Més d’un centenar de persones es manifesten al Pallars per dir “no a l’os”

Més d’un centenar de ramaders s’han reunit a Llessui, al Pallars Sobirà, per dir “no a l’os”. Els ramaders s’han concentrat per expressar el malestar del sector i la preocupació que representa la presència de l’os a la zona del país, la muntanya de Llessui, Seurí i Caregue, amb més densitat d’animals durant l’estiu, amb més de 25.000 exemplars entre ovelles, vaques i cavalls.

Pels ramaders, la presència de l’os al Pirineu i d’altres animals salvatges condiciona la continuïtat de moltes explotacions ramaderes i el dia a dia de molts pagesos. Carlos Rabassa, ramader de Llessui, ha explicat que ha hagut de passar dos nits a la muntanya en tenda de campanya vigilant el ramat.

Durant la concentració s’ha dit també que la presència de l’os pot provocar l’abandó de l’aprofitament de les pastures estivals amb la conseqüent pèrdua de biodiversitat.

“Prou de mentides”, “L’os sí que ataca”, “Menys fauna salvatge. Més ramaderia extensiva” o “Ossos al Parlament. Polítics al zoològic” són alguns dels escrits que s’han pogut llegir a les pancartes que els ramaders han exhibit a la concentració de Llessui.

Als ramaders del Pallars Sobirà s’hi han unit companys de comarques veïnes com el Pallars Jussà, la Val d’Aran o l’Alta Ribagorça. Fins a Llessui també s’han desplaçat pastors de l’Aragó. Aquests han explicat que han d’afrontar el problema de l’os i el llop.

L’objectiu de la concentració, a més de mostrar un “no rotund” a la presència de l’os a les muntanyes del Pirineu, era fer pinya entre el sector per afrontar problemàtiques comunes i lluitar contra la “manca de consideració per la gent del territori des de fa dècades”.

Carles Rabassa, pastor de Llessui, ha explicat, que fa unes setmanes, alertat pels Agents Rurals, es va haver de quedar a dormir a la muntanya per la presència de l’os a prop del seu ramat. Per Rabassa, aquest fet demostra que els animals que passen l’estiu a la muntanya estan “exposats a un perill real”.

Xavier Ribera, president de l’Associació de Ramaders del Pallars Sobirà, ha sentenciat que “el sector ens hem d’unir per reivindicar els nostres drets”. Ribera s’ha mostrat contundent: “No marxarem de casa nostra”, ha assegurat, i ha recordat que es tracta de muntanyes particulars. El president dels ramaders del Pallars ha narrat que l’únic que fan els pagesos és voler “mantenir les tradicions” i “conservar el patrimoni dels seus avantpassats”.

Pere Roqué, representant del sindicat ASAJA, ha dit que durant els darrers anys ha quedat demostrat que “l’os i la ramaderia extensiva són incompatibles” i per aquest fet demana la retirada d’aquests exemplars. Roqué ha afegit que “el conflicte de l’os és un símbol més del fracàs de la gestió política que ignora sistemàticament i menysprea els coneixements i codis locals de la gent del territori”.

Joan Guitart, responsable de Comarques de Muntanya d’Unió de Pagesos, ha reivindicat un territori amb ramaders i ha manifestat que “l’os fa fora de les muntanyes” els pagesos i els seus ramats.

Per Gitard mentre “els animals salvatges foragiten els ramats de les muntanyes” els ramaders no es poden guanyar la vida. Aquest fet, segons Guitart, a la llarga porta alguns pagesos a abandonar la seva feina.

Tots els ramaders han tingut un record especial cap als pagesos afectats pels incendis i han reclamat a l’administració polítiques reals per a la neteja de boscos i la prevenció d’incendis. Durant la concentració s’ha llegit un manifest en què s’ha reivindicat la ramaderia com a “peça clau a l’hora d’afavorir i conservar la biodiversitat a través del manteniment de pastures naturals”.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que el Govern treballa permanentment amb el tema de l’os i que té “la intenció de continuar desenvolupant el programa del PirosLife”. Calvet ha explicat que la voluntat de Territori és fer “compatible” la presència de l’os amb altres activitats com la ramaderia extensiva o el turisme.

Calvet ha explicat que el comportament “anòmal” de l’os Goiat, que es desplaça a zones amb presència “no continuada” de l’os, farà que s’estigui pendent dels moviments d’aquest animal i si s’ha “d’incidir” amb ajudes econòmiques a ramats fora de zona os, es farà.

El conseller no ha descartat tornar a establir ajuts a zones que s’havien exclòs del programa de reagrupament de ramats com és la Vall d’Àssua.

A aquesta zona durant l’estiu hi pasturen unes 2.000 vaques, 8.000 ovelles i 1.500 cavalls. Es tracta d’una de les zones amb més densitat d’animals de tot l’Estat.