Una riquesa humana del Pla de l’Estany

Una selecció d’homes i dones de la comarca de Banyoles que van ser rellevants en la seva època i, en molts de casos, van deixar una petjada en la societat formen el recull Amb nom i cognoms, 151 personatges del Pla de l’Estany (segles XIX i XX) de l’investigador Joan Anton Abellán i que ha publicat MMV Edicions. Els textos (que es presenten acompanyats de fotografies generalment inèdites o poc conegudes) corresponen a una tria de biografies de gent ja desapareguda, la majoria de què Abellán ja havia publicat, els darrers anys, en les revistes locals. La resta corresponen a personatges que han viscut més recentment.

El resultat és una recopilació sense precedents que plasma el ric patrimoni humà de la comarca, amb gent que va fer-se un nom en camps tan diversos com ara l’exèrcit, l’ensenyament, la política, la ciència, l’art, l’esport... “En el segle XIX, el que abunden són militars i hisendats i a mesura que anem avançant en el temps, es diversifiquen les professions”, explica l’autor. La informació que s’hi dona és, en general, fruit de la recerca d’Abellán, bé en fons documentals, bé en el testimoni dels descendents. Del fet que el nombre sigui 151 n’és responsable l’editora, Mia Masgrau. “Admeto que el més normal hauria estat posar-ne 150, que és una xifra més rodona, però crec que és un nombre tancat, mentre que amb el 151 fas la impressió de deixar-ho obert”, argumenta.

Destacar noms d’entre tots aquests 151 és complicat, diu Abellán. D’alternativa als personatges que han acabat sent famosos, n’esmenta uns quants que no formen part de la història amb majúscules, que a la comarca han passat gairebé desapercebuts i que, en canvi, van tenir un paper transcendent en diversos camps: Mariano Carles, de Porqueres, cartògraf a Cuba; Baldiri Cargol, trabucaire de Crespià, de qui fins i tot en va parlar la premsa britànica; Ramon Genover, de Serinyà, un lingüista extraordinari que es va dedicar no només a les llengües vives (anglès, alemany, italià, francès, portuguès i fins i tot una llengua autòctona de Guinea), sinó que també va estudiar hebreu i grec; Francisco Ballesteros, d’un poblet de Badajoz, telegrafista que l’any 1913 va fundar el Club de Futbol Banyoles; Ramona Castany, de Banyoles, superiora general de les carmelites durant un llarg període (1945-1963), en què es va iniciar l’expansió missionera de la congregació per Amèrica, l’Àsia i l’Àfrica i es van fundar arreu del món 53 noves comunitats religioses, entre hospitals, noviciats i col·legis; Francesca Torrent, poetessa, que el 25 d’octubre del 1907 va ser premiada pel seu poema Ànimes pariones en els Jocs Florals de Banyoles; Segundo Mompió, un cirabotes (enllustrador de sabates) que va tornar a Banyoles després de viure aventures de tot tipus –amb 15 anys, es va allistar a la legió; després, el van ingressar en un manicomi a Madrid, va treballar en una fàbrica d’armes a Astúries, va emigrar a Amèrica com a polissó i es va estar a l’Uruguai i als Estats Units); Joan Corominrs, el pare John, com era conegut en terres americanes, doctorat en literatura i llengua espanyoles i que va acabar sent un referent de l’estudi de la cultura, la història i la literatura mexicanes...