Societat

Barcelona, 1892 - Tiana, 1984 //

Il·lustradora

Lola Anglada, primera dibuixant professional

EL SEU FERM COMPROMÍS POLÍTIC LI VA PASSAR FACTURA DURANT EL FRANQUISME, QUE VA QUALIFICAR LA PRIMERA IL·LUSTRADORA PROFESSIONAL DE CASA NOSTRA DE “ROJA SEPARATISTA”. ELLA, PERÒ, MAI NO VA RENEGAR DE LES SEVES IDEES.

Els dibui­xos de Lola Anglada eren deli­cats, ten­dres, de traç net i plens de màgia. Mar­ga­rida, una de les seves pro­ta­go­nis­tes, tenia els ulls gros­sos i por­tava unes tre­nes llar­gues, d’on se li esca­pa­ven uns rínxols fins. Mirava amb ulls melan­gi­o­sos, de nina antiga, i som­ni­ava dei­xar la ciu­tat per anar a viure al camp. Era una nena per­fecta, una pubi­lleta ideal. La rea­li­tat, però, era molt lluny dels con­tes que Lola pin­tava, en què la natura era amiga i el món, ama­ble. El temps que li va tocar viure gran part de la seva vida, el fran­quisme, era incom­pa­ti­ble amb els seus pro­fundíssims anhels de lli­ber­tat per­so­nal i naci­o­nal, i va fer que ella i els seus per­so­nat­ges hagues­sin de viure reclo­sos molts anys.

INQUI­E­TUDS CUL­TU­RALS

Maria Dolors Anglada Sar­ri­era va néixer a Bar­ce­lona el 1892, filla d’una família d’indus­tri­als coto­ners. Quan estu­di­ava a la Llotja va tro­bar l’opor­tu­ni­tat de publi­car el pri­mer dibuix a la revista ¡Cu-cut!. A par­tir d’aquí va començar a col·labo­rar amb diver­sos mit­jans per a adults i per a infants, i fins i tot va crear una revista, La Nuri, des­ti­nada a nenes. Recla­mava un paper actiu de les dones, i ella mateixa va fer història, ja que va ser la pri­mera il·lus­tra­dora pro­fes­si­o­nal.

IL·LUS­TRANT GRANS CLÀSSICS

Alícia al país de les mera­ve­lles és una de les seves millors obres d’encàrrec, però també va escriure lli­bres pro­pis com Mar­ga­rida i Peret. Prolífica, inqui­eta, va viure a París set anys, i curi­o­sa­ment va ser allà on es va fer amiga del futur pre­si­dent Fran­cesc Macià.

SENSE ACO­TAR EL CAP

El com­promís polític la va dur a mili­tar a la Unió Cata­la­nista i a la UGT i a col·labo­rar amb el Comis­si­o­nat de Pro­pa­ganda de la Gene­ra­li­tat, per a qui va fer el 1936 el conte El més petit de tots. Però tot això va aca­bar pas­sant fac­tura amb la victòria de Franco. Com que no es volia exi­liar, es va ins­tal·lar a la casa pai­ral de Tiana, on estava molt mal vista per les for­ces vives perquè era una dona inde­pen­dent, “roja sepa­ra­tista”, artista i que vivia “en pecat”. Va escriure: “Per cada flor que cullo mil arge­la­gues pun­xen. Però sóc valenta, aprenc a afron­tar mil mal­vo­len­ces huma­nes; no acoto el cap per qual­se­vu­lla cosa.”Sense aco­tar mai el cap, i ja reco­ne­guda per les ins­ti­tu­ci­ons democràtiques, va morir el 1984 a noranta-un anys d’edat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.