Societat

Segle xiii //

Dama de companyia

Bella d’Amichi, la nodrissa de la reina

DESCRITA A LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER COM UNA DONA SÀVIA I BONA, LA MARE DE ROGER DE LLÚRIA VA ANAR MOLT MÉS ENLLÀ DE LES SEVES OBLIGACIONS COM A DAMA DE COMPANYIA DE CONSTANÇA DE SICÍLIA: LI VA FER DE MARE EN UNA CORT ON LA SOLEDAT ES FEIA NOTAR.

Al con­trari del que ens han venut els con­tes de fades des que érem al bres­sol, ser reina a l’edat mit­jana no devia ser cap ganga. Volia dir casar-se per raons d’estat, sepa­rar-se de la família (sovint, també, del país d’ori­gen) i viure sem­pre vigi­lada. En aquests casos, tenir algú al cos­tat que t’ajudés i t’estimés com una mare no devia tenir preu. I Cons­tança de Sicília va tenir aquesta sort amb Bella d’Amichi.

NOBLE COM­PA­NYIA

Bella i el seu marit eren mem­bres de la noblesa cala­bresa. Ella va tenir cura de Cons­tança, filla del rei Man­fred I de Sicília, des que era molt petita. Com que la prin­cesa era òrfena de mare, el paper de dama de com­pa­nyia va anar molt més enllà del que seria nor­mal: no sola­ment ser­via la noia, sinó que pràcti­ca­ment l’esti­mava i l’edu­cava com si fos la seva filla.

De fet, Bella tenia un fill propi que només tenia dos anys menys que la prin­cesa. Es deia Roger i va here­tar el nom del poble del seu pare com a cognom: Lau­ria (o Llúria). El 1262, Bella i Roger van for­mar part de la comi­tiva que va acom­pa­nyar Cons­tança, de catorze anys, a casar-se amb el futur rei Pere el Gran. A la seva cort, a Roger el van edu­car els cava­llers, i Bella va con­ti­nuar al cos­tat de la prin­cesa. Va ser l’encar­re­gada d’orga­nit­zar i ges­ti­o­nar l’entorn de la noia, i a ella mateixa se li van assig­nar qua­tre ser­vi­do­res i una mula. Se sap que va moure cel i terra per aju­dar-la a que­dar-se emba­ras­sada –bus­cant ajuda mèdica i divina– i que va estar al seu cos­tat a València men­tre paria l’hereu, Alfons.

‘SÀVIA DONA E BONA’

Bella també va viure prop de Cons­tança el nai­xe­ment de la resta dels seus fills; van patir jun­tes les absències dels marits i també esta­ven jun­tes quan el rei va nome­nar almi­rall Roger de Llúria. En el par­la­ment, Pere la va elo­giar públi­ca­ment: “En Roger, dona Bella, vos­tra mare, ha ben ser­vida la reina muller nos­tra, e vos havets nodrit amb nós.” No se sap quan ni on va morir Bella d’Amichi, però ha que­dat per a la història la seva relació amb Cons­tança i la ten­dresa que tenia pel seu fill Roger. I les parau­les de Ramon Mun­ta­ner a la seva Crònica, on la va des­criure com una “sàvia dona e bona”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia