“Com a mestra, aprenc molt dels alumnes”

He volgut fer un assaig, un llibre d'opinió personal sobre les dues coses més importants de la meva vida: els meus dos fills i la meva professió de mestra, que exerceixo al Petit Plançó d'Olot. És un moment crític a molts nivells i de molts de canvis en els models de família i tenia ganes d'explicar coses boniques i des del cor.

He estructurat el llibre en dotze temes: infantesa, inici de l'adolescències, sexe, la mort... Hi ha una barreja de diferents punts de vista de grans pedagogs, passats pel sedàs de la meva valoració i els meus propis raonaments. Així, hi ha reflexions, consells, idees... Tot amb un to de suggeriment, perquè aconsellar és massa agosarat. Fins i tot, m'he atrevit a crear un nou concepte, el del límit raonat. Ho he fet des de la meva formació i la meva experiència.

Tal com dic al llibre, s'educa quan s'és capaç de dir que no amb arguments. També, molts sí argumentats i pactats.

Molt vocacional. Cal tenir una actitud d'amor cap als infants i cap a allò que ens envolta i saber-la transmetre. Hem d'estar constantment motivats per aprendre, per ser autocrítics i, sobretot, cal tenir una actitud d'acompanyament dels infants. Com a mestra, aprenc molt dels alumnes. Els alumnes treuen el millor d'un mestre o d'una mestra.

Sí. La gent del món de l'educació n'han fet una valoració positiva i me'l demanen.

A les llibreries d'Olot i dels altres llocs on faig presentacions, com la que hi haurà aviat a Camprodon i Malgrat de Mar. També es podrà trobar a Amazon.

Sí, tot i que escric molt sobre coses personals... Havia escrit molt també per al setmanari La Comarca d'Olot.

Sí, el meu fill, que també estudia per mestre, m'ha fet un escrit impressionant per a la contraportada i els dibuixos són del meu pare.