Avui, tronada

Reus cele­bra avui la decla­ració de la seva festa major de Sant Pere com a festa patri­mo­nial d'interès naci­o­nal. I ho farà, aquesta tarda, fent petar la tro­nada, pro­ba­ble­ment l'ele­ment més emblemàtic de la festa i el que més s'esti­men els reu­sencs.

Jus­ta­ment, aquesta mateixa set­mana s'ha cone­gut el car­tell anun­ci­a­dor de la festa major d'enguany, un tre­ball fet per estu­di­ants d'arqui­tec­tura diri­gits per un nom tan il·lus­tre com el de Bene­detta Tagli­a­bue. Un car­tell del qual el filòsof Octavi Fullat, que és fill d'Alforja, deia l'altre dia per Canal Reus TV: «És una obra que em repugna», i va afe­gir-hi: «El llençaria a les escom­bra­ries.» En defi­ni­tiva, el car­tell «que se'l quedi qui vul­gui», deia Octavi Fullat, i hi afe­gia: «Que a la meva edat ja només puc ser sin­cer.» Va que­dar dit així, i entre la molta gent que l'escol­tava als estu­dis tele­vi­sius va pla­nar una certa sen­sació d'alleu­ja­ment perquè un savi havia dit el que tot­hom més o menys pen­sava però no s'atre­via a dir massa ober­ta­ment per allò que enten­dre d'art és molt com­pli­cat i «a veure si ho cri­tico i passo per igno­rant!», més encara quan l'obra està sig­nada per un nom reco­ne­gut. L'alleu­ja­ment venia perquè la con­tun­dent opinió sobre el car­tell venia d'un savi que, just ahir diven­dres, pre­sen­tava un lli­bre sobre la bellesa.

Fullat obria en públic un debat que, fins ales­ho­res, es man­te­nia en con­ver­ses pri­va­des entre per­so­nes que ja havien cone­gut el car­tell de la festa major. La funció prin­ci­pal d'un car­tell és anun­ciar alguna cosa. Per tant, si la con­trovèrsia i la divisió d'opi­ni­ons ajuda a recor­dar que Sant Pere ja s'acosta, con­vin­dran amb mi que, com a mínim, aquesta funció la farà bé.

L'altre gran debat és el del ves­tit nou de la Vit­xeta, la geganta pot­ser més cone­guda de les que té la ciu­tat de Reus. Quan es va saber que el color domi­nant seria el rosa, algú ja va esbu­fe­gar un «ai, ai, ai...» de sin­cer pati­ment. «Els expe­ri­ments, amb gasosa, però a la Vit­xeta que no ens la toquin»... Però no. Sem­bla que el nou ves­tit de la Vit­xeta no des­a­grada, i que la jus­ti­fi­cació que la tela uti­lit­zada és un invent de For­tuny Madrazo, fill de Marià For­tuny, és un valor afe­git i no una excusa per jus­ti­fi­car un mal pas amb la Vit­xeta de pro­ta­go­nista.

Fer can­vis en ele­ments tan impor­tants a l'hora de defi­nir la iden­ti­tat col·lec­tiva d'una ciu­tat com la seva festa major i el seu seguici té els seus ris­cos. De car­tells polèmics ja hi ha una certa tra­dició a Reus. Però can­viar el ves­tit a un gegant cal reconèixer que és una decisió valenta que, per sort, sem­bla que ha sor­tit bé.

Total, que enmig de la crisi a Reus ja fa uns quants dies que es res­pira ambi­ent previ de festa major. Hem tin­gut un hivern llarg i plujós i un té la sen­sació que hi ha més ganes que mai de festa major, més meres­cuda que mai. Per això, la tro­nada d'aquesta tarda pot­ser podrà ser­vir per espan­tar els mals espe­rits que ron­den des de fa mesos. Ben­vin­guda sigui.