Diàleg amb l’arbre

Parlar el mateix llenguatge, el de la natura, havent nascut en un poble de l’Amazònia o essent fill de les Gavarres. L’Eloi Madrià explica així l’experiència viscuda ahir al matí a can Vilallonga de Cassà de la Selva amb representants de les cultures indígenes de l’Amazònia, un total de vint-i-dues persones vingudes de l’Equador, Colòmbia, el Perú i el Brasil, les quals participen aquest cap de setmana en el tercer Congrés Internacional d’Ayahuasca que se celebra a Girona i que organitza la Fundació Iceers . L’ayahuasca és un beuratge amb efectes psicoactius i és considerada sagrada per les comunitats indígenes de la selva amazònica, que li atribueixen propietats curatives.

Eloi Madrià concep la pela del suro com un “diàleg amb l’arbre” i així ho va explicar als membres de la delegació amazònica, molt interessats en la tècnica de llevar el suro amb la destral. Un procediment que té com a protagonista l’arbre, del qual parteix tot, explica Madrià. Com a cultura que valora la terra, abans de la pela del suro van celebrar una cerimònia de respecte i agraïment cap a l’arbre i alhora de perdó per “l’ús que en fem”. “Van viure la lleva de l’escorça amb molta emotivitat i sentiment; van quedar impressionats i era una mirada molt honesta”, va assenyalar Madrià. En el moment en què van compartir una amanida de ceba, tomata i bitxo, van intercanviar impressions. Madrià explica que estan al cas del procés. Així, un xaman mexicà va recordar la conquesta imperialista espanyola amb “l’extermini de pobles”.

A la cerimònia hi van participar Fermí Santamaria, president del Consorci de les Gavarres; Martí Vallès, alcalde en funcions de Cassà de la Selva, i Oriol Armet, gerent del Consorci.

La visita a les Gavarres formava part d’un itinerari pel territori amb l’objectiu que “descobrissin la realitat local”, va explicar Òscar Parés, de la Fundació Iceers. “Els volíem connectar amb projectes de conservació i sostenibilitat de la natura.” També van visitar el dolmen de la Cova d’en Daina, a Romanyà de la Selva, i a la tarda els aiguamolls de l’Empordà, on Jordi Sargatal, de Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls, els va explicar la història de lluita i de conservació. Parés va definir els moments viscuts ahir de “connexió absoluta en termes ecològics i de sostenibilitat”.