“Quan vaig tornar, amb seixanta anys, era el més jove a l’església”

A Girona tenim un problema seriós amb les parròquies, perquè totes volen conservar el títol, quan, en molts casos, no tenen gaire res més que l’edifici. Soc el rector de vuit parròquies, Amer, Sant Climent, les Encies, Cogolls, les Planes, Sant Feliu, Sant Iscle i Sant Miquel de Pineda i el santuari de la Salut. Moltes d’aquestes tant sols tenen activitat una vegada a l’any, el dia de l’aplec.

Tinc un diaca que m’ajuda. És el cap de la policia d’Olot, l’Ignasi López, el pare de Pau López, el porter que després de passar per l’Espanyol i el Betis, ara està jugant a la Roma. Un diaca pot estar casat, no pot dir missa però pot batejar, casar i fer la celebració de la paraula en comunió. Els diumenges consagro les partícules i les hi deixo en un lloc reservat. Llavors ell pot donar la comunió. Ens distribuïm les quatre parròquies importants i el santuari. Si puc, jo en faig tres.

Deixi’m comentar-li una anècdota personal. El 1975, mentre agonitzava el dictador Franco, estava de vicari amb un mossèn que havia estudiat sociologia a Lovaina. De tant en tant em parlava com a sociòleg i quan ho feia havies de posar molta atenció. L’octubre del 1975 em va dir que quan es morís en Franco hauríem de tancar totes les esglésies durant uns 30 o 40 anys. “Cordons –vaig pensar–, em quedo sense feina.” Quan li vaig preguntar per què ho deia, em va assegurar que hi havia moltes possibilitats que quedessin buides o plenes de gent gran: “Han estat 40 anys d’una dictadura política, militar, cultural, econòmica, però també religiosa. El canvi serà tan fort que ens costarà molt adaptar-nos. El millor seria deixar passar un parell de generacions i tornar a començar de zero.”

El 1978 vaig anar a Sud-amèrica, on vaig estar uns vint anys, treballant generalment en comunitats afroamericanes. Quan vaig tornar i vaig començar a exercir aquí, em vaig adonar que jo, amb seixanta anys, era el més jove a la majoria d’esglésies. A Figueres una nena de primera comunió m’ho va deixar molt clar: “ Que no ho veuen, els pares, que això de l’església és per a vells?”

Avui [27 d’octubre] s’acaba a Roma un sínode convocat pel papa l’any passat, sobre el tema de l’Amazones i la conservació de la casa de tots, que és el planeta en què vivim. No he llegit encara el document complet, però hi ha dues coses importants. Ha deixat la porta oberta a la possibilitat que els homes casats puguin presidir les eucaristies als llocs més necessitats i que les dones puguin ocupar llocs de responsabilitat i de decisió dins l’Església. Són dos passos importants, des del meu punt de vista. És evident que hi haurà grups que se li tiraran al damunt, però, si se’n surt, és un pas en aquest canvi d’època que estem vivint. Com diu Francesc Torralba, no estem en una època de canvis sinó en un canvi d’època molt nou i molt seriós. Estem perdent la lògica del do, que és la lògica de la vida, i estem passant a la lògica del benefici, de l’acumulació de béns materials; ens cal no deshumanitzar-nos.

Joan Pau II va estar 25 anys al poder, massa anys; el poder sempre desgasta i afavoreix la corrupció a tots nivells. Llavors ha sortit tot el que ha sortit, des de la pederàstia fins a la mala gestió econòmica, que ha afectat alts dirigents del Vaticà. El papa actual te un altre tarannà. El seu origen, la seva formació i la seva vinculació amb els jesuïtes ens permeten un fil d’esperança.

En els darrers anys les activitats al santuari estan millorant, no per fer un gran negoci, però és sostenible. Hi ha tres coses que hem de conservar i revalorar. La primera és el paisatge i la vista, la panoràmica, potenciant al màxim la terrassa; en segon lloc, l’espai de silenci i pregària dins la capella amb la celebració dominical, i la tercera és la bona cuina i el bon tracte amb la gent.

Gent de tot arreu, sobretot de la part d’Osona i de la Garrotxa, gent que fa caminades pel bosc i famílies i grups petits que omplen els caps de setmana les 23 habitacions. Molt sovint s’hi apleguen grups que celebren aniversaris de tota mena. Els boletaires, caçadors i ciclistes també hi fan la seva paradeta.