La marea lila no descansa en diumenge

Milers de dones, pro­ta­go­nis­tes de la jor­nada, però també força homes, van sor­tir ahir als car­rers de la demar­cació per rei­vin­di­car les llui­tes femi­nis­tes o mos­trar el suport a la seva legi­ti­mi­tat. El 8-M, aquest cop domi­ni­cal i amb una vaga menys palesa en comerços i empre­ses en ser jor­nada fes­tiva, va resis­tir el pols al car­rer. A Girona, més de 5.000 per­so­nes –segons el cos de Mos­sos d’Esqua­dra– van tenyir de lila el cen­tre de la ciu­tat a la tarda, en una mani­fes­tació que va arren­car a la plaça U d’Octu­bre del 2017. Con­vo­ca­des per la Coor­di­na­dora Femi­nista i Anti­ca­pi­ta­lista, que va agrair el suport rebut. Els homes que van assis­tir a la pro­testa –per indi­cació de les orga­nit­za­do­res– es van situar al dar­rere de la marxa, per cedir el pro­ta­go­nisme a les dones.

“Sola i bor­ratxa, vull poder arri­bar a casa”, “Si ens toquen a una, res­po­nem totes” o “visca, visca, visca la lluita femi­nista”, van ser alguns dels lemes que van res­so­nar pels car­rers en la marxa, i també prèvia­ment al matí. Núria Bazaga, por­ta­veu de la coor­di­na­dora, refer­mava que con­ti­nuen defen­sant “una cosa tan bàsica com la igual­tat amb els homes”, i lamen­tava, en decla­ra­ci­ons a l’ACN, les con­di­ci­ons en què han de tre­ba­llar mol­tes dones: “En situ­ació gai­rebé d’escla­vatge, i en molts casos es veuen obli­ga­des a tenir rela­ci­ons sexu­als”, acu­sava. Una situ­ació que, segons la Coor­di­na­dora Femi­nista, patei­xen espe­ci­al­ment les dones immi­grants.

La jor­nada havia arren­cat a Girona, al matí, a la plaça Inde­pendència, amb l’altra con­cen­tració con­vo­cada per la Pla­ta­forma Femi­nista de Girona, que va aple­gar més d’un miler de per­so­nes. Van dibui­xar un altar pel movi­ment al terra de la plaça, abans d’unir cen­te­nars de dones per medi­tar sobre les llui­tes de les dar­re­res dècades i les que han de con­ti­nuar. Al mig­dia, la mani­fes­tació va arren­car amb un record a l’excon­se­llera empre­so­nada Dolors Bassa, per part de la seva ger­mana Montse.

La dipu­tada repu­bli­cana va començar a lle­gir un mani­fest que es va com­ple­tar per eta­pes, però que par­tia del rebuig a les agres­si­ons mas­clis­tes, amb qua­tre dones “assas­si­na­des” a Cata­lu­nya des de començament d’any, un 19% més d’agres­si­ons sexu­als denun­ci­a­des el 2019 –dues cada tres dies, amb pene­tració– i un 17% més de casos de violència, amb més de 3.000 denúncies l’any pas­sat.

Al llarg del recor­re­gut, la marxa es va atu­rar davant de la Sub­de­le­gació del Govern espa­nyol, per deta­llar dèficits en matèria de tre­ball i pen­si­ons –des de les “bret­xes” en sous i sub­si­dis, fins a l’apli­cació de plans i pro­to­cols d’igual­tat i con­tra l’asset­ja­ment a la feina, a més de la regu­la­rit­zació de les tre­ba­lla­do­res domèsti­ques i més ajuts per a la cura d’infants i per­so­nes depen­dents.

Davant la dele­gació de la Gene­ra­li­tat, les con­sig­nes van ins­tar a una reforma del sis­tema edu­ca­tiu, per erra­di­car rols i este­re­o­tips des de la llar d’infants, fomen­tar l’accés de dones a car­re­res de ciències, i recla­mar la inclusió de refe­rents feme­nins en matèries mono­po­lit­za­des per noms d’homes. També van mos­trar el rebuig a pro­pos­tes “de les dre­tes espa­nyo­les”, el PP, Ciu­ta­dans i Vox, i específica­ment l’opo­sició al PIN paren­tal. Final­ment, a la plaça del Vi, van insis­tir en la neces­si­tat que es valo­rin les tas­ques de cures de fills i fami­li­ars, tot denun­ci­ant les “dobles jor­na­des” que mol­tes dones han de fer cada dia com­pa­gi­nant les aten­ci­ons i les tas­ques labo­rals.