La infància torna a córrer

Córrer, córrer i córrer més. Després de 43 dies tan­cats a casa per evi­tar con­ta­gis del coro­na­vi­rus, gau­dir de l’aire lliure és el que van fer ahir molts menors de fins a 13 anys a Cata­lu­nya. És el cas del Bruno, de 8 anys, un nervi i molt espor­tista, que duia una mas­ca­reta per­so­na­lit­zada de Laniñade­los­so­les (d’una cosi­dora que ha recon­ver­tit la seva cre­a­ti­vi­tat en gor­res i mas­ca­re­tes per a sani­ta­ris). “Com mola tor­nar a córrer!”, li deia a la seva mare, la Natàlia, men­tre ahir a la tarda ana­ven pel barri del Gui­nardó de Bar­ce­lona amb els seus dos ger­mans, l’Unai i el Daniel. Van apro­fi­tar la pas­se­jada, plena de cur­ses cos­te­ru­des, per anar a veure l’àvia, la Rosalía, que des del balcó va salu­dar-los emo­ci­o­nada.

És una de les mol­tes esce­nes que es van veure ahir en ciu­tats i pobles cata­lans. Va tor­nar la vida als car­rers, tot i que al mig­dia es van veure con­cen­tra­ci­ons exces­si­ves i peri­llo­ses en el sen­tit sani­tari. La tarda va ser més tran­quil·la arreu. La majo­ria de les famílies no va com­plir el requi­sit del govern d’anar un sol pro­ge­ni­tor amb cada tres nens com a màxim ni la reco­ma­nació de sor­tir en una franja horària segons l’edat. En gene­ral, però, les famílies van res­pec­tar pas­se­jar en un quilòmetre al vol­tant de casa, la distància social de dos metres, i força adults i petits ana­ven pro­te­gits amb mas­ca­re­tes. Unes mas­ca­re­tes incòmodes, sobre­tot amb la calor que feia ahir.

La Lour­des i el Martí, sobre­tot el Martí, de 9 anys, espe­ra­ven el diu­menge amb can­de­le­tes. Ella sí que havia bai­xat a com­prar alguns dies, però ell no havia tre­pit­jat el car­rer des del 13 de març pas­sat. Ben equi­pats, amb mas­ca­reta, guants i pati­net, van abor­dar les vore­res del barri de la Sagrada Família a mig matí. “Hem apro­fi­tat aquests dies per fer molts tre­balls manu­als amb els pares, i amb la mare hem fet mas­ca­re­tes, però la meva me l’he feta jo!”, expli­cava en Martí amb orgull. Viuen a tocar del pas­seig de Sant Joan de Bar­ce­lona. “Hem vist que hi havia molta gent i hem deci­dit venir cap a la Sagrada Família, perquè les vore­res són més amples i hi ha un tram de car­rer tallat al trànsit, just davant de la part més antiga de la basílica”, comen­tava la Lour­des, que veu amb neguit el des­con­fi­na­ment i el futur de la família. Ella està a l’atur i el seu marit per­tany al sec­tor turístic. A casa es van que­dar, davant de l’ordi­na­dor, el fill més gran, l’Adrià, un ado­les­cent de 17 anys, i el pare, el Mic­hel, un holandès esta­blert a Cata­lu­nya.

Una zona con­cor­re­guda també va ser la mun­ta­nya de Montjuïc: les pla­ces de les fonts eren tan­ca­des i els pares i mares amb la cana­lla puja­ven la mun­ta­nya, s’esti­ra­ven a la gespa, juga­ven a pilota i dues ger­ma­nes ben menu­des reme­na­ven un toll d’aigua amb un pal cada una. “Tant li fa que s’embru­tin”, deia la mare, asse­guda en un banc. Bai­xant la mun­ta­nya, la Laia, de 8 anys, va con­fes­sar que no li feia gaire il·lusió sor­tir ahir a pas­se­jar perquè el que troba a fal­tar és anar a jugar amb les ami­gues. Amb tot, va accep­tar “acom­pa­nyar la mama”, la Sònia, perquè així pogués pas­se­jar en Thor, un cadell de sch­nau­zer, un quilòmetre lluny de casa i no només fins a la can­to­nada.

