Educació

Perill pel català a l'ensenyament públic francès

El col·lectiu de mestres de llengua catalana s'ha manifestat a la capital de la Catalunya Nord

La reforma escolar del govern de París pot representar un empobriment de l'ensenyament del català

Els professors de català de secundària a l'ensenyament públic francès s'han manifestat al centre de Perpinyà per defensar les hores dedicades al català en els col·legis de la Catalunya Nord. Amb les noves reglamentacions dictades pel ministeri francès de l'educació podrien desaparèixer les escasses classes existents actualment a diversos establiments escolars públics de de les comarques catalanes sota administració francesa.

A la rentrada de 2016, s'ha posat en funcionament una doble reforma, refundació dels programes i reforma dels ensenyaments. Aquesta reforma té per objectiu reduir “la fractura escolar”, però es tradueix per “un augment de les desigualtats entre els col·legis i una pèrdua d'hores tant bé per les assignatures troncals com pels ensenyaments d'opció”, segons el col·lectiu de mestres de català.

En relació a la llengua catalana a l'ensenyament públic, el ministeri de l'Educació francès ha assegurat que “la Reforma no tindria efectes negatius sobre les seccions bilingües”. El rectorat de Montpeller, però, no ha desbloquejat el pressupost necessari per que els centres escolars puguin mantenir el nombre d'hores de català , ja que “els alumnes bilingües que han seguit l'ensenyament del català des de l'escola maternal i primària passaran de tenir tres hores setmanals de classe a dues hores setmanals”.

Pel que fa a l'opció català oberta a tots els alumnes, quan el català és ensenyat a l'escola primària, els col·legis de secundària haurien de proposar-ne la continuïtat. Aquesta continuïtat serà suprimida a Illa i a Elna, i després en altres col·legis. Més d'un establiment es nega a oferir l'estatut de llengua de continuïtat al nivell de sisena.

Aquesta tendència general “tindrà moltes conseqüències negatives sobre l'ensenyament del català”, com la disminució del nombre d'alumnes que poden escollir el català com a ensenyament complementari i, doncs, la pèrdua de l'oportunitat de descobrir la llengua i la cultura del país. En definitiva, aquesta manca de mitjans serà “un empobriment de l'ensenyament del català i una amenaça pels projectes existents”.

El col·lectiu dels professors de català manifesta “el seu desacord mostrant les incoherències entre els textos i els mitjans atribuïts als establiments, entre el que ha estat previst pel Ministeri i el que el Rectorat ha previst per la rentrada 2016”.

Els professors de català, com a col·lectiu, han participat a la manifestació del dimarts, 26 de gener a fi de “demanar una reforma més justa, més coherent i que garanteixi l'ensenyament del català i la seva promoció tal i com ho preconitza la ministra de l'Educació del govern de París”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

salut

Salut implanta el botó del pànic als hospitals que han patit agressions als professionals

Vilafranca del Penedès
Olot

L’esperat retorn de l’escultura de Sant Esteve

Olot

Les obres de les noves depuradores d’Esponellà i Fontcoberta s’iniciaran enguany

banyoles

La UdG participa de la nova aliança d’universitats transfrontereres ACROSS

girona
societat

El TSJC denega l’amnistia pels aldarulls al botellot massiu de la Mercè

barcelona
societat

Els naixements cauen un 3,9%, i Martina i Jan són els noms més posats el 2023

Barcelona
societat

Un 81% de les persones que viuen al carrer a Barcelona no ha rebut atenció social

barcelona

Comença la vacunació massiva per parar el mal de la llengua blava

Prats de Lluçanès

L’Ajuntament ja té el pressupost per cobrir la pista exterior de Palol d’Onyar

quart