Lleida prohibeix el burca i el nicab als edificis públics però no al carrer
No es podrà entrar amb vel integral als poliesportius, escoles bressol i centres cívics
Lleida arriba a la prohibició del vel integral d'una manera força accidentada, sense que ningú ho hagués planificat prèviament. Tot va començar amb una fotografia en un diari. Il·lustrava una informació del diari Segre sobre l'ús del mocador islàmic als instituts. S'hi veia una dona passejant un cotxet de nen prop d'una escola de la ciutat de Lleida, vestida de dalt a baix amb un nicab negre, una vestimenta tradicional en alguns països del golf Pèrsic que tapa completament la dona excepte els ulls. Preguntat sobre la qüestió en un debat d'un televisió local, l'alcalde, Àngel Ros (PSC), es va mostrar partidari de prohibir el vel integral a la ciutat. El grup de CiU, a l'oposició a l'Ajuntament, va recollir el guant i a l'endemà presentava una moció per al ple d'aquest mes, proposant que l'ordenança de civisme de Lleida inclogui la prohibició del burca i d'altres vels integrals.
Àngel Ros va decidir no tirar enrere sinó liderar el debat i arribar a les últimes conseqüències. Així, va demanar als serveis jurídica de la Paeria una informe sobre el cas, i va anunciar que, si la llei ho permetia, Lleida seria la primera ciutat catalana que limitaria l'ús del vel integral.
I així ha estat. L'alcalde tenia ahir al matí sobre la taula del seu despatx un dictamen jurídic que dóna a la Paeria la capacitat per limitar l'accés als recintes públics municipals, però al mateix temps assegura que un ajuntament no pot regular com es vesteix a l'espai públic. Segons aquest dictamen, l'ús del vel integral en espais públics afectaria drets fonamentals com la llibertat individual, la llibertat religiosa i la igualtat de gènere, i per tant la seva regulació no correspondria a un ajuntament sinó a les administracions superiors que hi tenen competència.
Als equipaments públics
Amb aquest dictamen sobre la taula, Ros va anunciar ahir que el PSC, amb majoria absoluta a l'Ajuntament, presentarà al ple de demà una moció on es prohibeix el vel integral als equipaments públics i es demana a la Generalitat i a l'Estat que regulin una matèria que afecta drets fonamentals.
El grup de CiU, que pot apuntar-se el punt d'haver forçat l'alcalde de Lleida a convertir unes declaracions en una tertúlia en una resolució de la Paeria, va retirar la seva moció inicial i va anunciar que havia acordat amb el PSC consensuar la que finalment es presentarà demà al ple, a la qual conviden els altres grups a afegir-s'hi.
La moció també inclourà l'encàrrec de l'Ajuntament de promoure entre els entitats religioses de la ciutat un debat en profunditat sobre els drets fonamentals i la igualtat de l'home i la dona.
La mesura ja ha provocat la reacció contrària de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), que a través d'un comunicat va alertar ahir que la prohibició és una concessió populista a la islamofòbia i que ho delata el fet que no s'acompanya de cap mesura social en favor dels drets de les dones. També ha criticat la mesura el portaveu de l'Associació Islàmica de Lleida, que agrupa 16 mesquites de les terres de Ponent. Aquest grup diu que portarà la moció al Tribunal Constitucional.
L'alcalde de Tarragona no vol «polèmiques estèrils»
el puntLleida ha actuat pel seu compte i no s'espera, de moment, que altres ajuntaments socialistes aprovin ara normes similars. Al contrari: l'alcalde de Tarragona, el també socialista Josep Fèlix Ballesteros, se n'ha desmarcat amb una certa contundència, assegurant que no portarà res semblant al ple de la seva ciutat: «No som una ciutat amb conflictes, ni preveiem tenir-ne, així que no obriré polèmiques estèrils.» Ho va dir en una ràdio local dimarts a la nit, quan la decisió de Lleida no era encara ferma però se sabia que Àngel Ros ho estava estudiant. «Jo sóc cristià, i l'església catòlica ha dit molt clar que està contra la prohibició de senyals religioses», va confessar Ballesteros. L'alcalde creu que, «si és possible no prohibir res, millor, i si hi ha un problema de seguretat, que es prenguin decisions des del punt de vista estrictament de la seguretat, però res més.» «No sóc partidari de prohibir en l'espai públic més enllà d'allò que hi genera mal ambient o conductes incíviques, com ja estem fent», conclou l'alcalde.
