Aitona, c. 1292 - Barcelona, 1364 //
Reina
Elisenda de Montcada, fundadora de Pedralbes
FILLA D’UNA DE LES CASES MÉS ANTIGUES DE CATALUNYA, VA ACONSELLAR EL SEU ESPÒS JAUME II EN QÜESTIONS D’ESTAT SEMPRE QUE VA CALER. EL SEU GRAN SOMNI VA SER, PERÒ, LA CONSTRUCCIÓ D’UN MONESTIR DE CLARISSES. I EL VA FER REALITAT.
Elisenda era una dona intel·ligent, culta i amb criteri. També era bonica, però això no devia ser un valor que pesés gaire quan la van escollir com a esposa del rei Jaume II. Sens dubte, va ser molt més rellevant el llinatge: els seus pares eren d’una de les cases més antigues de Catalunya. El pare era el senescal Pere II Ramon de Montcada i d’Abarca, senyor de la baronia d’Aitona, i la mare era Elisenda de Pinós.
MULLER ABNEGADA
Les noces amb el rei es van celebrar el dia de Nadal del 1322. No devien ser especialment lluïdes: Jaume II tenia cinquanta-cinc anys i havia enviudat recentment de la seva tercera esposa, Maria de Xipre (a qui de totes maneres volia repudiar perquè no aconseguien tenir fills), i Elisenda ja era una dona madura de trenta anys. La parella tampoc no va aconseguir descendència, però s’avenien: ella aconsellava el marit en els afers de govern, i quan Jaume va emmalaltir la va tenir abnegadament al seu costat. L’esperit religiós va ser molt important per al matrimoni: Elisenda era una dona intensament pietosa, i això va marcar els últims anys del rei i els va unir.
La primavera del 1327 Jaume II va poder veure com un dels somnis de la seva esposa es feia realitat: la construcció d’un monestir de clarisses a Pedralbes. I quan el rei va morir, tan sols uns mesos més tard, Elisenda va deixar el Palau Reial de Barcelona i es va instal·lar la resta de la seva vida al palauet que havia fet alçar al costat d’aquell monestir. S’hi va estar trenta-set anys, i va deixar gran part dels seus béns a la comunitat en un esforç més per assegurar-ne la persistència.
REINA I MONJA
I ho va aconseguir: gairebé vuit-cents anys més tard, el monestir de Pedralbes segueix dempeus, i encara hi viuen clarisses. Com a record del compromís de la fundadora amb la Corona i amb la vida religiosa, a Elisenda de Montcada li van construir un sepulcre gòtic magnífic, situat a la paret que separa l’església del claustre. A banda i banda de la paret, dues figures jacents diferents recorden les seves dues ànimes: una que dona a l’església, en què apareix ricament vestida de reina, i una altra, al claustre, amb hàbit de monja clarissa.