Demanen a l’administració que centralitzi la compra d’EPI
Mifas ha hagut d’adquirir directament a la Xina material de protecció per als professionals que atenen els discapacitats físics, i alerta de la situació de vulnerabilitat
“Em pregunto si la Generalitat, la Diputació, l’Ajuntament, els consells comarcals, no ho sé, algú, podria fer de central de compres. Seria ideal que algú que tingués expertesa pogués fer de mitjancer perquè nosaltres no hi entenem i, per exemple, en aquest cas, ens va costar dies trobar un proveïdor per comprar el material.” Així s’expressava fa uns dies Albert Carbonell, president de Mifas, una entitat de més de 5.300 socis amb discapacitat física, que disposa d’una residència a Girona i centres assistencials a Riudellots de la Selva i Vilafant i que s’ha hagut d’espavilar per poder adquirir equips de protecció (EPI). A banda de rebre suport d’empreses voluntàries, a Mifas es van “veure abocats a comprar directament a la Xina per poder tenir material de protecció”, explicava Carbonell. Però no només ha estat la qüestió d’entrar en el desconegut procés de comprar a l’estranger, sinó també haver de pagar 75 euros per una garrafa de 5 litres de gel hidroalcohòlic que, en condicions normals valia 5 euros, o 80 euros per termòmetres digitals que normalment en valen 40. Concretament, fa dues setmanes, Mifas va tramitar la compra de 2.000 mascaretes FPP2 per 8.000 euros, i ha hagut d’avançar la meitat d’aquests diners abans de rebre el carregament, que “esperem que arribi i a veure com”, hi afegeix. Tot, per protegir el personal i també les persones ateses. “Vèiem que érem persones d’alt risc i que quedàvem exclosos”, assenyala Carbonell, que explica que van decidir blindar totalment la residència amb 29 persones que l’entitat té al barri de Sant Narcís de Girona per protegir-se des dels moments inicials. Per por i perquè, explica, sabien que els centres sanitaris “no estan del tot preparats per atendre els discapacitats físics”, fent referència, per exemple, a les grues per ajudar-los a moure’s o lavabos accessibles, entre altres qüestions.
L’esforç, però, ha valgut la pena perquè fins ara cap dels residents ha contret la malaltia i tampoc s’havia confirmat cap cas entre el personal. De fet, fins fa més d’una setmana no es van començar a fer tests al personal.
El president de l’entitat també posa en relleu les dificultats que hi haurà un cop acabi el confinament en un context de crisi en què hi haurà moltes persones en una situació econòmica i social molt crítica, amb un gran risc de vulnerabilitat, que necessitaran els serveis de les entitats. Carbonell recorda que durant la crisi del 2007 hi va haver un gran nombre de persones discapacitades que buscaven feina i que són aquestes les que són expulsades del mercat laboral quan hi ha una baixada de contractes. “Una de les maneres d’empoderar-te en la societat és tenir feina i hi ha molta gent amb discapacitat que no té cap pensió”, explica Carbonell, “per això demanem que la Generalitat no retalli en polítiques per a persones discapacitades”.
De fet, l’entitat ja està fent un esforç molt important per poder pagar les nòmines dels seus més de 350 treballadors ja que des que es va decretar l’estat d’alarma han caigut un 90% els ingressos. Tot i així, per evitar la pèrdua de capacitat econòmica dels treballadors, es va pactar la no aplicació d’un ERTO.
