A so de timbals no s’agafen conills, diu la dita. El refrany, però, sembla que no ha estat gaire escoltat pel grup d’uns cinquanta activistes que ara fa una setmana va irrompre al mas Vilaró de Tarrés, a Gurb (Osona), on es crien conills, i que, amb la defensa dels drets dels animals com a argumentari, van obrir gàbies i va alliberar uns quants animals. Els mateixos activistes van explicar que se’n van endur catorze.

El resultat, però, a parer del pagès que regenta la granja, Joan Vilaró, ha estat nefast i així ho han denunciat davant dels Mossos. I és que, segons ha explicat el ramader, al voltant de cent animals, entre mares i cries, han mort com a conseqüència de l’acció, signada pel grup Direct Action Everywhere. L’informe veterinari certifica que l’entrada sobtada dels activistes a la nau on es fa la cria dels conills va provocar l’estrès de les femelles gestants, moltes de les quals van avortar, i dels llodrigons lactants, alguns dels quals ha calgut sacrificar perquè han quedat orfes amb el “segrest”, o perquè la mare els rebutja després de l’episodi. Vilaró ha criticat de forma molt contundent els membres del grup animalista, als quals ha acusat de una flagrant ignorància de la biologia bàsica ja que “es van endur les mares i van deixar els fills”.

Per la seva banda, Direct Action Everywhere desmenteix el aquest balanç tràgic i assegura que els animals que estan en el seu poder estan bé de salut. El fet és que els Mossos van identificar unes quantes persones, entre elles alguns menors, de nacionalitats diferents, que havien accedit a la granja en uns quants vehicles, però no van trobar els animals retinguts. Una estona abans, un avís via WhatsApp va córrer entre els ramaders de la zona i va fer que un grup s’hi presentés i s’hi produïssin moments de tensió.

Tot plegat ha generat denúncies. A banda de la previsible per part del ramader, que aquesta setmana encara avaluava els danys de l’acció, també n’hi haurà d’altres actors com ara l’Ajuntament de Gurb, encapçalat pel seu alcalde, Josep Casassas, que ja ha anunciat que hi acudiran com a acusació particular. Finalment, la Generalitat també hi tindrà un paper i el Departament d’Agricultura també serà present en el procés judicial.

No obstant això, la consellera del ram, Teresa Jordà, ha fet una crida a la conciliació. Ha convidat els activistes a reconsiderar la seva actuació i a “seure a debatre amb tranquil·litat”. Jordà reconeix que hi ha gent que èticament considera que les granges d’animals no haurien d’existir, però alhora opina que l’actuació dels animalistes ha estat del tot incorrecta, ja que no tan sols es va violar una propietat privada, sinó que també es va veure afectada la seguretat dels animals. La consellera va recordar que hi ha unes normes de benestar animal, que els ramaders són els primers interessats a complir-les i que són la garantia d’aquest benestar.

Jordà, però, té clar que aquestes actuacions van a l’alça i que caldrà donar-hi resposta. De fet, també a Gurb, a principi d’estiu, una altra granja va patir el robatori d’un vedell, que els activistes van “firmar” amb una nota irònica assegurant que “ja no se’l menjaria ningú”.