Ciència

DAVID PINO

PROFESSOR DEL DEPARTAMENT DE FÍSICA DE LA UPC I COORDINADOR DEL PROJECTE MEDIFLOOD

“Catalunya no està preparada per a pluges torrencials com les de Múrcia”

David Pino és l’investigador principal del primer arxiu que recopila 14.500 casos d’inundacions registrades en el darrer mil·lenni a la conca mediterrània de l’Estat espanyol

Com s’ha elaborat l’arxiu?
El projecte, finançat pel Ministeri d’Economia, ha consistit a estudiar les inundacions pluvials i fluvials que s’han produït els darrers mil anys a la vessant mediterrània peninsular, des dels Pirineus fins a Màlaga. Ho coordina el Departament de Física de la UPC i hi participen la Universitat de Barcelona, la de Lleida, la de Múrcia, la d’Alacant i el Servei Meteorològic de Catalunya amb experts en meteorologia, hidrologia, climatologia, estadística, història, demografia, geografia, urbanisme, etc.
Ha estat una feina complexa...
És un procés costós en temps i en personal. L’equip fa quasi tres anys que hi treballa, però hi ha experts que hi estan ficats des de fa molt més temps. L’investigador de la part històrica, el professor de la Universitat de Barcelona Mariano Barriendos, fa dues dècades que busca episodis d’inundació en arxius eclesiàstics, administratius i privats. Hem pogut documentar 14.500 casos, el primer d’ells el 3 de novembre del 1035, quan es va desbordar el Segre a Alàs, a l’Alt Urgell, amb una víctima mortal, i el 1389 tenim registrada la primera inundació a la ciutat de Barcelona.
Quin són alguns del casos més greus d’aquest mil·lenni?
El novembre de 1617 més de deu dies de pluja persistent van afectar tota la vessant mediterrània i la vall de l’Ebre. A Catalunya va provocar que el Ter i el Llobregat tinguessin més cabal que el que s’ha mesurat mai. La riuada va destruir 389 cases, 22 ponts i 17 molins, i hi ha una vintena de víctimes mortals documentades, però és un nombre irreal, tenint en compte l’extensió de la inundació. L’episodi va provocar fins i tot persecucions i execucions de bruixes, i el 1617 va quedar en la memòria col·lectiva com “Lo any del diluvi”.
Hi ha altres episodis similars?
L’octubre de 1787 tota la vall de l’Ebre va patir l’anomenada “riuada grossa”. També va ploure més de deu dies i hi va haver inundacions a Saragossa, Lleida, Fraga, Tortosa i altres poblacions, fet que va causar almenys 800 víctimes. A partir de la marca que hi ha a la paret de l’església de Xerta hem pogut establir que el cabal de l’Ebre era de 12.900 metres cúbics per segon, quan allà la mitjana és de 426.
I les riuades del Vallès del 1962, que van causar oficialment més de 600 morts?
Va ser un gran desastre pel fet que, pel descontrol urbanístic de l’època, moltes de les víctimes dormien aquella nit en barraques al costat de rius i rieres. És un clar exemple que les conseqüències de les inundacions són sovint produïdes per l’ésser humà, i no només per la pluja.
Com es pot saber el cabal que passava per un riu en un moment històric determinat?
Hi ha programes informàtics que et diuen l’aigua que ha de passar perquè en un punt concret la inundació arribi a una alçada determinada. Si tenim una marca històrica a la paret d’algun edifici i reconstruïm a partir de gravats antics les característiques de la conca –nombre de cases, ponts, tipus de sòl...–, el programa ens dona el cabal.
Quina utilitat té disposar d’un catàleg històric com aquest?
Permet veure com evolucionen al llarg dels segles les inundacions. Hem constatat que ha disminuït la freqüència de les inundacions catastròfiques però ha augmentat la de les extraordinàries. Això vol dir que s’han fet infraestructures per prevenir inundacions, però són insuficients. A Múrcia, el 1987 van patir una gran inundació i després s’hi van fer obres que no han evitat els greus danys causats per les pluges de fa unes setmanes. És important tenir en compte que els models climàtics de cara al futur indiquen que amb l’escalfament global hi haurà més sequeres però també més pluges torrencials.
I Barcelona?
Fa anys van construir grans dipòsits per canalitzar l’aigua de pluja que baixa de Collserola. Funcionen correctament, però són insuficients per fer front a unes pluges torrencials com les recents de Múrcia, el País Valencià i Andalusia. Hi hauria inundacions i danys. Ni Catalunya ni cap altra zona del litoral mediterrani peninsular estan preparades per a uns fenòmens que, ara per ara, no són freqüents però que han succeït en el passat i es repetiran en el futur.
Probablement perquè no són freqüents, els polítics no ho trobem una inversió raonable...
Si és així, ho haurien d’explicar a la gent: “No invertirem en més infraestructures però sàpiguen que les inundacions poden causar molts danys.” L’especulació va fer autèntics desastres urbanístics i molta gent, sense saber-ho, viu en zones inundables. Cal informar-los perquè quan hi hagi una alerta ho tinguin en compte. També s’ha de fer complir la llei del sòl i actualitzar les zones inundables emprant dades històriques a més llarg termini. El nostre catàleg és a l’abast de les institucions i és una bona eina per fer-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.