Escenografia d'un mite
La Ruta d'en Serrallonga transcorre pels diversos escenaris de la vida del bandoler, enmig de les cingleres de les Guilleries, el Montseny i el Collsacabra
En Joan Sala, àlies Serrallonga, va ser el bandoler més perseguit de les nostres contrades i guardava gelosament un gran secret: les terres que li brindaven els amagatalls perfectes enmig dels boscos i les cingleres de les Guilleries, el Montseny i el Collsacabra, i on un gran nombre de batlles, rectors i masovers d'Osona i de la Selva, tots ells contraris a les forces centralistes, el protegien. Per conèixer aquests paratges, escenaris de la vida de l'últim bandoler català, convertit en mite i llegenda després de la seva mort, el Centre Excursionista Farners ha organitzat, per al cap de setmana del 29 i 30 de maig, una nova edició de la Ruta d'en Serrallonga, una travessa de dos dies per les Guilleries, de gran interès històric, paisatgístic i faunístic, que uneix Santa Coloma de Farners amb Sau passant per Osor. De totes maneres, la ruta es pot fer a títol particular en qualsevol moment de l'any, seguint les indicacions situades sobre el terreny.
La Ruta d'en Serrallonga és, per tant, un sender de gran recorregut que enllaça els principals pobles del massís de les Guilleries mitjançant un itinerari articulat en diferents braços lineals: Santa Coloma de Farners, Sant Hilari Sacalm, Osor i Anglès. En un entorn clarament forestal, la travessa recorre els encreuaments de camins on el mític bandoler portava a terme els seus atracaments (coll de Ruscall), els colls on era esperat per batlles i sometents (coll de Nafré i coll de Querós), la casa on es va casar i on va viure (can Serrallonga), els masos i les coves on s'amagava i també el lloc on va ser capturat després d'una traïció (ca l'Agustí).
Però la ruta té també un gran interès natural, ja que discorre per l'espai protegit del massís de les Guilleries, amb boscos d'alzinars i suredes, castanyedes o fagedes. El paisatge és salvatge, deshabitat, feréstec, d'una gran varietat botànica pels canvis continuats de pendents i per l'encadenament de muntanyes i torrenteres. El caminant passa per llocs on l'home ha deixat l'empremta de la seva vida al llarg dels segles, en forma de santuaris, ermites, masos, pous de glaç o ponts.
La ruta està pensada per fer-la a peu i poder enllaçar dues poblacions de l'itinerari en una jornada. També es poden fer itineraris més curts, sortint i retornant a un mateix punt. Entre aquestes alternatives són especialment recomanables els recorreguts que surten del Sobirà o del santuari del Coll.
Pràcticament tot l'itinerari es desenvolupa a la comarca de la Selva, exceptuant uns centenars de metres que permeten arribar fins a l'embassament de Sau. Per fer l'itinerari, us proposem tres trams diferents que es poden fer en el sentit que més convingui:
Santa Coloma-Sant Hilari
Si se surt de Santa Coloma de Farners, una recomanació: fer una visita al Museu de les Galetes Trias, on es poden tastar les conegudes teules de la població, un dels productes estel·lars de la ruta dolça de la Selva. I tot seguit, anar cap a Sant Hilari Sacalm, entre els boscos frondosos per on s'amagava el bandoler. A Sant Hilari és interessant visitar el Museu de les Guilleries, on hi ha la zona permanent d'interpretació ambiental de les Guilleries i la terrassa amb plantes remeieres.
Osor-Santa Coloma de Farners
La ruta des d'Osor constitueix el tram més llarg, que permet descobrir indrets tan interessants com ara la taverna del Sobirà, una masia fortificada del segle XIII on en Serrallonga va aparèixer en nombroses ocasions i on el caminant podrà esmorzar, dinar o sopar; el pou de neu del Sobirà o el roure monumental de Ca n'Iglésies, entre molts altres punts.
Osor-pantà de Sau
El recorregut des d'Osor discorre pels boscos del vessant est de les Guilleries, des d'on hi ha molt bones panoràmiques de l'embassament de Susqueda i on es poden visitar llocs tan interessants com ara la Mare de Déu del Coll o la mateixa casa on va viure Serrallonga. Si les aigües de l'embassament estan molt baixes, es pot veure el pont de Querós, que condueix a l'ermita de Sant Martí de Querós.