La publicació que en deixa constància

Des de l’edició del 2013, del Girona, Temps de Flors en deixa constància un lli­bre en què es recu­llen foto­gra­fies de les ins­tal·laci­ons, acom­pa­nya­des d’un text expli­ca­tiu de cadas­cuna d’aques­tes en català, cas­tellà i anglès. Se’n solen fer uns 500 exem­plars i, en con­sonància amb l’èxit de l’expo­sició flo­ral, l’àlbum s’ha exhau­rit cada any. Una de les carac­terísti­ques de l’edició –a càrrec de l’Ajun­ta­ment i amb el suport de les empre­ses Cafès Cor­nellà i Ccal­gir SL i les asso­ci­a­ci­ons Amics de la Girona Antiga i Amics de les Flors– és que surt a la venda quan encara s’està cele­brant el Girona, Temps de Flors. En aquesta ocasió, està pre­vist que el pre­sen­tin el diven­dres dia 17.

La coor­di­nació del pro­jecte va a càrrec de la dis­se­nya­dora giro­nina Lara Pujol, que alhora és autora d’una part de les foto­gra­fies, junt amb Joan Altés i Job Ver­meu­len. La idea del lli­bre va ser pre­ci­sa­ment de Pujol i el seu estudi d’inte­ri­o­risme. “Va ser un pro­jecte d’empre­ne­do­ria, fruit del fet que nosal­tres havíem estat tre­ba­llant amb edi­to­ri­als i que vèiem interes­sant dei­xar constància d’un esde­ve­ni­ment efímer, com és l’expo­sició de flors”, explica la dis­se­nya­dora. Fins al 2017, l’edició va anar a càrrec del mateix estudi d’inte­ri­o­risme, però a par­tir de l’any pas­sat l’Ajun­ta­ment n’és el res­pon­sa­ble. El canvi va com­por­tar que, en lloc de ven­dre’s a les lli­bre­ries, ara només es pot tro­bar a l’ofi­cina de turisme. Es manté intacte, però, el con­cepte ori­gi­nal d’edició de qua­li­tat, amb enqua­der­nació arte­sa­nal i tapa dura.

Un repte logístic

Com que el lli­bre surt tot just sis dies després d’inau­gu­rar-se les expo­si­ci­ons, una de les prin­ci­pals difi­cul­tats que els autors han de superar és el poc temps dis­po­ni­ble per com­ple­tar la feina. La Lara explica que el dia previ a la inau­gu­ració ja foto­gra­fien els mun­tat­ges enlles­tits, però que aga­fen la majo­ria de les imat­ges de les apro­xi­ma­da­ment 170 ins­tal·laci­ons a pri­mera hora del matí del dia de l’estrena, en aquest cas, el dis­sabte dia 11. “A més, sense públic és més fàcil tre­ba­llar”, fa notar l’autora. En poques hores, els tres fotògrafs i els seus res­pec­tius aju­dants es repar­tei­xen per la geo­gra­fia de la macro­ex­po­sició per aga­far les imat­ges. En les hores i els dies següents, sense per­dre ni un minut, fan la selecció de les millors fotos, les col·loquen a les maque­tes del lli­bre –prèvia­ment mun­ta­des amb els tex­tos–, s’envia a la impremta i s’enqua­derna.