El Síndic detecta mancances en la detecció del maltractament del nadó de Pineda de Mar mort al gener
Ribó alerta que també van fallar els protocols i la coordinació amb el Govern
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha detectat mancances en la detecció del maltractament del nadó de Pineda de Mar que va morir al gener a l’UCI de l’Hospital Vall d’Hebron. Ribó ha finalitzat la investigació arran de l’ingrés del petit amb lesions derivades d’un presumpte maltractament per part del seu pare, l’11 de gener del 2019. L’anàlisi ha detectat dèficits en la intervenció dels diversos serveis que van interactuar amb l’infant i la seva família, i que en més o menys mesura podrien no haver contribuït a protegir-lo. El primer problema el veu a l’Hospital de Calella, que va descartar el maltractament de forma interna des d’urgències sense comunicar el cas a la Unitat de Treball Social de l’hospital tot i tenir sospites.
Ribó remarca que durant l’exploració al Servei d’Urgències de l’Hospital de Calella aquell dia ja s’observen altres signes d’irritabilitat i de malestar del nadó. També es detecten imprecisions en l’informe d’assistència sobre les proves practicades. D’altra banda, no es va utilitzar l’eina SMSGR (simulador RUMI) de maltractament (segons el Protocol marc) ni es va trucar al telèfon Infància Respon perquè la DGAIA valorés si esqueia activar l’EVAMI (Equip de valoració de maltractaments infantils detectats a l’àmbit sanitari).
Aquestes sospites es constaten no només en la diferent documentació de salut a la qual ha accedit el Síndic, sinó també en la comunicació del 4 de gener al telèfon Infància Respon per part del Servei de Pediatria de la UCI Neonat de l’Hospital de la Vall d’Hebron per notificar una possible situació de maltractament físic del nadó. Els professionals tenen constància que fa dues setmanes el nadó va ser atès a l’Hospital de Calella, on hi va haver sospites de maltractament.
El Síndic també ha constatat que el circuit emprat en aquest cas per descartar la sospita de maltractament és improcedent: no s’activa el Protocol contra el maltractament infantil i la sospita es descarta sense instar cap coordinació interna amb la Unitat de Treball Social de l’hospital ni coordinacions externes amb cap servei (CAP de referència, serveis socials i DGAIA) el mateix dia de la visita.
L’aparició en un nadó tan petit de signes catalogats, bé d’equimosis o bé d’hematomes, no descartava un fet traumàtic i, per tant, requeria l’activació del Protocol d’actuacions davant l’aparició d’una sospita de maltractament infantil. A criteri del Síndic, el protocol ha de ser un “instrument clau que es consulti i s’utilitzi amb freqüència quan apareix qualsevol signe de sospita, i molt especialment en les situacions que afecten nadons, per la seva extrema fragilitat i alta vulnerabilitat”.
Pel que fa a la coordinació, són diversos els “dèficits” detectats. D’una banda, el Departament de Salut comunica que són diferents les històries clíniques obertes al nadó, per la qual cosa els professionals sanitaris no van tenir accés a tota la informació i a totes les anotacions que hi constaven, de manera que, per exemple, els professionals que van visitar el nadó el 29 de desembre del 2018 no van poder veure les anotacions de Treball Social, pel fet que constaven en una altra història clínica i perquè van ser escrites el 31 de desembre de 2018.
En la documentació analitzada també s’observa una “manca de coordinació adequada”, diu el Síndic, entre els serveis de salut i els serveis de l’àmbit social. Si bé es constata l’existència de correus electrònics entre Serveis Socials de Pineda de Mar, Treball Social de l’Hospital de Calella i Treball Social del CAP de Pineda de Mar, això no implica una coordinació efectiva entre els tres serveis a fi de citar els progenitors, malgrat que des del dia 28 de desembre es considerava adequat fer-ne un seguiment familiar. Atès que es tractava d’un nadó, el treball en xarxa comportava pautar, creu el Síndic, “qui, quan i com s’havia de reunir amb els progenitors per iniciar el seguiment de la situació familiar i valorar (per mitjà d’entrevistes i, si esqueia, fent alguna visita domiciliària) si els progenitors garantien el benestar del nadó”.
Des del punt de vista preventiu, la situació familiar hauria requerit un seguiment proper per acompanyar la parella en la cura del nadó. El Síndic creu que els serveis socials haurien d’haver activat mesures per valorar una possible vulnerabilitat de l’infant en el nucli familiar, tenint en compte els aspectes sociofamiliars que es desprenien de les dues entrevistes amb els progenitors, considerant especialment que es tractava d’un nadó amb progenitors joves en condicions precàries.
L’any 2015, arran d’un altre cas similar, el Síndic va demanar que s’emprenguessin mesures específiques per a la protecció dels nadons. Des de llavors, ha insistit en la necessitat d’elaborar un protocol d’estudi, d’intervenció i de seguiment dels nadons (o infants petits) en situació de risc. Enguany, el nou Protocol d’actuació de maltractaments a la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut, de març de 2019, dona resposta al suggeriment del Síndic, incideix en el bon tracte a l’infant en la seva màxima amplitud, incloent-hi actuacions de prevenció prenatal i en nadons, i desenvolupa característiques especials que cal tenir en compte en la detecció de maltractaments en nadons.
Recomanacions al Govern i a l’Ajuntament
Un cop feta la investigació, el Síndic recomana al Departament de Salut que garanteixi el coneixement, la consulta i l’aplicabilitat del protocol davant de casos de sospita i de certesa de maltractament infantil; que emprengui mesures per prevenir la duplicitat d’històries clíniques, tot garantint l’obertura d’una única història clínica que reculli les observacions dels professionals de salut durant les visites dels infants -i molt especialment dels nadons- a tots els serveis de salut, i que inclogui en el Pla de formació anual dels professionals de salut procediments d’atenció sanitària i de notificació a Salut i a la DGAIA, d’acord amb els protocols.
També aposta perquè Salut emprengui mesures per fomentar el necessari treball multidisciplinari davant de casos de sospita de maltractament infantil per incorporar el diagnòstic social sanitari (emès des d’una unitat de treball social) al diagnòstic pediàtric, i intensifiqui la formació i la sensibilització dels professionals sanitaris, amb un èmfasi especial en els d’atenció primària, especialment pel que fa a la detecció del maltractament infantil en nadons i infants petits.
També s’adreça al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i li demana garantir la coordinació entre els serveis socials i els equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) i la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) davant d’una sospita de maltractament infantil; assegurar l’aplicació efectiva dels protocols de maltractaments; fer difusió dels mateixos entre professionals i serveis, així com un seguiment; establir com a mínim una persona de referència en tots els centres sanitaris i centres de serveis socials per a l’aplicació del protocol que pugui rebre formació específica i actuar com a referent quan hi hagi sospites de maltractament infantil, i formar els professionals que treballen amb infants (salut, policia, ensenyament, lleure, serveis socials) en drets dels infants i indicadors de risc, així com campanyes de sensibilització.
Pel que a fa a l’Ajuntament de Pineda de Mar, li proposa que revisi els protocols d’estudi, d’intervenció i de seguiment dels infants que es troben en situació de risc i de les seves famílies, especialment de nadons i infants petits; que garanteixi una dotació de recursos humans i econòmics en serveis socials d’atenció primària suficient per poder atendre adequadament les necessitats existents entre les famílies en situació de vulnerabilitat social, i que la Comissió Específica de Seguiment del Protocol d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en Risc de Pineda de Mar avaluï el funcionament del protocol.
