Identifiquen dos patrons específics d’alteracions cerebrals subjacents en dos perfils de la malaltia de Huntington
Això pot ajudar a desenvolupar biomarcadors específics i tractaments personalitzats per a cada tipus
Un estudi identifica dos patrons específics d’alteracions cerebrals subjacents en dos perfils clínics de la malaltia de Huntington, el que pot ajudar a desenvolupar biomarcardors específics i tractaments personalitzats per a cada perfil d’aquesta malaltia minoritària.
El treball, publicat a Neuroimage: Clinical , l’han fet investigadores del grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro), amb la col·laboració de la Universitat de Radbound, als Països Baixos.
Aquesta malaltia genètica neurodegenerativa provoca dèficits motrius, cognitius i psiquiàtrics, però els símptomes són molt heterogenis.
Els investigadors van utilitzar una tècnica d’anàlisi de fusió multimodal, combinant diferents tipus de modalitats d’imatges per ressonància magnètica.
L’anàlisi de la relació entre els símptomes de la malaltia i les mesures de les alteracions estructurals de la matèria blanca i gris va permetre establir que els símptomes cognitius i motors compartien una base neurobiològica comuna, mentre que el domini psiquiàtric presentava una signatura neural diferenciada.
Així, els símptomes cognitius i motrius es van associar de forma conjunta amb un patró de reducció de la matèria grisa, el gruix cortical i la integritat de la substància blanca en regions cerebrals responsables de l’execució de moviments i del processament de diferents funcions cognitives, com la memòria, planificació i processament visual-espacial.
En canvi, els símptomes depressius estaven associats a un patró molt diferent, caracteritzat per un menor gruix en l’escorça cerebral en regions responsables del processament d’emocions típicament associades a alteracions psiquiàtriques.
Aquests resultats aporten una nova visió sobre una malaltia tradicionalment considerada com a entitat uniforme, i impulsen noves línies de recerca que tinguin en compte aquestes diferències qualitatives individuals. S’obre així una porta a la medicina personalitzada en el cas de la malaltia de Huntington.
En aquest estudi també han participat diferents hospitals de Barcelona, com el de Bellvitge, Sant Pau, el Clínic, o el de la Mare de Déu de la Mercè. Això ha permès investigar amb una mostra de pacients gran.