Barcelona, 1776 - c. 1850 //
Impressora
Eulàlia Ferrer, l’altra meitat d’ El Brusi’
TOT SOVINT ES DIU QUE DARRERE D’UN GRAN HOME SEMPRE HI HA UNA GRAN DONA. EN AQUEST CAS, PERÒ, EULÀLIA FERRER NO VA ESTAR DARRERE DE NINGÚ. ELLA VA TREBALLAR BRAÇ A BRAÇ AL COSTAT DEL SEU MARIT PER, JUNTS, DIRIGIR AMB ÈXIT EL DIARI MÉS INFLUENT DE L’ÈPOCA
Després de dos-cents anys d’història, el popular Diari de Barcelona es va deixar de publicar el 1994. Tot i els anys que han passat, però, encara hi ha molta gent que recorda aquella capçalera, coneguda popularment com El Brusi. Aquest nom venia d’un dels seus editors més importants, Antoni Brusi, que se’n va fer càrrec a la primeria del segle XIX. El que no és tan sabut és que en aquella mateixa època hi va haver una dona que també hi va tenir un paper clau: la seva esposa, Eulàlia Ferrer Ribot.
UN AMOR FRUCTÍFER
Eulàlia era filla d’un llibreter de Barcelona, i Brusi també era llibreter, a més d’impressor. Es van casar l’any 1799 i aviat va quedar clar que aquell seria un matrimoni molt fructífer, tant en l’esfera personal —van tenir set fills— com en la dels negocis. El pare d’Eulàlia va morir quan ella encara era petita, i la noia va heretar l’empresa familiar. De la suma dels dos negocis en va sor tir una nova empresa amb seu al carrer de la Llibreteria, i que, insòlitament per a l’època en la qual vivien, van decidir registrar a nom de tots dos.
COMPROMESOS AMB LA CAUSA
La invasió napoleònica va trasbalsar la família i, al mateix temps, li va obrir el camí que faria que el seu nom quedés lligat a la història per sempre més. I és que estaven tan compromesos amb la causa antifrancesa que van anar traslladant la impremta a zones no ocupades per poder imprimir la Gazeta militar y política del Principado de Cataluña i el Diario de Barcelona, entre altres publicacions de guerra. I quan els napoleònics van deixar el país, Eulàlia i el seu marit van tornar a Barcelona, on se’ls va recompensar pels serveis prestats amb la propietat del Diario de Barcelona. A més d’imprimir, van instal·lar una foneria de tipus, i també van introduir la litografia a Catalunya.
LLUITANT PEL NEGOCI
L’any 1821, Antoni va morir de febre groga i Eulàlia va continuar dirigint el negoci i defensant activament els seus interessos —com el privilegi d’ús de la litografia, que veia perillar— i mantenint bones relacions amb el poder. Mentrestant, es va assegurar que el seu fill Antoni viatgés arreu d’Europa i es formés de la millor de les maneres abans d’agafar les regnes del negoci. L’any 1838, quan va estar convençuda que deixava l’empresa en bones mans, Eulàlia es va retirar.