Educació

La nova selectivitat arrenca amb més comprensió lectora i menys gramàtica

Els alumnes valoren de manera positiva fer proves voluntàries d'assignatures que han triat per poder obtenir més nota

Més semàntica i menys sintaxi. Molta comprensió lectora, reflexió i expressió escrita. Aquesta és la tònica dels primers exàmens que ahir van fer els 26.427 alumnes de Catalunya que aquest any s'han matriculat a les proves d'accés a la universitat (PAU), 2.330 a la demarcació de Tarragona.

Al primer examen, el de llengua castellana i literatura, els estudiants van poder triar entre un fragment de Tres sombreros de copa, de Miguel Mihura, i l'article Especialista en todo de Juan Goytisolo, publicat a El País. A Tarragona, alguns professors, com ara Dolors López, trobaven massa ambigües les preguntes de comprensió que es formulaven i lamentaven, com així els havien transmès els alumnes, que no es premiava l'esforç i l'estudi. Tot i així, tant ella com Miquel Àngel Llorenç, de l'institut Montsià d'Amposta, consideraven «assequible» una prova que els alumnes asseguraven haver-se preparat a fons «llegint els llibres i estudiant», deia un d'ells, Aleix Martí.

A la prova de llengua catalana i literatura, els estudiants van poder triar entre un fragment de l'obra La bogeria, de Narcís Oller, i els articles 11 i 12 del projecte de llei de l'accés a l'entorn de les persones amb discapacitat usuàries de gossos d'assistència. A la part comuna de reflexió lingüística, hi havia exercicis de sintaxi i gramàtica, tot i que hi predominava la comprensió lingüística. Els estudiants valoraven aquest examen com a més complicat que el de castellà, però no tothom opinava de la mateixa manera, contràriament al que havia passat en anys anteriors. Així, Laia Sans, professora del col·legiMare de Déu del Carme de Tarragona, comentava que «la part de reflexió lingüística és assequible» i es mostrava contenta que l'autor escollit hagués estat el vallenc Narcís Oller perquè l'havien treballat darrerament. En canvi, considera que «la reflexió lingüística hauria de valdre 3 punts, en lloc de 2», el mateix que l'expressió escrita. De fet, aquest és un apartat al qual han dedicat temps a classe.

L'opció majoritària a Catalunya en la prova de llengua estrangera ha estat l'anglès (25.213 estudiants), molt al davant del francès (481), l'alemany (72) i l'italià (19). Els exàmens incloïen una part de comprensió lectora, una de redacció i una prova auditiva. A la tarda, es van fer proves específiques (voluntàries) de disseny, electrotècnia i grec.

Avui la selectivitat es reprendrà a les nou del matí amb un examen d'història o història de la filosofia, la darrera prova comuna. A partir d'aquí, els alumnes poden escollir si passen una fase específica integrada per matèries que l'estudiant elegeix en funció del grau que vol cursar. Misericòrdia Carles, que coordina les proves a les comarques de Tarragona, analitza que la novetat permet «més flexibilitat» perquè l'alumne es pot configurar «el seu propi perfil». D'aquesta manera, amb la fase comuna s'obté «la nota d'accés» a la universitat, i amb l'específica, «la nota d'admissió», necessària per als qui volen entrar als estudis amb més demanda, com ara medicina o biotecnologia. És el cas de Marta Ventosa, del col·legi Sagrat Cor de Tarragona, que, amb el barem de l'any passat, hauria de treure almenys un 8,3 per cursar biotecnologia a la UAB. Tot i això, opina que, malgrat les modificacions i les noves ponderacions, ni hi guanyaran ni hi perdran: «Serà el mateix, perquè la mitjana depèn de les notes de tots.»

la crònica

La llarga espera entre exàmens

MÒNICA CABRUJA / gustau moreno

De mitja hora a tres quarts és el temps d'espera entre examen i examen, que per molts és excessiu. Alguns estudiants aprofitaven per fer l'últim repàs, d'altres feien tertúlia i comentaven les respostes i d'altres esperaven al bar, a les escales o als passadissos. Alumnes i professors coincidien a fer-ne una valoració negativa: «Un descans des de les 10.30 fins a les 11.15 és massa temps, i el mateix passarà entre l'examen de català i la prova d'anglès, perquè el dia se'ls farà massa llarg», opinava Miquel Àngel Llorenç, professor de l'institut Montsià d'Amposta. L'horari s'allarga fins a les tres de la tarda, i aquest any continuen les proves a partir de dos quarts de cinc i fins a les sis. Els exàmens duren una hora i mitja, però molts acaben abans.

