Croada anti-LGTBI

Els movi­ments LGTBI ita­li­ans han fet sal­tar l’alarma: en dife­rents regi­ons i ciu­tats gover­na­des per la dreta s’està duent a terme una cro­ada con­tra els drets del col·lec­tiu. Això és per la força i la potència econòmica que han adqui­rit grups de pressió ultra­catòlics com ara Citi­zen-Go i Pro-Vita, que han donat suport a les cam­pa­nyes de la Lliga de Mat­teo Sal­vini i al par­tit post­fei­xista Ger­mans d’Itàlia.

Exis­teix una xarxa ita­li­ana d’admi­nis­tra­ci­ons con­tra la dis­cri­mi­nació LGTBI. Ara, mol­tes ciu­tats i regi­ons gover­na­des per la dreta l’estan aban­do­nant. Entre què Siena, Tri­este, Pia­cenza, Pis­toia, Sesto San Gio­vanni i la regió del Friül-Venècia Júlia. Això com­porta, entre altres coses, la des­a­pa­rició dels cur­sos de for­mació i sen­si­bi­lit­zació en matèria de drets LGTBI.

La trama dels auto­de­fi­nits pro-vida i anti-gen­der va acon­se­guir tocar molt poder durant el govern gri­llino-leg­hista. Els seus dos màxims expo­nents van ser Lorenzo Fon­tana i el sena­dor Simone Pillon. Mem­bre des­ta­cat de la Lliga, Pillon va ser el pro­mo­tor del Family Day, un acte que neix com a reacció al Dia de l’Orgull Gai i que té com a objec­tiu rei­vin­di­car que la família només pot ser for­mada per pare i mare. Fon­tana, men­tre era minis­tre de la Família, va dir que “les famílies homo­se­xu­als no exis­tei­xen”.

Les asso­ci­a­ci­ons de defensa dels drets LGTBI tenen la mirada posada en la regió de l’Emília-Roma­nya. El 26 de gener hi ha les elec­ci­ons regi­o­nals i, si guanyés la Lliga, la norma regi­o­nal per pre­ve­nir l’homofòbia s’abo­li­ria. Així ho ha promès el polític leg­hista Mas­si­mi­li­ano Pom­pig­noli, que ha qua­li­fi­cat la llei de la regió d’“inne­cessària i que fa pro­pa­ganda homo­se­xual”.

Franco Gri­llini, exdi­pu­tat i acti­vista, és el pre­si­dent honorífic d’Arci­gay, l’asso­ci­ació de referència en la tutela dels drets del col·lec­tiu LGTBI a Itàlia. Gri­llini explica que l’any 1993, quan es va apro­var la llei Man­cino –la llei esta­tal que con­demna els delic­tes d’odi i dis­cri­mi­nació per motius “raci­als, ètnics, reli­gi­o­sos o naci­o­nals”– va llui­tar perquè s’hi inclogués la dis­cri­mi­nació per ori­en­tació sexual. No es va acon­se­guir. La jus­ti­fi­cació que es va donar ales­ho­res va ser que era millor afe­gir-ho al cap d’un temps, sense fer soroll, mit­jançant un decret llei. “Han pas­sat 27 anys, i encara estem espe­rant el decret”, diu Gri­llini, que hi afe­geix: “Ens van dir que si hi hagues­sin afe­git la pro­tecció de les per­so­nes homo­se­xu­als, la llei Man­cino no hau­ria estat apro­vada.”

Ara, el cen­tre­es­querra està pre­pa­rant una pro­posta de llei perquè, final­ment, exis­teixi una norma naci­o­nal con­tra l’homofòbia. “Es pot fer i s’ha de fer –diu Gri­llini–. I no només per evi­tar les violències quo­ti­di­a­nes, sinó per justícia als qui tant han patit. A Itàlia, hi ha hagut una violència d’estat molt forta con­tra els homo­se­xu­als”, sen­ten­cia.

L’ILGA (asso­ci­ació inter­na­ci­o­nal de les­bi­a­nes, gais, transe­xu­als i inter­se­xu­als) publica, cada any, un rànquing dels països euro­peus en funció de com res­pec­ten els drets de les per­so­nes LGTBI. En la llista, Itàlia ocupa la posició 35 de les 49 del con­ti­nent; per sota, té països com ara Rússia, Polònia, Tur­quia i l’Azer­baid­jan. El país cap­da­van­ter és Malta. L’Estat espa­nyol se situa en la posició número 11 i Ale­ma­nya, en la 15.