JOAN MAJÓ
COMISSIONAT PER A UNIVERSITATS I RECERCA
«Volem un finançament per objectius»
El màxim responsable d'Universitats reconeix haver «passat neguit» en el procés de transformació de les titulacions en graus. Encara el tram final de la legislatura amb la voluntat de modificar puntualment la llei d'universitats i afrontant les peticions de reforma del finançament
Les inscripcions a la universitat han incrementat un 10%. És circumstancial? Hi haurà un excés de titulats o una sobrequalificació dels treballadors?
–«Quan apareix una crisi econòmica hi ha un increment de gent que vol formar-se més. Això té dues vessants: l'una és el repte de millorar la preparació de la gent que ens fa confiança i l'altra és el repte que no es decebin quan arribin al mercat de treball. Hem de respondre a les expectatives.»
–En l'any i mig de legislatura restant volen modificar la llei d'universitats. Quins seran els canvis?
–«La llei ha donat molt bons resultats, per tant, només ens plantegem una modificació de temes que ens vénen donats per la llei orgànica d'universitats i per l'Estatut. A més, intentarem introduir la marca Universitat de Catalunya i nomenarem la governança, que és un tema no resolt a les universitats. No hi haurà un articulat gros, sinó que serà l'enumeració del tema perquè el puguem treballar molt en contacte amb les universitats.»
–Per tant, coincidiu amb el rector que cal deixar el debat de fons per més endavant?
–«Exactament. A més, això va lligat al fet que si la legislatura s'esgota el novembre del 2010, en el temps parlamentari que tenim ara no és suficient per plantejar una llei nova.»
–A banda dels nous conceptes, quins aspectes es refaran?
–«Per l'aplicació de la LOU, algunes figures de professorat desapareixen. També s'introdueixen elements que afecten la representativitat dels membres del consell social; i fem molta referència a la transparència de la universitat i al retiment de comptes cap a la societat.»
–Els rectors demanen un millor finançament, quan no s'ha acomplert el pactat el 2006. Com ha de ser el nou model de finançament?
–«L'acord de finançament, que va fins al 2010, s'ha anat complint rigorosament excepte l'any 2009, perquè també diu el mateix acord de govern que s'abordarà si hi ha les condicions necessàries i ara estem en un moment de crisi. Ara liquidem el finançament addicional del 2008. En començar a fer el pressupost del 2010, ja se'ls indicarà quina quantitat se'ls plantejarà. Per tant, la voluntat és l'acompliment estricte de l'acord, però és possible que hi hagi un cert decalatge amb l'aplicació. A més, el finançament addicional es dóna per l'acompliment d'objectius de docència, recerca i gestió. Però depenent d'on es posi el temps de sortida inicial, el cobrament no es pot produir fins a l'any següent a l'any natural. Ara bé, el 2010 s'esgota el model de finançament i ja hem fet estudis sobre cap a quin model hem de transitar i donem molt suport al model de finançament per objectius. Ara hi ha el 90% dels diners repartits per fórmules paramètriques, depenent del nombre d'estudiants, la grandària... Però volem, com ja s'ha fet amb el finançament variable, transitar cap a un model per objectius amb una universitat autònoma. Però passar d'un model estable com fins ara a un model per objectius requereix un temps.»
–També cal acomplir el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació. Què n'hem d'esperar del desenvolupament?
–«El compromís del govern és acomplir el desenvolupament econòmic del pacte estrictament. Té una durada de 20 anys, per tant, estem planificant una situació més endreçada del sistema de recerca. Ara treballem a endreçar internament la casa, l'ICREA i l'AGAUR estan en procés de fusionar-se, s'està constituint el Consell Català de la Ciència, i per tant estem avançant en temes organitzatius. També es marquen els elements prioritaris per al país i en els quals invertirà el govern.»
–Quins són?
–«N'hi ha una vintena. Països que ens porten avantatge en aquesta dinàmica de treball estan apostant per deu elements, com ara temes de salut, temes bio lligats amb salut i assistència social, recerca en turisme... Ara hem de decidir quin dels vint tindran preferència.»
–Quins criteris utilitzareu?
–«Un d'ells és les instal·lacions de què ja disposa el país. Si s'aposta per una via en què encara no hi ha cap tipus d'inversió, saps que els resultats costaran d'obtenir. En canvi, si fas apostes en temes en què el país ja hi ha invertit molt, tens una base de partida molt important. Per això estem fent un mapa dels centres de recerca, els centres tecnològics i els parcs tecnològics. Quan tot això ho tens posat en un lloc, ja et surt clarament cap a on has d'apostar.»
–En el món científic es parla d'una retallada en la inversió pública en recerca. Serà així?
–«El president del govern de Catalunya va dir públicament que en el pressupost per al 2010 no hi haurà retallades en recerca i desenvolupament. Sé que en l'àmbit estatal hi ha algunes partides que es reduiran al 30%.»
–Ha reconegut haver passat «neguit per les transformacions en grau» i haver pres «decisions de molt alt risc a nivell legal». Per què?
–«És senzill: el curs passat es van implantar només 31 títols nous, i aquest curs en són quasi 300. Teníem una planificació feta conforme si el juny del 2008 començàvem el tràmit per a l'aprovació dels títols, considerant que la tramitació dura sis mesos, hi ha temps suficient perquè s'aprovi, es publiqui i comenci el curs tranquil·lament. L'Agència de Qualitat Universitària (AQU) i l'Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) van discutir molt de temps sobre qui havia de verificar-los, però com que no va haver-hi acord vam enviar-ho a l'agència espanyola i hi ha hagut dificultats en la seva verificació. Vam arriscar perquè el 6 de juliol s'havia de fer la preinscripció universitària i no estaven tots els títols verificats.»
–La durada dels graus no és igual que en altres països. Què ho fa?
–«El model de l'espai europeu d'educació superior és de tres anys de durada el grau, i dos el màster. De fet, a Catalunya es va fer la prova pilot amb aquesta durada, que també era l'aposta de la Generalitat. Però el Ministeri d'Educació marca que la durada dels graus són de 4 anys. En canvi, nosaltres creiem que en molts d'ells, tres són suficients. Un cert sector, el de les enginyeries tècniques i enginyeries i el d'arquitectura tècnica, van pressionar molt perquè els títols fossin de quatre anys i altres sectors no volien sortir descol·locats i van dir que tots serien de quatre anys.»
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.