Descuits amb solució

n.s. / g.m

Tot i que no hi va haver cap incidència remarcable durant el primer dia de proves d'accés a la universitat a la demarcació, sí que va haver-hi alguns despistats que a Tarragona es van presentar en un campus que no els tocava. Va ocórrer essencialment a estudiants que s'havien matriculat per lliure, que no estaven vinculats a cap centre. La confusió, expliquen des de la universitat, venia donada perquè en alguns casos s'havia modificat l'adjudicació del lloc i, tot i que se'ls havia notificat, molts no van fixar-s'hi. Però la coordinadora de les proves, Misericòrdia Carles, explica que aprofitant que enguany el temps entre exàmens és més llarg van resoldre que els alumnes que s'havien equivocat de lloc fessin la primera prova al campus on eren i després se'ls va traslladar al que els pertocava. A Tortosa, algun alumne s'havia deixat a casa el full de matrícula, un dels documents necessaris per poder fer els exàmens. Però aquest contratemps es va poder solucionar amb les còpies dels fulls que portaven els professors. D'altra banda, per primer cop es pot dir que gairebé tots els alumnesconvocats a la demarcació s'han presentat a les proves. Ni els nervis d'última hora ni fets inesperats han impedit a quasi ningú examinar-se el primer dia. Avui, ja ho veurem.

«Les noves proves ens poden afavorir»

n.s

Tot just sortir de la primera prova de totes, la de castellà, Blanca Esteve, alumna del col·legi Sagrat Cor de Tarragona, explicava que li havia anat bé. Enguany han hagut de preparar-se un pèl a cegues, però han continuat practicant amb «exàmens d'altres anys durant l'últim trimestre i amb un model d'enguany». Blanca Esteve, que vol estudiar el grau d'infermeria, per al qual necessita, ara per ara, un 6,60, considera que el nou model de proves «pot afavorir» els alumnes.

«Les proves són ambigües»

n.s

L'alumna Sílvia Mercadé, de l'Institut de Torredembarra, no necessita la selectivitat per accedir a l'Institut del Teatre, el seu objectiu, però s'examina de la fase general perquè la nota es guarda sempre, contràriament al que passa amb el resultat de les proves específiques, que només dura dos anys. Per això es mostrava tranquil·la, tot i que admet que «alguns companys estaven nerviosos». «No sabíem què mirar-nos perquè les proves són ambigües i no es poden estudiar gaire», explicava.

«Ara compta més el nivell de comprensió»

G.M

«Els exàmens de castellà i de català han estat més fàcils que les proves d'anys anteriors», afirma Xavier Pérez, natural de la Torre de l'Espanyol. Alumne de l'institut de Flix, voldria estudiar física. Ha optat per fer també els exàmens de física i de matemàtiques, amb l'objectiu de pujar nota, «per si de cas», tot i que la nota de tall està al voltant del cinc. «El nou model és més assequible, ja que donen més importància al nostre nivell de comprensió i a l'expressió escrita», argumenta.

«El canvi de model permet tenir més nota»

G.M

Pep Pallarés és un dels alumnes de l'institut Montsià que ahir van fer els primers exàmens de la selectivitat a l'institut de l'Ebre de Tortosa. La seua intenció és estudiar magisteri i, per poder garantir-se una bona nota, també farà els exàmens de química i biologia. «Crec que els exàmens de castellà i de català m'han anat molt bé, tot i que el de català l'he trobat una mica més difícil», assenyala. «Penso que el canvi de model és millor, perquè et permet traure més nota», hi afegeix.

