Terra de sorra i dàtils
Des de Tozeur es pot conèixer el desert tunisià, on els camells pasturen lliures i els oasis trenquen el paisatge sorrenc
El contrast no deixa de ser sorprenent. Masses de turistes arriben en quatre per quatre a un poblat de construccions semicirculars i antenes de cartró pedra que s'aixequen com buscant les ones de l'espai exterior. És el decorat que l'equip de Georges Lucas va construir a les dunes de Lariguette, al desert tunisià. Mai es va desmuntar i ara s'ha convertit en un atractiu turístic del desert tunisià. Aquesta irrealitat provoca el delit dels visitants forans, fanàtics o no de l'univers Star Wars, però cal només allunyar-se cinc minuts del decorat per topar-se amb una deliciosa realitat: la que formen la franja daurada, blanquíssima de la sorra de les dunes en contrast amb un cel dolorosament blau. No hi ha decorat més perfecte que el desert en la seva puresa. El desert tunisià està esquitxat de dromedaris que pasturen lliurement amb les seves cries i de palmeres que s'agrupen en oasis interminables. De tant en tant sorgeixen formacions geològiques que trenquen amb la rutina de la sorra, com els canyons de Midès i la cascada de l'oasi muntanyenc de Tamerza.
Tozeur és un bon punt de partida per conèixer durant uns dies el desert tunisià. La ciutat mereix una passejada tranquil·la per la medina, un conjunt de carrerons on els nens juguen i alguns venedors exposen les mercaderies. Al carrer principal de Tozeur hi ha més activitat comercial, on domina la venda de ceràmiques, teles i objectes de cuir al ritme de l'omnipresent regateig. Són de compra obligada els saborosos dàtils, un producte que constitueix la base de la gastronomia del desert i que és tractat en una àmplia varietat de presentacions. Per conèixer les possibilitats del dàtil es pot esmorzar a l'Eden Palm, un ecomuseu instal·lat al palmerar a pocs quilòmetres de la ciutat. Tozeur va ser un poble pròsper a l'edat mitjana, instal·lat en un oasi de 400.000 palmeres, i a l'ecomuseu es poden conèixer algunes de les particularitats d'aquesta planta, base de l'economia local i símbol de fertilitat en el passat. En l'actualitat hi ha 90 tipus diferents de dàtils i en el desert cada persona en menja 200 quilos per any, ja sigui amb cuscús, amb mel, elaborat com a pasta per a pastisseria, com a melmelada, transformat en sucre i fins i tot en vinagre. El passeig sota les palmeres és una delícia, sobretot si la calor és intensa, i les 200 fonts subterrànies afavoreixen un jardí paradisíac on la rosa competeix amb la palmera.
Un altre lloc que sorprèn el visitant és el desert salat de Chott el Djerid, i el més petit Chott Gharsa. Antics mars que en dessecar-se han deixat una capa de sal en la sorra que provoca miratges. Des de la distància, es té la il·lusió que es contempla un llac amb aigua. I passejar-se per aquest desert salat no deixa de ser curiós. Hi ha diverses maneres de fer-ho, i una de molt popular entre els turistes és llogant un quad o un boogie: vehicles aptes per circular a la sorra i que apassionaran els amants dels vehicles. I fins i tot els que no s'estimen gaire circular pels carrers i carreteres, ja que als deserts salats la sensació de llibertat és absoluta. Un espai pla i infinit per endavant, on el vent aixeca una pols salada que dóna la increïble sensació d'estar en un mar fet de sorra.
FITXA DE LA RUTA
DADES D'INTERÈS
La tradició del «hammam»
Si hi ha una tradició agradable després d'una jornada de viatge en quatre per quatre, amb els ronyons adolorits pels bots a les dunes, és la del hammam. Els tunisians no perdonen la visita setmanal, com a mínim, en què la sauna humida va seguida d'una exfoliació i que esdevé un autèntic punt de trobada amb familiars i amics. Els hotels de gamma alta disposen d'una àmplia varietat de serveis, i les tradicionals sauna i exfoliació es completen amb tota mena de massatges i de tractaments de bellesa.