Més d’un miler de parelles lingüístiques a la demarcació
El Voluntariat per la llengua ajuda les persones que estan aprenent el català a practicar-lo fora de l’aula
Trentè aniversari del Consorci per a la Normalització Lingüística
“La llengua és una eina que ens prestigia i ens fa progressar.” És una de les reflexions de la directora del Centre de Normalització Lingüística de Girona, Montserrat Mas. “És important que les persones provinents d’altres països que venen a viure a Catalunya aprenguin el català, perquè així tenen més oportunitats. Es potencia la igualtat, ja que dones les mateixes opcions als ciutadans nouvinguts que als que són d’aquí, i això és fonamental”, afegeix. Per assolir aquesta fita, un bon recurs per practicar l’idioma i perfeccionar-lo és el del Voluntariat per la llengua (VxL), fruit del qual hi va haver l’any passat 1.109 parelles lingüístiques arreu de les comarques gironines. Les parelles estan formades per un voluntari o voluntària i per un aprenent o aprenenta. Cada parella es va trobant per conversar en català i, com a requisits per apuntar-se al programa, només s’ha de ser major d’edat i disposar d’una hora a la setmana durant 10 setmanes.
El nombre de parelles lingüístiques ha crescut de manera espectacular a la demarcació de Girona. El 2003 n’hi havia 53 i, des d’aleshores, els anys en què n’hi ha hagut més han estat el 2009 i el 2010, amb 1.402 i 1.376, respectivament. En síntesi, els aprenents milloren el seu català, ja que adquireixen més fluïdesa oral. Això els ajuda a socialitzar-se i els pot obrir més possibilitats laborals. Pel que fa als voluntaris, tenen ganes de compartir la seva llengua amb algú que vol parlar-la millor. Amb la seva implicació contribueixen a fer créixer el català i, al mateix temps, les noves coneixences que fan els enriqueixen, perquè aquest contacte els permet saber més aspectes del país d’origen de l’altra persona.
Oficines territorials
El VxL és impulsat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. El programa es gestiona des de les oficines municipals de català que hi ha a Arbúcies, la Bisbal d’Empordà, Blanes, Calonge, Figueres, Girona, Lloret de Mar, Palafrugell, Palamós, Roses, Salt i Torroella de Montgrí, així com des dels serveis comarcals de català de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, Olot-la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.
“Hem d’intentar parlar en català a la gent nouvinguda. Hi ha alumnes que inverteixen unes hores del seu temps a aprendre la llengua i és un contrasentit que després no la puguin practicar en el seu dia a dia”, diu Mas. Una de les dinamitzadores del Voluntariat, Montse Deulofeu, comenta que precisament per aquest motiu es van impulsar les parelles lingüístiques: “Almenys durant 10 hores (una hora setmanal), una persona voluntària catalonaparlant ofereix l’oportunitat a una altra que està aprenent català a parlar-lo en un context fora de l’aula.”
Hi ha voluntaris i aprenents que, si s’entenen i gaudeixen de disponibilitat, decideixen allargar l’experiència. És un programa cohesionador i empàtic, ressalta Mas, tenint en compte que sovint es creen grans amistats entre els participants. Els aprenents han de saber una mica de català i haver fet un curs com a mínim. Si no en sabessin gens seria molt més dificultós, ja que el voluntari és una persona que sap la llengua però no sol ser mestre o mestra.
Deulofeu destaca que per practicar el català les parelles lingüístiques tenen un ventall molt ampli de possibilitats. Conversen mentre fan un cafè, mentre passegen o fan activitats. A través del programa hi ha acords de col·laboració amb entitats, museus, bars, etcètera. Com que els participants tenen un carnet com a voluntari i aprenent, pot ser que al cap d’unes setmanes d’acudir a un bar amb el qual es té conveni, l’establiment els regali un cafè. També obtenen entrades 2x1 o gratuïtes al teatre, al cinema o en museus. L’aprenent, així, se situa més bé al país, entra dins el circuit d’entitats, coneix millor les institucions i, a vegades, els voluntaris els fan partícips de les aficions que tenen.