Com en Bruno, la Leire, de 9 anys, i l’Aina, de 6, van córrer i córrer pel camí del riu Anoia, a Mar­to­rell. Els seus pares van com­plir la reco­ma­nació de la distància: en José anava al davant amb les nenes, i la Laura, amb el petit Nil a coll amb un fulard, a dos metres de distància. “Totes dues ho han fet molt bé. La Leire, però, feia dies que volia sor­tir al car­rer i algun cop va plo­rar. Avui en sor­tir i recor­dar les mesu­res de no tocar res ni ami­guets, tenien una mica de por”, expli­cava la mare, que amb la seva pare­lla van acor­dar que les nenes no dugues­sin mas­ca­reta, sí gel, per evi­tar que se la toques­sin massa i ser con­tra­pro­du­ent. “És bonic tor­nar a veure nens al car­rer”, és la flo­reta que van dir a la família dues veïnes grans de Mar­to­rell, cada una des del balcó de casa seva. En Nil, de 10 anys, i la Cora, de 6, també van dis­fru­tar de la natura en la seva sor­tida a la ser­ra­lada de Marina, a Mont­cada i Rei­xac, on van veure ànecs. A la tor­nada en Nil li va asse­gu­rar a la mare, l’Eva: “Tinc crui­xi­ment de tant cami­nar!”

Un dels punts con­flic­tius i amb més afluència de famílies van ser les zones de plat­ges. A Bar­ce­lona, les plat­ges eren tan­ca­des i es van veure imat­ges de per­so­nes asse­gu­des massa jun­tes al pas­seig Marítim. Les plat­ges de l’àrea metro­po­li­tana estan ober­tes, i a la de Bada­lona i a la de Cas­tell­de­fels s’hi van veure pro­ge­ni­tors i menors jugant i pre­nent el sol. A la platja de Vilas­sar de Mar, la poli­cia local va cri­dar l’atenció diver­sos cops quan s’ajun­tava massa gent.

Els pas­se­jos i les plat­ges de les comar­ques de Girona també estre­na­ven ahir noves postals amb la sor­tida dels menors de 13 anys. A les nou del matí, al pas­seig del Mar de Sant Feliu de Guíxols, la majo­ria de via­nants eren per­so­nes que ana­ven a com­prar o tre­ien el gos. Cap a les deu ja es podien veure alguns menors pel car­rer i, com arreu, cap al mig­dia l’afluència de pares i fills va ser notòria, això sí, guar­dant la distància de segu­re­tat. Al pas­seig del Mar de Sant Feliu, l’Anna hi va anar a esmor­zar amb les seves dues filles. Van sor­tir ben aviat al matí per evi­tar tro­bar-se molta gent. “Ha estat un moment molt espe­cial, perquè a casa tenim poques sor­ti­des a l’aire lliure i en teníem mol­tes ganes”, expli­cava l’Anna a l’agència ACN. Tot i això, la seva filla gran, la Maria, hi afe­gia que quan no poden sor­tir tam­poc s’avor­rei­xen, però pre­fe­ria anar a fer una volta a l’aire lliure. “A casa tenim jogui­nes i podem estar amb els pares”, deia la Maria, que també espera poder tor­nar a l’escola per, almenys, poder-se aco­mi­a­dar dels com­panys de classe i dels pro­fes­sors. Pels volts de quarts d’onze del matí ja es començava a notar més movi­ment a Sant Feliu de Guíxols. En Car­les va sor­tir amb la seva filla, la Berta, i mani­fes­tava que tant per als grans com per als petits la mesura era “molt necessària”. “Ells s’acos­tu­men a estar tan­cats i la veri­tat és que no hem tin­gut cap pro­blema, però avui quan s’ha lle­vat i sabia que podia sor­tir s’ha posat ben ner­vi­osa”, expli­cava el pare. El pas­seig del Mar de Palamós també va ser un dels llocs on es va veure més nens i nenes amb els seus pares. Cot­xets, pilo­tes i pati­nets van can­viar la cara d’un espai que les dar­re­res set­ma­nes s’havia bui­dat pel con­fi­na­ment. En pobla­ci­ons inte­ri­ors de les comar­ques de Girona la situ­ació va ser simi­lar. Al Pas­seig de la Bis­bal d’Empordà, dese­nes de pares, mares i nens s’hi van aple­gar per jugar a pilota, pas­se­jar o anar amb bici­cleta. L’Helena Aulet va sor­tir amb les seves dues filles, l’Aina i la Duna. L’Helena va con­fes­sar que en tenien mol­tes ganes, però va lamen­tar que el seu home no les hagués pogut acom­pa­nyar: “Si estem tot el dia junts a casa, tam­poc s’entén massa que només pugui sor­tir un a acom­pa­nyar-les. Però bé, si s’ha de fer així, ho farem.” L’Aina deta­llava que durant els dies que no han pogut sor­tir han fet manu­a­li­tats, han deco­rat els bal­cons i han caçat car­gols en un pati que tenen a casa. Tot i que no s’ha avor­rit, va asse­gu­rar que tenia mol­tes ganes de sor­tir. L’hora d’aire lliure es va fer curta a grans i a petits.