El compromís amb la cultura de Maria Mayol

Maria tenia mol­tes ganes d’escriure, però poc temps per dedi­car-s’hi: “El temps se me’n va amb tan­tes ocu­pa­ci­ons com m’he cre­a­des”, es jus­ti­fi­cava per carta a la seva men­tora, la poeta Maria Antònia Salvà. No era una excusa: Mayol va ser la pri­mera dona balear que es va pre­sen­tar a unes elec­ci­ons i també va ser la fun­da­dora del Foment de la Cul­tura de la Dona de Sóller, l’equi­va­lent mallorquí de l’Ins­ti­tut de Cul­tura i Bibli­o­teca Popu­lar que Fran­cesca Bon­ne­mai­son va crear a Bar­ce­lona. I tot ple­gat, durant els agi­tats i espe­rançadors anys vint i trenta del segle XX, cosa que li devia dei­xar poc espai i poca calma per dedi­car-se a la cre­ació literària.

EDU­CACIÓ FRAN­CESA

Maria Mayol i Colom va néixer a Sóller el 1883, però va pas­sar la infància i la joven­tut a Bor­deus, on va estu­diar llen­gua i lite­ra­tura fran­ce­ses. Quan la família va tor­nar a Mallorca, Maria va con­ti­nuar els estu­dis fins a obte­nir el títol ofi­cial de pèrit mer­can­til a Palma i va entrar en con­tacte amb el grup de poe­tes de l’Escola Mallor­quina. A més, va col·labo­rar amb diver­sos mit­jans de comu­ni­cació publi­cant-hi poe­mes pro­pis i tra­duc­ci­ons.

D’idees femi­nis­tes, catòliques i pro­gres­sis­tes, tenia claríssima la importància de l’accés a la for­mació i a la cul­tura de les dones, i va tre­ba­llar acti­va­ment per faci­li­tar-ho. Va for­mar part de la secció local de l’Asso­ci­ació per la Cul­tura de Mallorca, i amb Cata­lina Rot­ger hi va fun­dar una secció feme­nina en què va fer clas­ses de llen­gua cata­lana. Aquell va ser l’embrió de la que seria una de les seves obres més impor­tants: el Foment de la Cul­tura de la Dona de Sóller. Va obrir les por­tes l’any 1926 i volia ser un espai on les dones pogues­sin acce­dir a la cul­tura gràcies als cur­sos, als actes i sobre­tot a la bibli­o­teca.

EL SALT A LA POLÍTICA

Amb el temps va anar aug­men­tant el seu com­promís polític i ho va demos­trar amb acci­ons. D’aquesta manera, Mayol va par­ti­ci­par en l’assem­blea que va apro­var el pro­jecte d’Esta­tut d’Auto­no­mia de Mallorca i Eivissa del 1931, i aquell mateix any va ser can­di­data a dipu­tada. No va sor­tir-ne esco­llida, però va mar­car una fita que la dreta més reac­cionària no li va per­do­nar mai. Després de la victòria fran­quista es va exi­liar a França, i quan va tor­nar ja no va tenir rellevància pública. Mayol va escriure sem­pre, tot i que mai no va poder veure publi­cada cap obra seva.