72 llengües diferents
L’any passat, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) va oferir 415 cursos de català presencials, que es van dur a terme en trenta poblacions de les comarques gironines. A aquesta oferta cal sumar-hi les 294 inscripcions als cursos en línia. Entre les dues modalitats s’hi van apuntar 8.269 persones (el 81% van ser ciutadans estrangers, que es van matricular als cursets inicials i bàsics). Es tracta d’alumnes de 72 llengües diferents. Les més parlades són el castellà, l’àrab, el català, l’amazig/berber, el rus, el panjabi, el romanès/moldau, el francès, el portuguès i l’ucraïnès.
El CPNL, format per la Generalitat i ens locals, celebrarà a partir del setembre el trentè aniversari. A més dels cursos de català i del voluntariat, organitza múltiples activitats al territori entorn de la llengua, com ara conferències, exposicions, teatre, presentacions, concursos, intercanvis de llibres i tallers.
LA XIFRA
“Aprenem tots dos”
Una veïna de Palafrugell diu que el fet de participar al VxL és una bona oportunitat per pujar el nivell de català
En el seu cas, va començar el programa el novembre passat
G. Pladeveya
Palafrugell és pioner, ja que va ser el primer municipi de les comarques gironines on es va començar a fer el Voluntariat per la Llengua (VxL). Dos veïns de la població, la Hanna Holovchuk i en Ramon Rodríguez, participen en aquest programa. Són parella lingüística des del novembre de l’any passat: ella com a aprenent i ell com a voluntari, ja que ajuda la Hanna a perfeccionar el seu domini del català. Es troben un dia a la setmana, durant una hora o una hora i mitja. Hi ha parelles lingüístiques que solen quedar en un bar o en una cafeteria i practiquen la llengua tot prenent un cafè, però en aquest cas els dos prefereixen fer una activitat més dinàmica. En Ramon és guia de muntanya i a la Hanna també li agrada caminar. A excepció d’un dia que no els va acompanyar el bon temps per estar a l’aire lliure, la resta sempre han anat a passejar mentre conversen. “Estic molt contenta amb el voluntari que m’ha tocat. En Ramon m’ensenya el patrimoni cultural que hi ha a la zona, llocs antics i amb història”, diu Holovchuk. Rodríguez hi afegeix que a vegades han anat a fer aquestes caminades pels afores del municipi. En algunes rutes parlen d’elements que es van trobant pel camí, com ara plantes i flors silvestres, torres de guaita i masies. També han estat a l’església i al cementiri de Mont-ras o han voltat per Palafrugell mentre xerren de diversos atractius del terme, com per exemple el Museu del Suro.
La Hanna ha estudiat arquitectura tècnica, és de nacionalitat búlgara i fa 2 anys que viu a Palafrugell. “Hi ha dies que, només explicant-nos què hem fet el cap de setmana, l’hora passa volant!”, destaca Rodríguez. “Amb aquest programa aprenem tots dos. La Hanna m’ha relatat les seves festes i tradicions, els pastissos que fan, si hi ha diferències entre els dos països... Ella posa molt interès i implicació per aprendre el català. Al principi, notava diferència entre el començament de la trobada i el final. Els primers 10 minuts costaven més, però després agafava el fil i li anaven sortint les paraules. Tot i dur tan sols dos anys a Catalunya, parla molt bé el català i xerrem de qualsevol tema.”
Holovchuk ha fet diversos cursos de català del CNL i al setembre ja té pensat començar-ne un altre. “En el meu dia a dia, sempre parlo en català. Per mi, participar en el Voluntariat per la Llengua és una molt bona oportunitat per pujar el meu nivell i integrar-me a la societat més ràpid. També m’interessa saber-lo perquè així puc ajudar la meva filla, de 5 anys, que el parla perfectament.” A més, espera que dominar l’idioma li obri portes en l’àmbit professional, i des de fa 2 mesos ha començat un voluntariat a la Creu Roja, que li encanta i també ho veu com una molt bona pràctica.