Deu ermites i un camí
És una ruta apta per a tothom, a peu, a cavall o en bicicleta, ja que es pot fer per trams, segons les possibilitats de cadascú. El recorregut complet requereix, pel desnivell, una bona preparació
Els entorns de Santa Coloma conviden al senderisme. Una de les moltes possibilitats que ofereixen és la Ruta de les 10 ermites, en què els diferents paisatges es combinen amb una zona de la comarca on les petites mostres de romànic religiós són abundants i la majoria estan restaurades. És una ruta apta per a tothom, a peu, a cavall o en bicicleta, ja que es pot fer per trams, segons les possibilitats de cadascú. El recorregut complet requereix una bona preparació i encara que es pugui fer en dos o tres dies caminant, el desnivell és important, superior als 2.000 metres. La ruta, però, admet tot tipus de variacions. Es troba al nord-oest de la Selva i aplega els municipis de Sant Hilari Sacalm, Riudarenes, Anglès, Santa Coloma i Osor.
Hi ha dues zones clarament diferenciades pel que fa al paisatge: la que transcorre pels municipis de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, on el paisatge és més sec, amb pins, suros i alzines, i l’orografia és més suau i arrodonida, i la resta, de més altitud i on a més de suros i alzines hi ha d’arbres de fulla caduca com ara castanyers, roures i fins i tot avets Douglas (el pi d’Oregon) de caràcter alpí. A l’entorn de l’Espinau es troba un pi monumental i, ben a prop, als dominis de l’antiga pairalia de Ca n’Iglesies, un dels roures més alts i espectaculars del país.
La Ruta de les 10 ermites és un recorregut de 66 quilòmetres que uneix 10 ermites al voltant de la capital de la Selva. La idea va sorgir l’any 1995, quan un grup de socis del Centre Excursionista Farners va començar a recuperar els camins, molts de perduts, que comunicaven les ermites entre si i amb Santa Coloma de Farners. En els inicis, les ermites que formaven part de la ruta eren nou, a què posteriorment es va afegir l’ermita de Santa Creu d’Horta, del terme d’Osor.
L’actual ermita de la Mare de Déu de Farners és un edifici construït en bona part fa uns 200 anys, tot i que hi ha referències d’una construcció inicial del segle XI. Està precedit per una vistosa porxada i té com a capçalera part de la nau i l’absis de l’església, des d’on es pot contemplar el castell de Farners. Dins hi ha un senzill retaule barroc amb la Mare de Déu de Farners i una talla romànica del segle XII restaurada recentment. És una de les poques que encara conserven els vestits.
La capella de la Mare de Déu d’Argimon està adossada al castell i destaca, sobretot, per les vistes que ofereix.
Sant Pere Cercada ja és tota una altra cosa. Construïda entre finals del XII i principi del XIII i consagrada l’any 1245 pel bisbe de Girona Guillem de Cabanelles, a partir del 1480, la comunitat agustiniana que hi residia entra en decadència i, un segle després, passa a dependre de la Seu d’Urgell. És un magnífic exemple de romànic tardà, amb planta de creu llatina, cimbori octogonal i capçalera triabsidal. L’antiguitat de Santa Victoria de Sauleda és notable, construïda a finals del X, va ser consagrada el 1167 i donada al monestir de Sant Pere de Cercada. Un edifici magnífic que amb la restauració va perdre alguns atributs.
Sant Miquel de Cladells és una església romànica dels segles XI i XII inclosa en l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya i que dona nom a una entitat de població del municipi de Santa Coloma.
De Santa Margarida de Vallors hi ha referències de l’any 886. L’actual restauració data del 1992. Aquí es recomana visitar la curiosa pedra dels Evangelis.
El Pedró, a Sant Hilari Sacalm és, amb 920 metres, el punt més alt de la serra del mateix nom. L’ermita de la Mare de Déu del Pedró és centre de devoció comarcal.
L’ermita de Santa Creu d’Horta, a Osor, la darrera a afegir-se a la ruta, és una església amb elements romànics i barrocs inclosa, també, en l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. És una de les parròquies més antigues de les Guilleries.
Al cim de la muntanya de Santa Barbara s’alça l’ermita del mateix nom, un edifici construït probablement en el segle XIII, de què ja no quedaven gaires elements originals i que la restauració de finals del segle passat va consolidar i convertir en un refugi de muntanya.
Queda, finalment, l’ermita de Sant Andreu de Castanyet, un edifici de factura probablement romànica, molt retocada. Es troba adossat a la rectoria del segle XVIII, de què la llinda d’una finestra té una inscripció del 1618 i a la portalada, una del 1757.
Hostals de muntanya
La Taverna de Castanyet, que les darreres dècades del segle passat va introduir una nova manera d’entendre els hostals, en què la música tenia un paper important; el Sobirà de Santa Creu, l’hostal per excel·lència dins la que va ser una de les pairalies més importants del país; l’Espinau, no gaire lluny, una senzilla casa de pagès on es pot menjar un arròs memorable; Can Masferrer, a l’Esparra, i el santuari del Coll, fora de ruta però amb una habilitat indiscutible per cuinar el senglar, són alguns del indrets que faran més deliciosa la caminada.
La sacsejada del segle XV
La sèrie de terratrèmols que es va iniciar a Amer el març del 1427 va posar punt final a bona part del romànic de la zona. No és casualitat que, a partir de mitjans del segle XV, el monestir de Sant Pere Cercada entrés en decadència com ho va fer el d’Amer, dels més afectats a tota la zona. “Moltes cases i tot el castell d’Anglès i moltes esglésies de diferents parròquies han patit danys importants –assenyalen les cròniques de l’època– i a la vall d’Osor, han caigut totes les cases.” Tot i que l’epicentre es va situar a Amer, la Cellera, Anglès i Osor, Santa Coloma no en va quedar al marge i, amb més o menys intensitat, les principals edificacions van quedar afectades. Tot això permet entendre que hi quedi molt poc romànic original a les construccions religioses i que les obres que podem contemplar al llarg d’aquesta ruta siguin, en el millor dels casos, restauracions posteriors al segle XV i la majoria molt més properes al nostre temps.