), molt a prop d'allà on treballa.
Dijous al vespre hi ha poca gent al campus de Montilivi. N'hi ha que acaben de treballar o d'estudiar a la biblioteca. La Quini Garzón és treballadora del bar que hi ha als barracons. Fa nou anys que és a la UdG. “Sé que hi ha eleccions perquè alumnes i funcionaris ho comenten en el bar. No segueixo gaire el que diuen [els candidats].”
Molt a prop del bar, en Gerard Alimbau i en Xevi Alarcón, tots dos de Girona, se'n van cap a casa. Alimbau, estudiant de segon de Ciències Ambientals, i Alarcón, de segon de Biologia, van una mica peixos. Reconeixen que saben que hi ha eleccions, però no tenen prou clar què proposen De Ciurana i Bonet. “M'interessen els estudis i no trobo tan transcendents els programes dels candidats”, explica Alimbau. Alarcón hi afegeix. “Les qüestions administratives, no me les miro gaire.” A punt d'agafar el bus, Jessica Moreno, que fa quart de Criminologia, admet que les eleccions “no li interessen gaire”. Veu el futur negre per a la UdG i per a la resta d'universitats.
Preu desproporcionat
La coordinadora del Consell d'Estudiants de la UdG, Laia Vidal, reconeix que la institució ha fet poca difusió dels actes dels aspirants a rellevar Anna Maria Geli. “La informació no ha estat accessible.” Critica, a més, que l'aplicació del pla de Bolonya a Girona ha encarit el preu de les matrícules, però no ha apujat el nivell dels estudis. “No veiem que el preu sigui ajustat a la qualitat del grau”, explica Vidal, preocupada perquè en el futur la veu dels estudiants pugui tenir menys força en els òrgans de govern.
La veu de l'experiència l'aporta Roser Batllori, que ja ha deixat de fer classes a la UdG. És professora emèrita de Didàctica de les Ciències Socials. Ha compartit departament de Didàctiques Específiques amb Anna M. Geli. S'ha llegit els programes. Coneix Sergi Bonet. Diu que és un moment difícil per a les universitats. “Veiem que la qualitat de la universitat està en perill i podria anar a menys. Cal fer un esforç molt gran, és fàcil desmotivar-se.”
Roser Batllori és integrant des de fa un any del nucli Paulo Freire, format majoritàriament per professors de la Facultat d'Educació i Psicologia. El nucli és crític contra les retallades i el paper del rectorat. “Les autoritats dialoguen a través dels sistemes democràtics, cosa que em sembla molt bé, però faltaria més contacte amb la gent.”