Societat

Cada platja, un món

Els municipis del litoral gironí intenten adaptar-se amb mesures locals a la falta de normativa sobre aïllament a les platges

Els grans espais de sorra estaran més acotats, mentre que és inviable controlar les cales

Els muni­ci­pis del lito­ral de Girona miren de regu­lar l’accés a les plat­ges i cales ara que s’acosta la tem­po­rada de bany. La falta d’una nor­ma­tiva clara sobre la platja com­plica l’adopció de mesu­res, tot i que tots inten­ten adap­tar-s’hi, fixant algu­nes nor­mes d’aïlla­ment, sobre­tot per a les plat­ges urba­nes, just quan comença a fer bon temps.

Selva: tres espais dife­rents a Llo­ret

L’Ajun­ta­ment de Llo­ret de Mar va anun­ciar fa quinze dies que imple­men­tarà mesu­res com­ple­mentàries a les plat­ges per raons de segu­re­tat. L’equip de govern vet­llarà perquè als acces­sos a la platja Gran i a la de Fenals hi hagi tres espais: un per a la gent gran, un per a les famílies amb mai­nada i un altre per a grup d’amics i adults.

Entre agents cívics i mem­bres de Pro­tecció Civil, una tren­tena de per­so­nes aju­da­ran a fer el fil­tratge . L’alcalde, Jaume Dul­sat, explica que la dis­tri­bució és “útil” per cri­te­ris epi­de­miològics i habi­tu­al­ment els banyis­tes ja se situen en punts que els són més afins. Per tant, “no hi haurà cap pro­blema”, afirma Dul­sat. Llo­ret és la prin­ci­pal des­ti­nació de la Costa Brava. L’any pas­sat, va rebre 1.303.651 viat­gers. El 74,06% pro­ve­nia de fora de l’Estat espa­nyol. La prin­ci­pal afluència de turis­tes va ser els mesos d’agost (229.984) i juliol (199.655).

A Bla­nes han con­trac­tat un equip de vint-i-cinc socor­ris­tes i tenen el per­so­nal i els plans d’emergència a punt, tal com havia sol·lici­tat l’equip de govern. Però el cap de Pro­tecció Civil, Josep Lluís Puy, afirma que no tenen cap indi­cació d’auto­ri­tats supe­ri­ors: “El més calent és a l’aigüera.” A Tossa ho pre­pa­ren tot com si la tem­po­rada comencés amb nor­ma­li­tat l’1 de juny. La situ­ació serà molt dife­rent, però, admet el regi­dor de Medi Ambi­ent i Plat­ges, Ramon Gas­cons. “Estem arre­glant els danys que va fer el des­bor­da­ment de la riera fa quinze dies i els danys que hi havia hagut a Pola i a Give­rola”, explica. L’Ajun­ta­ment està pen­dent que la Gene­ra­li­tat i l’Estat els doni direc­trius clares sobre els usos per­me­sos a les plat­ges. A Tossa hi ha setze plat­ges i cales.

Baix Empordà: par­ti­cu­la­ri­tats

Per als muni­ci­pis cos­ta­ners del Baix Empordà, amb les seves plat­ges i cales de dimen­si­ons dife­rents, repre­senta un esforç nota­ble l’ober­tura de les plat­ges. Fixem-nos, per exem­ple, en l’Estar­tit, a Tor­ro­e­lla de Montgrí. El seu alcalde, Jordi Colomí, explica que l’ober­tura de la platja Gran, amb la seva llar­gada, no repre­senta un pro­blema per ubi­car-hi les matei­xes per­so­nes, fins i tot al pic de l’estiu. Ara bé, caldrà repar­tir-les per tot l’espai, des­con­ges­ti­o­nant zones més uti­lit­za­des, com davant del pas­seig de mar. “No pen­sem que s’hagi de sec­to­rit­zar les plat­ges. És veri­tat que tenim espai, però també no ho veiem bé”, des­taca Colomí. Amb les dades a la mà, cal que hi hagi uns cinc metres de distància entre usu­a­ris a la platja. Això segons el reial decret. A L’Estar­tit, i segons els càlculs, que han fet des de Turisme, la distància que es pot arri­bar és de 15 metres, i això sense per­dre espai. Des de Turisme s’apos­tarà per la infor­mació, a través d’agents espe­ci­al­ment con­trac­tats. Palamós, per exem­ple, no hi ha pre­vist apli­car més mesu­res que el dis­tan­ci­a­ment entre per­so­nes sense divi­dir la platja. “Per sort les prin­ci­pals plat­ges del muni­cipi són prou grans per per­me­tre dis­tan­ci­a­ment amb certa como­di­tat”, des­taca l’alcalde, Lluís Puig.

