Maria Rúbies, i el somni de l’escola catalana

Quan ella va començar a par­lar dels tren­cats, alguns dels pre­sents –tots ells, adults amb anys d’experiència com a mes­tres de matemàtiques– van posar cara d’incom­prensió, i uns quants van dis­si­mu­lar una ria­lleta davant el que sem­blava una ridi­cu­lesa. Tren­cats? Algú va acla­rir en veu baixa als com­panys des­pis­tats: “Vol dir que­bra­dos”. Cor­rien els anys sei­xanta, i eren en un cur­set de didàctica de les matemàtiques. Sen­tir-la par­lar en català d’aques­tes coses produïa en alguns el mateix xoc que el que va pro­duir la frase “Sue Ellen, ets un pendó” en boca del JR de Dallas. Ah, però així es pot fer tot en català, des de la ciència fins a la sèrie més frívola?

UNA REVO­LUCIÓ SILEN­CI­OSA

Rúbies ho tenia clar, i ho va defen­sar amb tota natu­ra­li­tat en aque­lles ses­si­ons sobre matemàtiques moder­nes, vint anys abans que s’inau­gurés TV3. Lla­vors, ella estava a la tren­tena, i el seu cos menut man­te­nia l’apa­rença fràgil de quan era una nena i encara vivia a la Noguera. La seva veu tam­poc no era impo­nent. Però tenia una manera d’expres­sar-se tan con­vin­cent, i havia madu­rat tant les seves idees, que no li fal­tava auto­ri­tat ni davant dels nens ni d’aque­lla colla de mes­tres.

UNA INFAN­TESA COM­PLI­CADA

Maria Rúbies i Gar­rofé va néixer el 1932 a Cama­rasa. Com que el pare va estar en un camp de con­cen­tració després de la guerra, no ho va tenir fàcil per anar a l’escola: quan van viure a Sant Llo­renç de Morunys, havia d’escol­tar el mes­tre des del car­rer, perquè no la dei­xa­ven entrar a classe. El 1957, però, va acon­se­guir lli­cen­ciar-se en matemàtiques. Lla­vors es va con­ver­tir en una líder de la revo­lució silen­ci­osa per a la reno­vació pedagògica. Somi­ava una escola oberta, activa i cata­lana, i per acon­se­guir-ho va llui­tar en tots els fronts que va poder: com a peda­goga a través de l’ense­nya­ment, a infants i a mes­tres, i com a política –va ser mem­bre electa del Congrés i el Senat espa­nyols, i també del Par­la­ment català per Con­vergència Democràtica de Cata­lu­nya–. També va pre­si­dir el pri­mer Con­sell Esco­lar de Cata­lu­nya, i altres innom­bra­bles ins­ti­tu­ci­ons edu­ca­ti­ves. Sem­pre oberta a les idees noves, va impul­sar l’ense­nya­ment de la informàtica als nens ja el 1974, a través del sis­tema Logo. Va morir pre­ma­tu­ra­ment el 1993, el mateix any en què als EUA es popu­la­rit­zava una eina que segu­ra­ment li hau­ria encan­tat: el pri­mer nave­ga­dor d’inter­net.