Al peu del canó

Torns inacabables de més de catorze hores amb ben pocs respirs per atendre una situació del tot excepcional. Poques professionals de la infermeria volen parlar del que es viu aquests dies als centres sanitaris quan acaben la seva jornada laboral, algunes prefereixen fer-ho des de l’anonimat per deixar constància que la situació els sobrepassa, però elles segueixen allà on han de ser, al peu del canó en hospitals i centres d’atenció primària per mirar de donar resposta a les allaus de consultes. Els torns de vacances i els permisos s’han deixat per a més endavant, però el col·lectiu és comprensiu. “Estem donant el 200% per fer front a la crisi del coronavirus”, explica Jessica Morillas, presidenta del Sindicat d’Infermeres de Catalunya,que remarca el sobreesforç del col·lectiu “tot i la precarietat i les retallades que patim i que portem anys denunciant”, recorda.

Algunes infermeres, com ella mateixa, fan doble torn, presencial al centre d’assistència primària i al 061, que s’ha desbordat per totes les trucades de possibles casos d’afectació pel virus. “La majoria treballem fora dels nostres torns per poder donar resposta a la situació d’emergència perquè no s’està contractant més personal”, assegura Morillas.

La presidenta d’Infermeres de Catalunya es mostra preocupada per les professionals que tenen contractes de curta durada, només de dies o fins i tot d’hores. Diu que s’ha donat algun cas de professionals que han hagut d’aïllar-se per precaució i que en aquests casos, com que el contracte laboral es dona per finalitzat, no es considera baixa laboral tot i que el motiu ha estat l’atenció de pacients amb coronavirus. “Cal lluitar perquè això no passi i ja ho hem denunciat amb altres sindicats”, diu.

Ella treballa al CAP de Pallejà i explica que als centres de primària, a més de les visites presencials, han notat un increment exponencial de les trucades de persones perquè el 061 no dona a l’abast “ni tan sols amb la plantilla doblada”. Molta gent que aquesta setmana han tingut dubtes i por d’estar contagiats han trucat al servei telefònic, tal com les autoritats van demanar per no col·lapsar els centres de salut. “Hi ha moments en què les administratives estan tan desbordades que som les infermeres les que agafem els telèfons”, manté, tot i que reconeix que la majoria dels pacients “miren de posar-hi seny”. Explica que la pujada de les temperatures ha fet avançar algunes al·lèrgies primaverals. “Qui en pateix ja t’avança que ja sap que no es tracta de coronavirus perquè reconeix els símptomes.” En els mateixos termes s’expressa Enric Mateo, infermer del CUAP de Castelldefels-Can Bou, que creu que en la majoria dels casos no es detecta una reacció de pànic i molts dels que acudeixen al centre d’assistència primària ho fan per una causa justificada que no sempre està relacionada amb els símptomes del coronavirus.

Mateo assegura que els professionals no tenen por, tot i que els contagis entre el col·lectiu són nombrosos. “Forma part del risc professional”, argumenta. Tot i això, a alguns professionals els preocupa l’escassetat d’elements de protecció, que ja comença a notar-se en alguns centres sanitaris, on la reserva de mascaretes és escassa i no se sap si se’n podran aconseguir més.

Saben que no s’ha tocat sostre, que el volum de feina encara pot créixer més i que els efectius sanitaris, per fer-hi front, no s’incrementaran, però elles i ells seguiran a primera línia. “Les persones són la nostra prioritat, per això fem tot aquest sobreesforç”, reconeix Jessica Morillas.