Segle xiii //
Dama de companyia
Bella d’Amichi, la nodrissa de la reina
DESCRITA A LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER COM UNA DONA SÀVIA I BONA, LA MARE DE ROGER DE LLÚRIA VA ANAR MOLT MÉS ENLLÀ DE LES SEVES OBLIGACIONS COM A DAMA DE COMPANYIA DE CONSTANÇA DE SICÍLIA: LI VA FER DE MARE EN UNA CORT ON LA SOLEDAT ES FEIA NOTAR.
Al contrari del que ens han venut els contes de fades des que érem al bressol, ser reina a l’edat mitjana no devia ser cap ganga. Volia dir casar-se per raons d’estat, separar-se de la família (sovint, també, del país d’origen) i viure sempre vigilada. En aquests casos, tenir algú al costat que t’ajudés i t’estimés com una mare no devia tenir preu. I Constança de Sicília va tenir aquesta sort amb Bella d’Amichi.
NOBLE COMPANYIA
Bella i el seu marit eren membres de la noblesa calabresa. Ella va tenir cura de Constança, filla del rei Manfred I de Sicília, des que era molt petita. Com que la princesa era òrfena de mare, el paper de dama de companyia va anar molt més enllà del que seria normal: no solament servia la noia, sinó que pràcticament l’estimava i l’educava com si fos la seva filla.
De fet, Bella tenia un fill propi que només tenia dos anys menys que la princesa. Es deia Roger i va heretar el nom del poble del seu pare com a cognom: Lauria (o Llúria). El 1262, Bella i Roger van formar part de la comitiva que va acompanyar Constança, de catorze anys, a casar-se amb el futur rei Pere el Gran. A la seva cort, a Roger el van educar els cavallers, i Bella va continuar al costat de la princesa. Va ser l’encarregada d’organitzar i gestionar l’entorn de la noia, i a ella mateixa se li van assignar quatre servidores i una mula. Se sap que va moure cel i terra per ajudar-la a quedar-se embarassada –buscant ajuda mèdica i divina– i que va estar al seu costat a València mentre paria l’hereu, Alfons.
‘SÀVIA DONA E BONA’
Bella també va viure prop de Constança el naixement de la resta dels seus fills; van patir juntes les absències dels marits i també estaven juntes quan el rei va nomenar almirall Roger de Llúria. En el parlament, Pere la va elogiar públicament: “En Roger, dona Bella, vostra mare, ha ben servida la reina muller nostra, e vos havets nodrit amb nós.” No se sap quan ni on va morir Bella d’Amichi, però ha quedat per a la història la seva relació amb Constança i la tendresa que tenia pel seu fill Roger. I les paraules de Ramon Muntaner a la seva Crònica, on la va descriure com una “sàvia dona e bona”.