La cultura presencialista ha mort (per fi)

En certa manera, la Covid-19 ens ha canviat la vida. La nostra manera de treballar, de relacionar-nos, de comunicar-nos... Veníem d’una cultura basada en horaris rígids, presencialisme i controls basats en la desconfiança. Aquesta cultura de treball comporta improductivitat i una pèssima distribució del nostre temps... El canvi cultural és irreversible i els conceptes següents (digitalització, confiança i el temps com a valor) esdevindran clau:

Digitalització. La Covid-19 ha posat en evidència la necessitat d’implementar la digitalització per tots els costats. Teníem la tecnologia al nostre abast i no la fèiem servir. Ara el repte és aconseguir una universalització de les tecnologies perquè tothom hi pugui accedir. La digitalització agilitza les relacions amb clients, proveïdors i persones treballadores, i permet incorporar una gestió més flexible, amb models més eficients i procediments més fàcils en el temps i més ben connectats entre si.

Confiança. La cultura presencialista i de control, fins ara preponderant, anirà en clara recessió i guanyaran pes les relacions de confiança i col·laboració entre totes les parts. La combinació del treball en remot amb la presència en espais de treball compartits (fi dels despatxos) i on tota la informació restarà al núvol permetrà una governança més horitzontal que estimularà el treball en equip, democratitzarà les decisions i facilitarà el treball per objectius i l’obtenció de resultats.

El temps com a valor. El temps serà, encara més, un valor en alça per a tothom. Una millor gestió del temps de treball es combinarà amb horaris plenament flexibles, que permetran una millor conciliació amb la vida personal i familiar. El meu temps serà important i l’empresa ho sap. Es guanyarà en productivitat real: s’aconseguirà motivar el talent i es reduirà dràsticament l’absentisme. Les persones guanyaran en qualitat de vida.

Canvis que entraran de ple en la responsabilitat social corporativa de les organitzacions. Perquè també contribuirà a esponjar més la mobilitat, a reduir les emissions de CO2 i a preservar així el nostre ecosistema mundial. En definitiva, la societat tal com la coneixem, els mercats i els poders públics incorporaran la cultura no presencial aprofitant, ara sí, les noves tecnologies.

Teníem la tecnologia, però no havíem generalitzat la necessitat d’utilitzar-la. La gestió de la Covid-19 ens ha obert un món de noves possibilitats a partir d’aquesta necessitat. Caldrà ara universalitzar-ne l’accés i, sobretot, educar per fer-ne un bon ús.