A Platja d’Aro, la prin­ci­pal zona de bany fa dos quilòmetres per trenta d’amplada de sorra: prou espai perquè no hi hagi aglo­me­ra­ci­ons, però l’alcalde, Mau­rici Jiménez, avança que con­trac­ta­ran “35 infor­ma­dors que con­tro­la­ran l’afo­ra­ment i aler­ta­ran si les distàncies no es res­pec­ten”. Si hi ha con­flic­tes, avi­sa­ran la Poli­cia Local. Jiménez no com­par­teix la idea d’habi­li­tar fran­ges per col·lec­tius, “perquè implica divi­dir famílies d’avis, pares i nets”, però sí que pre­ve­uen zones d’ús pri­o­ri­tari per a majors de 65 anys, als llocs on ja hi ha cadi­res de bany i pas­se­res adap­ta­des, o línies de vida. Altres pobla­ci­ons espe­ren que el pano­rama nor­ma­tiu s’acla­reixi, però a Begur, Mont-ras o Santa Cris­tina, amb cales dis­tants i pocs efec­tius poli­ci­als, tenen clar que el con­trol exhaus­tiu serà invi­a­ble.

Alt Empordà: inde­fi­nició

La neces­si­tat d’apli­car mesu­res per con­tro­lar l’afo­ra­ment de les plat­ges genera molts dub­tes als nou muni­ci­pis cos­ta­ners de l’Alt Empordà. Una rea­li­tat física que reclama mesu­res per­so­na­lit­za­des és la dimensió de la platja. En aquest sen­tit, l’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cer­vera, subrat­lla que no és el mateix imple­men­tar mesu­res a la platja Gran, situ­ada en ple nucli urbà que en qual­se­vol de les més de 40 peti­tes cales escam­pa­des al front de mar del muni­cipi. L’alcal­dessa de Roses, Montse Min­dan, veu molts pro­ble­mes per sec­to­rit­zar les zones a la sorra: “No tinc temps ni pres­su­post per con­trac­tar 35 per­so­nes i dir que sec­to­rit­za­rem les plat­ges.” Min­dan, com Cer­vera, pre­veu tres tipus de tipo­lo­gia de plat­ges (cales, urba­nes i interur­ba­nes) i creu que només en aques­tes últi­mes seria fac­ti­ble el con­trol. Entén que no es pot lli­gar la feina dels socor­ris­tes amb la dels vigi­lants. “Els que sal­ven vides i vigi­len l’aigua pot­ser poden con­tri­buir però no hi són per con­tro­lar afo­ra­ments”, mani­festa. Per la seva banda Salvi Güell, alcalde de Cas­telló d’Empúries, vol lli­gar la vigilància de plat­ges i socor­risme. “Hem començat a mirar-ho, tot i que no tenim res deci­dit”, asse­gura.

Les per­cep­ci­ons gene­rals entre els nou alcal­des és que aten­dran allò que els arribi del govern esta­tal o de la Gene­ra­li­tat. L’alcalde de Colera, Lluís Bosch, mani­fes­tava que no es volen “fer idees ni per­cep­ci­ons de com s’ha de ges­ti­o­nar”. “Ja ens diran què hem de fer. Tenim un poble de plat­ges grans i amples i pen­sem que hem de tenir les mínimes pro­hi­bi­ci­ons pos­si­bles”, decla­rava Bosch. Agustí Badosa, l’alcalde de Sant Pere Pes­ca­dor, asse­gura que el cas del seu muni­cipi és més fàcil que d’altres: “Tenim sis quilòmetres de platja i habi­tu­al­ment no ens l’aca­bem.” A Port­bou l’alcalde Xavier Bar­ranco tam­poc hi veu gai­res pro­ble­mes. D’una banda perquè “mai hi ha una afluència que es dis­para ni con­cen­tra­ci­ons exa­ge­ra­des de gent” i perquè con­si­dera hi ha “una mena d’auto­re­gu­lació” que s’ha esta­blert al llarg dels anys: “Hi ha una zona amb barana i rampa per acce­dir a la platja que ja és on es posa la gent més gran”. Amb senya­lit­zació i deli­mi­tació de zones no pre­veu grans difi­cul­tats. El con­trol en plat­ges peti­tes es veu com una difi­cul­tat a Cadaqués. La tinenta d’alcalde Laura Blay con­si­dera que no podran tenir un vigi­lant a cada platja. “En tenim mol­tes de diver­ses mides i tro­bem difi­cultós posar una per­sona a cada plat­geta.” Fran­cesc Guis­set, alcalde de Llançà, es queixa de la inde­fi­nició. “Pel que fa la pla­ni­fi­cació és nefast”, afirma. “No és el mateix con­tro­lar les plat­ges de Bar­ce­lona que les de la Costa Brava”, asse­nyala.

Tots els màxims res­pon­sa­bles locals coin­ci­dei­xen que espe­ren direc­ti­ves i pro­to­cols clars. Ara mateix els con­sis­to­ris no poden fer gaire més que tenir les plat­ges a punt i espe­rar direc­ti­ves. A l’Escala és el que estan fent. “Estem tre­ba­llant ja en una pro­posta per tenir les nos­tres plat­ges a punt, de seguida que s’auto­ritzi el bany de nou, des de tots els punts de vista: neteja, con­trol... ”, defi­nia Víctor Puga, l’alcalde esca­lenc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia