Societat

Grècia

Crisi migratòria

“Atureu aquesta bogeria”

Atenes tancarà 20.000 demandants d’asil dels camps de refugiats de les illes gregues per decidir qui es queda i qui se’n va a Turquia

MSF denuncia unes condicions sobre el terreny “comparables a zones de guerra”

Pre­sons per a deman­dants d’asil. Així és com Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal veu el nou pro­jecte del pri­mer minis­tre grec. Kryi­akos Mit­so­takis, el cap de l’exe­cu­tiu des del juliol, ha anun­ciat que rea­llot­jarà 20.000 de les per­so­nes que actu­al­ment mal­vi­uen en camps de refu­gi­ats a les illes gre­gues de la mar Egea en cen­tres tan­cats on esta­ran pri­va­des de lli­ber­tat de movi­ment. L’objec­tiu d’aques­tes ins­tal·laci­ons és acce­le­rar el procés per veure qui es queda a sòl euro­peu i qui és depor­tat a Tur­quia; les auto­ri­tats gre­gues volen expul­sar 10.000 per­so­nes durant el 2020.

L’acord entre Brus­sel·les i Tur­quia de 2016 per fre­nar les arri­ba­des irre­gu­lars a la UE va dei­xar una Grècia aïllada. El pas de les fron­te­res hel·lenes cap a la resta d’estats mem­bres que­dava blo­cat i les illes gre­gues havien de rete­nir els immi­grants i refu­gi­ats que hi arri­bes­sin men­tre els seus pro­ces­sos burocràtics fos­sin oberts. Mal­grat regis­trar nivells d’arri­ba­des molt menors al de 2015 –quan 850.000 per­so­nes van arriba-hi–, el flux d’embar­ca­ci­ons no s’ha atu­rat mai. Fins als dar­rers mesos, en què s’ha asso­lit un pic. Segons Aegean Boat Report, 55.000 per­so­nes –xifra simi­lar a la població d’Olot– han arri­bat a les illes gre­gues des de l’inici de 2019, men­tre que els guar­da­cos­tes turcs n’han inter­cep­tat i retor­nat a Tur­quia 102.000. En total, les 160.000 per­so­nes que s’han jugat la vida per tra­ves­sar els 25 quilòmetres marítims que sepa­ren Tur­quia de les illes gre­gues superen la població de Lleida. No es dis­posa de xifres de morts.

Tres anys després d’aquell acord, i abans que la xifra d’arri­ba­des es dis­pari –a Tur­quia hi ha 3,6 mili­ons de refu­gi­ats siri­ans–, Grècia vol dei­xar les coses clares. Ate­nes asse­gura –de nou– estar al límit de les seves capa­ci­tats i el govern esta­tal, que acusa la UE d’ins­tru­men­ta­lit­zar els estats mem­bres limítrofs per amun­te­gar-hi immi­grants, com­pleix la pro­mesa d’apli­car polítiques dis­su­a­si­ves con­tra la immi­gració. A la cre­ació dels “cen­tres de detenció” per tra­mi­tar-hi pro­ces­sos d’asil s’hi afe­girà el blin­datge fron­te­rer amb la incor­po­ració de 1.200 nous efec­tius als cos­sos poli­ci­als i de nous vai­xells patru­lla. L’anunci d’aques­tes mesu­res, per ara, no ha fre­nat els qui cer­quen asil: 12.000 per­so­nes que eren a ter­ri­tori turc s’han llançat a la mar en els 20 dies poste­ri­ors, i la mei­tat han arri­bat a les illes gre­gues.

“Les arri­ba­des aug­men­ten per la situ­ació dels refu­gi­ats a Tur­quia”, asse­gura Tha­na­sis Voul­ga­rakis, ciu­tadà de Les­bos de 45 anys impli­cat en tas­ques huma­nitàries. Segons l’Acnur, a les illes ja hi ha 40.000 deman­dants d’asil. Els afga­ne­sos, que són el 37% del total, han vist com Ankara feia depor­ta­ci­ons mas­si­ves cap a l’Afga­nis­tan men­tre can­vi­ava el sis­tema d’asil perquè els fos més difícil acce­dir a pro­tecció. Els siri­ans, que a les illes són el 27% dels arri­bats, saben que Tur­quia ha depor­tat almenys dot­ze­nes de per­so­nes cap a la província d’Idlib aquest any, on els atacs de la coa­lició russa i siri­ana han mort 1.089 civils entre l’abril i l’octu­bre.

Voul­ga­rakis no creu que Grècia pugui rea­llot­jar 20.000 per­so­nes en pocs mesos, però asse­gura que “els refu­gi­ats que vagin als cen­tres saben que seran depor­tats”. “Crec que jo en seré un”, diu en Bijan des de Les­bos. Aquest jove iranià explica com alguns cone­guts seus patei­xen als car­rers de Tur­quia sense cap ajuda esta­tal i asse­gura que per a ell, que no és musulmà, ser-hi depor­tat el posa­ria en risc.

Men­tres­tant, milers d’adults i d’infants pas­sa­ran l’hivern a camps com Moria, a Les­bos, pen­sat per aco­llir 3.000 resi­dents però ara amb més de 18.000. Hi ha ten­des de cam­pa­nya de 16 metres qua­drats com­par­ti­des per qua­tre famílies i una latrina per cada 200 per­so­nes. És en una zona bos­cosa i ara molts dies plou: “Se’ls mulla tot i no tenen res per escal­far-se. Quant de temps pots sobre­viure així?”, es pre­gunta Voul­ga­rakis. Sis per­so­nes han mort de fred en els dar­rers dos hiverns. Met­ges Sense Fron­te­res afirma que la situ­ació a les illes “és com­pa­ra­ble al que tro­bem en zones de guerra”. Un de cada qua­tre dels infants que ate­nen per qüesti­ons de salut men­tal s’auto­le­si­ona. A l’octu­bre en van trac­tar 46 i l’infant més jove a fer-ho tenia menys de sis anys. “Poseu fi a aquest càstig col·lec­tiu i inten­ci­o­nat con­tra per­so­nes que cer­quen segu­re­tat a Europa –diu el pre­si­dent d’MSF, el grec Chris­tos Chris­tou, en una carta oberta adreçada als líders euro­peus–. Atu­reu aquesta boge­ria.”

10.000
persones
refugiades volen expulsar les autoritats gregues durant el 2020


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.