«Faré les proves optatives per si de cas»

n.s

El Javier té ben clar què vol per al seu futur universitari: estudiar AD a Andorra «perquè m'agrada el món de l'esquí i la muntanya i és un lloc molt més tranquil». Aquest alumne de l'escola Elisabeth de Salou només necessita un 5 per accedir al grau que vol cursar, però, tot i així, s'examinarà de les assignatures de modalitat (geografia –obligatòria– i matemàtiques i economia –específiques–). Ho farà «per si de cas»; «per no tenir una nota justa i potser quedar-me a les portes.»

«La prova de castellà era més fàcil que la de català»

GUSTAU MORENO

Nàdia Martí és una alumna de l'institut Montsià d'Amposta que vol estudiar criminologia. Segons explica, la prova de castellà ha estat «molt fàcil», fins i tot «més fàcil que l'examen de català». Confessa que ha hagut d'estudiar poc: «Vaig començar ahir.» Per mirar de pujar nota, només farà l'examen de dibuix tècnic. Nàdia Martí creu que els canvis introduïts en el model i l'estructura de la selectivitat són bons, però també veu la part negativa, ja que pujaran les notes de tall.

«El model era més fàcil que la prova real»

n.s

A l'Aleix Martí, li toca examinar-se al tribunal del campus Catalunya de Tarragona. Com la resta d'alumnes, només ha tingut com a referent de les noves proves un model d'examen que els ha facilitat Educació, però després d'haver fet la prova de literatura i llengua castellanes, assegura: «El model que teníem era més fàcil que la prova real.» Tot i això, considera que el grau de dificultat «era l'esperat», després de les recomanacions que els havien fet a classe.

«Anem ben preparats de català i castellà»

n.s

El Manuel Hidalgo estudiarà enginyeria informàtica. De moment, per accedir a aquesta carrera es necessita un cinc de nota mitjana, però, com molts dels estudiants que s'examinen aquests dies, vol assegurar la jugada i també s'examinarà de les assignatures específiques que contribuirien a tenir una millor nota d'admissió. Tot i ser de ciències, explica que tant la prova de català com la de castellà li han anat «molt bé»: «Hi anàvem ben preparats gràcies al que havíem fet a classe.»

«Faré tots els exàmens per poder pujar nota»

G.M

Joan Regolf vol entrar a magisteri, i és un dels alumnes de l'institut Montsià d'Amposta que ha decidit fer tots els exàmens de la selectivitat, per poder tenir millor nota. En concret, a part de les proves de català, castellà i anglès, també ha volgut fer les proves de filosofia, ciències de la terra, matemàtiques, biologia i química. De fet, veu bé els canvis en el model. «Els dos primers exàmens no han estat gaire difícils. Sobretot ha estat fàcil, prou bé, la prova de castellà», comenta.

«El nou model valora més la maduresa»

G.M

«Han estat més fàcils del que m'esperava, sobretot l'examen de català», explica la rapitenca Georgina Matamoros, alumna de l'institut Sagrada Família de Tortosa. És de les primeres d'acabar la prova de català. La seua intenció és poder estudiar comerç internacional. Per pujar nota, també farà els exàmens de geografia i matemàtiques aplicades a les ciències socials. «El millor del nou model de selectivitat és que les preguntes serveixen per valorar més la teua maduresa», diu.

«La selectivitat sempre fa baixar la nota»

n.s

La Núria Valldosera és alumna del Col·legi Sagrat Cor i es proposa estudiar fisioteràpia, un grau per al qual necessita un 6,7 segons les notes de tall de l'últim curs. Per això farà les proves de modalitat de biologia, química i ciències de la terra, que poden ajudar a fer pujar la mitjana. Tot i això, opina que finalment «la selectivitat sempre fa baixar la nota, perquè els nervis et poden trair o pots ficar la pota en qualsevol cosa». Per si de cas, s'ha preparat a consciència tot l'any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.