Activisme matusser

A so de tim­bals no s’aga­fen conills, diu la dita. El refrany, però, sem­bla que no ha estat gaire escol­tat pel grup d’uns cin­quanta acti­vis­tes que ara fa una set­mana va irrom­pre al mas Vilaró de Tarrés, a Gurb (Osona), on es crien conills, i que, amb la defensa dels drets dels ani­mals com a argu­men­tari, van obrir gàbies i va alli­be­rar uns quants ani­mals. Els matei­xos acti­vis­tes van expli­car que se’n van endur catorze.

El resul­tat, però, a parer del pagès que regenta la granja, Joan Vilaró, ha estat nefast i així ho han denun­ciat davant dels Mos­sos. I és que, segons ha expli­cat el rama­der, al vol­tant de cent ani­mals, entre mares i cries, han mort com a con­seqüència de l’acció, sig­nada pel grup Direct Action Everyw­here. L’informe vete­ri­nari cer­ti­fica que l’entrada sob­tada dels acti­vis­tes a la nau on es fa la cria dels conills va pro­vo­car l’estrès de les feme­lles ges­tants, mol­tes de les quals van avor­tar, i dels llo­dri­gons lac­tants, alguns dels quals ha cal­gut sacri­fi­car perquè han que­dat orfes amb el “segrest”, o perquè la mare els rebutja després de l’epi­sodi. Vilaró ha cri­ti­cat de forma molt con­tun­dent els mem­bres del grup ani­ma­lista, als quals ha acu­sat de una fla­grant ignorància de la bio­lo­gia bàsica ja que “es van endur les mares i van dei­xar els fills”.

Per la seva banda, Direct Action Everyw­here des­men­teix el aquest balanç tràgic i asse­gura que els ani­mals que estan en el seu poder estan bé de salut. El fet és que els Mos­sos van iden­ti­fi­car unes quan­tes per­so­nes, entre elles alguns menors, de naci­o­na­li­tats dife­rents, que havien acce­dit a la granja en uns quants vehi­cles, però no van tro­bar els ani­mals retin­guts. Una estona abans, un avís via What­sApp va córrer entre els rama­ders de la zona i va fer que un grup s’hi pre­sentés i s’hi produïssin moments de tensió.

Tot ple­gat ha gene­rat denúncies. A banda de la pre­vi­si­ble per part del rama­der, que aquesta set­mana encara ava­lu­ava els danys de l’acció, també n’hi haurà d’altres actors com ara l’Ajun­ta­ment de Gurb, encapçalat pel seu alcalde, Josep Casas­sas, que ja ha anun­ciat que hi acu­di­ran com a acu­sació par­ti­cu­lar. Final­ment, la Gene­ra­li­tat també hi tindrà un paper i el Depar­ta­ment d’Agri­cul­tura també serà pre­sent en el procés judi­cial.

No obs­tant això, la con­se­llera del ram, Teresa Jordà, ha fet una crida a la con­ci­li­ació. Ha con­vi­dat els acti­vis­tes a recon­si­de­rar la seva actu­ació i a “seure a deba­tre amb tran­quil·litat”. Jordà reco­neix que hi ha gent que ètica­ment con­si­dera que les gran­ges d’ani­mals no hau­rien d’exis­tir, però alhora opina que l’actu­ació dels ani­ma­lis­tes ha estat del tot incor­recta, ja que no tan sols es va vio­lar una pro­pi­e­tat pri­vada, sinó que també es va veure afec­tada la segu­re­tat dels ani­mals. La con­se­llera va recor­dar que hi ha unes nor­mes de benes­tar ani­mal, que els rama­ders són els pri­mers interes­sats a com­plir-les i que són la garan­tia d’aquest benes­tar.

Jordà, però, té clar que aques­tes actu­a­ci­ons van a l’alça i que caldrà donar-hi res­posta. De fet, també a Gurb, a prin­cipi d’estiu, una altra granja va patir el roba­tori d’un vedell, que els acti­vis­tes van “fir­mar” amb una nota irònica asse­gu­rant que “ja no se’l men­ja­ria ningú”.