La hipertensió emmascarada afecta una de cada quatre persones sanes
Un estudi coordinat per l'hospital de Móra d'Ebre revela que un 50% dels malalts està mal controlat
La hipertensió arterial emmascarada és un concepte oposat al de la hipertensió clínica aïllada, més coneguda com «la de la bata blanca». En aquest sentit, es va constatar gràcies a la creixent utilització dels aparells de monitorització ambulatòria de la pressió arterial (MAPA). Així, es va detectar que hi havia pacients que aparentaven tenir la pressió arterial ben controlada quan els era mesurada en la consulta, però que registraven xifres preocupants quan un aparell els vigilava la pressió durant les 24 hores, mentre feien la seua activitat quotidiana o dormint. Així, cal tenir en compte que les persones amb hipertensió emmascarada tenen els mateixos riscos cardiovasculars que els altres pacients hipertensos. Però l'agreujant és que aquesta hipertensió és desconeguda pel pacient i també pel metge que el tracta.
El doctor Miquel Camafort, del servei de medicina interna de l'hospital de Móra d'Ebre, ha estat un dels responsables de l'estudi Esthen 1, que ha determinat la incidència de la hipertensió emmascarada en el conjunt de pacients hipertensos atesos en els hospitals de tot l'Estat espanyol. D'altra banda, la segona fase de l'estudi, l'Esthen 2, ha buscat avaluar la prevalença de la hipertensió emmascarada entre la població suposadament no hipertensa. «El primer estudi ens havia de servir per saber si els hipertensos estan ben controlats quan surten de la consulta i marxen a casa», explica Camafort. Per fer aquest estudi, també coordinat per l'hospital Clínic de Barcelona i l'hospital de l'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet, es van implantar aparells de monitorització ambulatòria de la pressió arterial en 300 pacients ben controlats en les consultes. «Hem trobat que hi ha gent que té l'efecte contrari al de la bata blanca, i que li puja la pressió arterial quan teòricament haurien d'estar més tranquils a casa», diu Camafort. De fet, el resultat va ser que només el 50% dels hipertensos tenia la pressió ben controlada. «Per això, pensem que seria positiu aplicar el MAPA almenys una vegada, durant el control mèdic del pacient, ja que d'aquesta manera ens podríem estalviar moltes morts per infarts o embòlies», conclou Camafort.
L'hipertens emmascarat
La detecció de la hipertensió emmascarada planteja un dilema ètic sobre la comunicació de la malaltia al pacient, ja que el principal problema és que encara no s'ha determinat el millor tractament mèdic. «Només es poden fer recomanacions sobre com millorar l'estil de vida», afirma Camafort. És a dir, tot els pacients amb hipertensió emmascarada haurien de fer exercici físic i recuperar la dieta mediterrània (productes naturals, oli d'oliva, fruits secs, consum moderat de vi), al marge d'evitar la sal a l'hora de menjar. Siga com siga, els estudis també han servit per fixar el perfil de l'hipertens emmascarat. Així, les persones que tenen pares, fills o germans que són hipertensos tenen més probabilitats de tenir aquest tipus d'hipertensió. «Altres factors són el fet de ser un home, fumador, i amb la pressió normal alta», afegeix Camafort. De fet, el doctor de l'hospital morenc assenyala que, a causa de la falta de mitjans tècnics, una de les prioritats de l'estudi ha estat la d'establir el perfil dels més propensos a tenir la hipertensió emmascarada.
El risc de prendre més de dos calmants a la setmana
G.M.Es calcula que un 35% de la població adulta de Catalunya és hipertensa, i que l'índex de mortalitat d'aquesta malaltia se situa al voltant del 50%. A més, un estudi recent de Miquel Camafort, en col·laboració amb Antonio Coca, de l'hospital Clínic de Barcelona, confirma la relació entre prendre més de dos analgèsics a la setmana i l'augment del risc de tenir hipertensió entre la població sana. «Ens cal allargar l'esperança de vida, però també millorar la qualitat de vida», diu. Camafort precisa que l'índex de mortalitat és més elevat en les persones que tenen la pressió baixa, i que un altre estudi (el Dicumap, amb una mostra de 500 pacients) ha detectat que un 25% dels malalts cardíacs estan mal controlats, ja que els puja la pressió arterial durant la nit. En aquest sentit, l'aparell MAPA es pot programar cada 20 minuts per aconseguir un mínim de 70 registres cada 24 hores. Un altre sistema que es vol implantar per saber si el pacient té una malaltia arterial perifèrica, molt habitual en les persones fumadores, és l'ecografia de caròtide.
