Societat

Deu ermites i un camí

És una ruta apta per a tothom, a peu, a cavall o en bicicleta, ja que es pot fer per trams, segons les possibilitats de cadascú. El recorregut complet requereix, pel desnivell, una bona preparació

Els entorns de Santa Coloma con­vi­den al sen­de­risme. Una de les mol­tes pos­si­bi­li­tats que ofe­rei­xen és la Ruta de les 10 ermi­tes, en què els dife­rents pai­sat­ges es com­bi­nen amb una zona de la comarca on les peti­tes mos­tres de romànic religiós són abun­dants i la majo­ria estan res­tau­ra­des. És una ruta apta per a tot­hom, a peu, a cavall o en bici­cleta, ja que es pot fer per trams, segons les pos­si­bi­li­tats de cadascú. El recor­re­gut com­plet reque­reix una bona pre­pa­ració i encara que es pugui fer en dos o tres dies cami­nant, el des­ni­vell és impor­tant, supe­rior als 2.000 metres. La ruta, però, admet tot tipus de vari­a­ci­ons. Es troba al nord-oest de la Selva i aplega els muni­ci­pis de Sant Hilari Sacalm, Riu­da­re­nes, Anglès, Santa Coloma i Osor.

Hi ha dues zones clara­ment dife­ren­ci­a­des pel que fa al pai­satge: la que trans­corre pels muni­ci­pis de Santa Coloma de Far­ners i Riu­da­re­nes, on el pai­satge és més sec, amb pins, suros i alzi­nes, i l’oro­gra­fia és més suau i arro­do­nida, i la resta, de més alti­tud i on a més de suros i alzi­nes hi ha d’arbres de fulla caduca com ara cas­ta­nyers, rou­res i fins i tot avets Dou­glas (el pi d’Ore­gon) de caràcter alpí. A l’entorn de l’Espi­nau es troba un pi monu­men­tal i, ben a prop, als domi­nis de l’antiga pai­ra­lia de Ca n’Igle­sies, un dels rou­res més alts i espec­ta­cu­lars del país.

La Ruta de les 10 ermi­tes és un recor­re­gut de 66 quilòmetres que uneix 10 ermi­tes al vol­tant de la capi­tal de la Selva. La idea va sor­gir l’any 1995, quan un grup de socis del Cen­tre Excur­si­o­nista Far­ners va començar a recu­pe­rar els camins, molts de per­duts, que comu­ni­ca­ven les ermi­tes entre si i amb Santa Coloma de Far­ners. En els ini­cis, les ermi­tes que for­ma­ven part de la ruta eren nou, a què poste­ri­or­ment es va afe­gir l’ermita de Santa Creu d’Horta, del terme d’Osor.

L’actual ermita de la Mare de Déu de Far­ners és un edi­fici cons­truït en bona part fa uns 200 anys, tot i que hi ha referències d’una cons­trucció ini­cial del segle XI. Està pre­ce­dit per una vis­tosa por­xada i té com a capçalera part de la nau i l’absis de l’església, des d’on es pot con­tem­plar el cas­tell de Far­ners. Dins hi ha un sen­zill retaule bar­roc amb la Mare de Déu de Far­ners i una talla romànica del segle XII res­tau­rada recent­ment. És una de les poques que encara con­ser­ven els ves­tits.

La cape­lla de la Mare de Déu d’Argi­mon està ados­sada al cas­tell i des­taca, sobre­tot, per les vis­tes que ofe­reix.

Sant Pere Cer­cada ja és tota una altra cosa. Cons­truïda entre finals del XII i prin­cipi del XIII i con­sa­grada l’any 1245 pel bisbe de Girona Gui­llem de Caba­ne­lles, a par­tir del 1480, la comu­ni­tat agus­ti­ni­ana que hi resi­dia entra en decadència i, un segle després, passa a depen­dre de la Seu d’Urgell. És un magnífic exem­ple de romànic tardà, amb planta de creu lla­tina, cim­bori octo­go­nal i capçalera tri­ab­si­dal. L’anti­gui­tat de Santa Vic­to­ria de Sau­leda és nota­ble, cons­truïda a finals del X, va ser con­sa­grada el 1167 i donada al mones­tir de Sant Pere de Cer­cada. Un edi­fici magnífic que amb la res­tau­ració va per­dre alguns atri­buts.

Sant Miquel de Cla­dells és una església romànica dels segles XI i XII inclosa en l’inven­tari del patri­moni arqui­tectònic de Cata­lu­nya i que dona nom a una enti­tat de població del muni­cipi de Santa Coloma.

De Santa Mar­ga­rida de Vallors hi ha referències de l’any 886. L’actual res­tau­ració data del 1992. Aquí es reco­mana visi­tar la curi­osa pedra dels Evan­ge­lis.

El Pedró, a Sant Hilari Sacalm és, amb 920 metres, el punt més alt de la serra del mateix nom. L’ermita de la Mare de Déu del Pedró és cen­tre de devoció comar­cal.

L’ermita de Santa Creu d’Horta, a Osor, la dar­rera a afe­gir-se a la ruta, és una església amb ele­ments romànics i bar­rocs inclosa, també, en l’inven­tari del patri­moni arqui­tectònic de Cata­lu­nya. És una de les parròquies més anti­gues de les Gui­lle­ries.

Al cim de la mun­ta­nya de Santa Bar­bara s’alça l’ermita del mateix nom, un edi­fici cons­truït pro­ba­ble­ment en el segle XIII, de què ja no que­da­ven gai­res ele­ments ori­gi­nals i que la res­tau­ració de finals del segle pas­sat va con­so­li­dar i con­ver­tir en un refugi de mun­ta­nya.

Queda, final­ment, l’ermita de Sant Andreu de Cas­ta­nyet, un edi­fici de fac­tura pro­ba­ble­ment romànica, molt reto­cada. Es troba ados­sat a la rec­to­ria del segle XVIII, de què la llinda d’una fines­tra té una ins­cripció del 1618 i a la por­ta­lada, una del 1757.

Hostals de muntanya

La Taverna de Castanyet, que les darreres dècades del segle passat va introduir una nova manera d’entendre els hostals, en què la música tenia un paper important; el Sobirà de Santa Creu, l’hostal per excel·lència dins la que va ser una de les pairalies més importants del país; l’Espinau, no gaire lluny, una senzilla casa de pagès on es pot menjar un arròs memorable; Can Masferrer, a l’Esparra, i el santuari del Coll, fora de ruta però amb una habilitat indiscutible per cuinar el senglar, són alguns del indrets que faran més deliciosa la caminada.

La sacsejada del segle XV

La sèrie de terratrèmols que es va iniciar a Amer el març del 1427 va posar punt final a bona part del romànic de la zona. No és casualitat que, a partir de mitjans del segle XV, el monestir de Sant Pere Cercada entrés en decadència com ho va fer el d’Amer, dels més afectats a tota la zona. “Moltes cases i tot el castell d’Anglès i moltes esglésies de diferents parròquies han patit danys importants –assenyalen les cròniques de l’època– i a la vall d’Osor, han caigut totes les cases.” Tot i que l’epicentre es va situar a Amer, la Cellera, Anglès i Osor, Santa Coloma no en va quedar al marge i, amb més o menys intensitat, les principals edificacions van quedar afectades. Tot això permet entendre que hi quedi molt poc romànic original a les construccions religioses i que les obres que podem contemplar al llarg d’aquesta ruta siguin, en el millor dels casos, restauracions posteriors al segle XV i la majoria molt més properes al nostre temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia