La Barceloneta, una de les zones més bombardejades durant la Guerra Civil

La Bar­ce­lo­neta, el barri mari­ner de Bar­ce­lona va ser una de les zones de la cituat més bom­bar­de­jada per l’avi­ació ita­li­ana i ale­ma­nya durant la Guerra Civil Espa­nyola. Aquest dilluns arti­fi­ci­era de l’Armada han neu­tra­lit­zat al mar una bomba de 1936 car­re­gada amb 70 qui­los de TNT.

L’his­to­ri­a­dor David Íñiguez, pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, expert en la història de la Guerra Civil i estudiós de l’avi­ació i dels bom­bar­de­jos, ha expli­cat a Efe que “és nor­mal que apa­re­guin arte­fac­tes” com el pro­jec­til des­co­bert ahir i que ha obli­gat a acor­do­nar la platja de Sant Sebastià, ja que “es van llançar mili­ons de qui­los de bom­bes durant la guerra sobre el lito­ral de Bar­ce­lona”.

“La Bar­ce­lo­neta i Ciu­tat Vella van ser de les zones més bom­bar­de­ja­des, no només perquè els avi­ons ata­ca­ven el port, sinó perquè el grau de pre­cisió no era l’actual i els avi­ons, que a més havien de sor­te­jar les defen­ses antiaèries, llançaven les bom­bes des de més de 4.500 metres d’altura, amb la qual cosa mol­tes vega­des aques­tes no toca­ven els seus objec­tius mili­tars”, ha dit l’expert.

Autor del lli­bre Sota les bom­bes, un lli­bre d’Angle Edi­to­rial que docu­menta amb relats i his­to­ri­o­gra­fia els bom­bar­de­jos que va patir la capi­tal cata­lana durant el con­flicte, Íñiguez asse­gura que la Bar­ce­lo­neta va ser bom­bar­de­jada “des de l’inici fins al final de la guerra” i des­taca “la volun­tat de resistència que van mos­trar els seus veïns”, la majo­ria mari­ners i pes­ca­dors.

“El barri va patir molts danys i va ser bom­bar­de­jat de dia i de nit per avi­ons ita­li­ans, que lide­ra­ven els atacs, i ale­manys que s’enlai­ra­ven des de la seva base a Pollença (Mallorca)”, ha deta­llat.

Els dis­po­si­tius anti­a­e­ris de l’època, sobre­tot els canons del cas­tell de Montjuïc, obli­ga­ven els avi­ons a llançar les bom­bes con­tra el port des de molta altura, cosa que, segons l’his­to­ri­a­dor, va fer que molts pro­jec­tils cai­gues­sin al mar.

Íñiguez ha lamen­tat que no exis­teixi “un recompte fia­ble” dels arte­fac­tes que van arri­bar a caure sobre Bar­ce­lona i ha rei­vin­di­cat que, “igual que s’ha fet una topo­gra­fia de la des­trucció que van cau­sar els bom­bar­de­jos, es faci també una inves­ti­gació sobre les bom­bes que es van llançar”, que “van ser mili­ons de qui­los de bom­bes”.

L’expert con­si­dera pro­ba­ble que la bomba tro­bada ahir al mar, a 25 metres de la platja de Sant Sebastià de la Bar­ce­lo­neta, la llancés l’avi­ació ita­li­ana, els pilots de la qual “van por­tar el pes dels bom­bar­de­jos sobre la franja lito­ral de Bar­ce­lona enlai­rant-se des de Mallorca”.

“Ata­cava amb els avi­ons tri­mo­tors Savoia-79 durant el dia i a la nit ho feien els Savoia S-81, també tri­mo­tors, però més lents. També van llançar bom­bes sobre la Bar­ce­lo­neta els hidro­a­vi­ons ale­manys de la Legió Còndor Heinkel He-59, que eren lents, por­ta­ven uns flo­ta­dors grans i ata­ca­ven de nit amb vols bai­xos, gai­rebé pla­ne­jant”, ha rela­tat.

Íñiguez recorda que exis­tei­xen nom­bro­ses foto­gra­fies que docu­men­ten els danys que va patir el mer­cat de la Bar­ce­lo­neta, les dras­sa­nes o els habi­tat­ges dels mari­ners i pes­ca­dors pels bom­bar­de­jos, “sobre­tot els que esta­ven més a prop del mar”.