Barcelona haurà de revisar el seu pla de viabilitat econòmica i financera fins al 2013

El govern d'Hereu havia previst incrementar l'any vinent de 300 milions d'euros l'endeutament a llarg termini del consistori

De l'estu­pe­facció a un bri d'espe­rança. Així va aco­llir ahir Jordi Hereu la cor­recció de la supo­sada errada en el reial decret llei de mesu­res de reducció del dèficit públic pro­mul­gat pel govern de Rodríguez Zapa­tero, que ara dóna mig any de coll a les admi­nis­tra­ci­ons locals per bus­car fonts de finançament per a les inver­si­ons de l'any vinent. «Valoro abso­lu­ta­ment com a encer­tat que es deixi un marge abans de pren­dre deci­si­ons més dràsti­ques perquè els ajun­ta­ments puguem pla­ni­fi­car estratègies futu­res», va afir­mar l'alcalde de Bar­ce­lona, després d'haver con­si­de­rat que apli­car amb efec­tes imme­di­ats la pro­hi­bició d'endeu­tar-se «era un tan­ca­ment sense donar opci­ons». Els sis mesos de marge, però, no evi­ten que la hisenda de la capi­tal cata­lana quedi molt com­pro­mesa pel tan­ca­ment de l'aixeta del crèdit, el prin­ci­pal recurs amb què comp­tava tenint pre­sent el baix nivell d'endeu­ta­ment muni­ci­pal –777 mili­ons d'euros, segons les dades del con­sis­tori mateix– i els com­pro­mi­sos con­trets a través del pla econòmic i finan­cer 2010-2013. Aquest pro­grama pre­veia fer créixer fins a 1.285 mili­ons el deute a llarg ter­mini acu­mu­lat a finals de 2011, per evi­tar una dràstica cai­guda de les inver­si­ons en un any elec­to­ral. Ara, als 625 mili­ons d'inver­si­ons reals cal­cu­la­des per a l'any vinent, s'hi hau­ran de res­tar uns 300 mili­ons que no podran pro­ve­nir de préstecs que es pre­te­nien con­treure, lle­vat, tal com va insi­nuar Hereu, que l'Estat s'avin­gui a «con­sen­suar estratègies» amb els muni­ci­pis per treure'ls de l'atzu­cac finan­cer.

Eliminació d'alts càrrecs

Els grups del PP i ERC tramitaran en el ple de divendres dues proposicions en les quals instaran el govern bipartit a simplificar l'estructura administrativa de l'Ajuntament per reduir despeses en alts càrrecs. La proposta dels populars, tal com va avançar ahir el seu cap de files, Alberto Fernández Díaz, reclama la supressió de dues de les cinc tinències d'alcaldia, de tres regidories –Usos del Temps, Drets Civils i la fusió de Mobilitat i Seguretat–, dels set comissionats de l'alcaldia, de sis comissionats més de districte, de dues gerències sectorials i de tres gerències adjuntes. El PP, a més, advocarà per la unificació d'empreses municipals, per la venda de participacions en negocis que no tenen a veure amb la prestació de serveis als ciutadans i per la reducció del 75% en la despesa en publicitat i comunicació del consistori. Per la seva banda, el president dels republicans, Jordi Portabella, també es va mostrar ambiciós en la pretensió de reduir l'organigrama municipal. Va coincidir en la conveniència d'eliminar la regidoria d'Usos del Temps –responsabilitat de la socialista Imma Moraleda– i comissionats nomenats per l'alcalde, i també la figura dels consellers de districte amb dedicació exclusiva. A més, va indicar que els actuals vuit sectors en què es divideix l'estructura administrativa es podrien concentrar en cinc, la qual cosa comportaria reduir d'un 33% el nombre de gerències i de direccions generals. CiU no es va voler pronunciar sobre el tema, en espera que Hereu la convidi a negociar el pla d'austeritat que enllesteix el bipartit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.