Sense funeral

Els familiars d’Ana María Martos, la veïna de Sant Feliu de Llobregat desapareguda el 18 de gener del 2004 i trobada morta dins d’un bidó a Lloret de Mar el 12 de juny del 2013, encara no han pogut fer el funeral de la dona, perquè el jutjat 4 de Blanes, que instrueix la causa, no ha donat resposta a la seva petició entrada el 30 d’abril passat, és a dir ja fa mig any. “Lentitud desesperant” és l’expressió de Mercè Claramunt, advocada de la família, davant la manca de resposta del jutjat a la seva petició en la qual demanava, a banda de l’entrega de les restes mortals de la víctima i de les pertinences personals trobades al bidó on l’havien enterrat, que es doni un impuls processal a un procediment que data del 2014, ja que el retard causa un “profund dolor” a la família. Claramunt reclama que en cas que la no entrega de les restes tingui una explicació (que encara es necessitessin per fer més proves forenses o fins i tot que les haguessin extraviat), que els donin una resposta. Les restes mortals de Martos continuen al dipòsit de cadàvers de l’Institut de Medicina Legal, a l’edifici dels jutjats de Girona, on se li va practicar l’autòpsia i es van realitzar totes les proves forenses.

El jutjat tampoc ha donat resposta encara a la petició de Carles Monguilod, defensa de Josep Tarragüell, que habitava a la finca on va ser trobada morta Martos, perquè se li relaxin les mesures cautelars i se li permeti presentar-se al jutjat només un cop al mes i no pas cada quinze dies com va fent des que el 20 de febrer del 2014 va sortir en llibertat després de pagar 3.000 euros de fiança. I la principal sospitosa de la mort de Martos, la vident argentina Norma Beatriz Kuike, està desapareguda. Kuike, detinguda a l’Argentina, entregada, empresonada i posteriorment també alliberada, va complir un temps les obligacions de presentar-se cada quinze dies. Per motius de salut, la seva defensa va demanar que la deixessin presentar cada 15 dies, el jutjat li ho va denegar i al desembre del 2017, havent deixat de complir les presentacions, el jutjat la va donar per evadida i va dictar una ordre de recerca. De moment, no hi ha notícies de la vident, que en les seves declaracions va negar que hagués causat la mort de Martos i va assegurar que la noia s’havia suïcidat clavant-se una xeringa al pit en un moment que ella i Tarragüell no la veien, quan tots tres van anar a la casa de Lloret on anys més tard la van trobar. Tarragüell també es va desentendre de la mort assegurant que ell només havia enterrat el cos per ordre de Kuike, la vident que, amb les seves arts, exercia una dominació de la voluntat tant d’Ana María Martos com de Tarragüell, tots dos clients seus, a qui havia entabanat perquè li entreguessin diners i propietats. I el problema és que la ciència no pot demostrar amb proves irrefutables que Martos fos víctima d’un acte criminal. L’informe forense va apuntar que, després d’anàlisis exhaustives de les restes, es descarta la mort per arma blanca, per arma de foc, traumatismes contundents, cremades, explosió, precipitació i atropellament. Però no es pot descartar mort violenta per asfíxia, per submersió, afogament, estrangulació o obstrucció dels orificis respiratoris, per intoxicació i tampoc una mort per causes naturals com atac de cor, accident vascular o cerebral. I les mostres de pèls i de la roba que es van trobar en el bidó on era ficat el cos no van permetre vincular-los amb Tarragüell ni amb Kuike. I quan es va voler analitzar el bidó per buscar empremtes o altres indicis, la diligència es va frustrar ja que el bidó, que es va haver d’esbardellar per treure el cos, havia estat destruït i llençat. Sense proves científiques de mort criminal, sense testimonis (el jutjat ha pogut interrogar alguns familiars de Kuike però altres també estan en parador desconegut) i amb la principal sospitosa evadida, la mort d’Ana María Martos podria quedar impune.

La desaparició d’Ana María Martos, que feia poc que s’havia separat, va ser denunciada pels seus pares el febrer del 2004 i el maig del mateix any el jutjat va tancar la causa sense haver fet gairebé cap diligència. De manera que llavors no es va descobrir policialment ni judicialment que la noia havia venut el seu pis a una parella, que va cobrar les arres, i després es va fer enrere i el pis el va entregar a uns altres compradors i els primers la van denunciar per estafa. I que havia demanat diners al seu exmarit i a la seva família. Un comportament que no lligava amb el seu tarannà i que estava relacionat amb la seva relació amb Diego Ismael Felipoff, fill de Kuike, que va seduir Martos per poder disposar dels seus diners.

La desaparició d’Ana María Martos, difosa durant 9 anys als cartells d’Inter-sos, entitat que aplega familiars de persones desaparegudes, es va resoldre després que entre els dies 8 i 13 de febrer i el 10 de març del 2013 una dirigent d’Inter-Sos va rebre unes trucades anònimes. Una veu d’home primer li va dir que a Ana María Martos l’havien estafat, robat i matat. En les altres trucades, el comunicant va revelar la participació de Norma Beatriz Kuike (una gitana que tirava les cartes del tarot i deia la bonaventura, especialista a entabanar incauts perquè li donessin diners per aturar-los desgràcies) i de Josep Maria Tarragüell, un veí de Lloret de Mar que, va dir, havia enterrat la noia. En la darrera trucada l’anònim va dir que calia afanyar-se perquè Kuike tenia un bitllet per l’endemà, 11 de març, per volar cap a l’Argentina, viatge que realment va acabar fent. Les trucades s’havien fet dues des d’uns locutoris propers a la casa dels Felipoff a Buenos Aires i una altra des d’un mòbil de titularitat de la mateixa Kuike i la policia va arribar a la conclusió que l’autor de les trucades havia de ser Néstor Roberto Felipoff, l’exmarit de Kuike, a qui no li interessava que la dona tornés a l’Argentina per desavinences en el repartiment d’unes propietats. Néstor Roberto Felipoff, però, en la declaració que va fer via comissió rogatòria des de Buenos Aires al febrer del 2017, va negar que ell fos autor de les trucades i va assegurar que ell mai va conèixer Ana María Martos i que es va assabentar de la seva mort i que el seu fill havia tingut relació amb ella quan la policia va detenir el fill, Diego Ismael Felipoff, i la seva exdona Norma Beatriz Kuike. L’Argentina mai va denegar l’extradició de Diego Ismael Felipoff perquè a ell només se’l reclamava per estafa. El jutjat intenta recollir la seva declaració com a testimoni però no el troba.